Carme Balcells, la gran pionera

Escrit per Rosa Mora, periodista dijous, 1 d'octubre de 2015 12:54

Imprimeix

Memòria - Personatges

Carmen Balcells

Carme Balcells en una foto d'estudi de 1983 wikipedia

 

La gran agent literària ens deixa un regal per sempre: l'edició de textos inèdits de Jaime Gil de Biedma

Carme Balcells, pionera en la defensa dels drets d'autor, creadora d'una de les agències literàries més importants del món, impulsora del Boom llatinoamericà, va ser al peu del canó quasi bé fins a la seva mort, el passat 20 de setembre.

Tenia 85 anys i li preocupaven algunes coses, com la possible venda de la seva agència (tenia diversos pretendents), encara que en el fons no ho volia. El seu fill, Lluís Miquel Palomares, ha resolt els dubtes: "La meva mare deixa un gran llegat professional, i és la meva decisió -que comparteix tot l'equip de l'agència- continuar amb la seva tasca, per seguir brindant als nostres autors tant el nostre servei professional com el suport personal que sempre ens ha caracteritzat", va afirmar en un comunicat el 30 de setembre. Una gran notícia.

Va ser una dona apassionada, contradictòria, dura i generosa, que va contribuir poderosament a la professionalització del sector editorial. Va ser la primera a introduir en els contractes d'escriptors i escriptores la clàusula de cessió per temps limitat dels drets d'autor. La primera a solucionar els seus problemes fiscals: aconseguir que els seus ingressos com a avançament editorial poguessin tributar en exercicis consecutius i no d'una vegada com es feia abans. Pionera, a més, en incloure els drets electrònics, de cinema, de teatre o de televisió. Va lluitar ferotgement per rescatar drets captius d'alguns autors com Juan Benet, Camilo José Cela o d'Ana María Matute.

Els editors la temien perquè, es lamentaven, els exigia sumes astronòmiques que, consideraven, feien trontollar els seus fonaments econòmics, però sabien que també els hi llançava un cable quan ho necessitaven i no fou en poques vegades. Els escriptors l'adoraven. Els ajudava des de la defensa acèrrima dels seus drets d'autor, consells per les seves inversions i gestió dels avançaments fins els aspectes més quotidians. Hi era per tot.

Carme Balcells i Segalà va néixer a Santa Fe de Segarra (Lleida), el 1930, en una família de propietaris rurals. La seva mare es va obstinar a que fes un peritatge mercantil, per si les coses anaven malament, i va obtenir el títol (1949) amb notes excel·lents. La família es va arruïnar quan ella tenia 24 anys i va començar a treballar com a secretària del gremi tèxtil de Terrassa. Per una sèrie de circumstàncies va conèixer a Vintila Horia que tenia una agència literària a Madrid i es va convertir en el seu representant a Barcelona. Quan l'escriptor romanès va guanyar el premi Goncourt (1960) i es va instal·lar a París, ella es va quedar amb els seus autors i es va establir pel seu compte. Aquest va ser el principi del seu imperi.
Va apostar pels escriptors en castellà perquè li era més fàcil llegir-los que els que escrivien en anglès. De gran intel·ligència i intuïció, aviat es va adonar de l'enorme vàlua d'autors llatinoamericans emergents, com Gabriel García Márquez o Mario Vargas Llosa. A aquest li va fer un avantatjós préstec de la seva butxaca perquè es dediqués exclusivament a escriure Conversación en La Catedral. Gabo va acabar comprant-se un pis a Barcelona. Fue l'inici del Boom.

En la seva colla hi ha més de 100 autors, entre ells, Julio Cortázar, Juan Carlos Onetti, Alfredo Bryce Echenique, Isabel Allende, Manuel Vázquez Montalbán, Juan Marsé, Eduardo Mendoza, Terenci i Anna Maria Moix, Javier Cercas ... i sis premis Nobel: García Márquez, Vargas Llosa, Cela, Miguel Ángel Astúries, Vicente Aleixandre i Pablo Neruda.

Ens deixa un regal que li agrairem sempre: aquesta tardor es publica (Lumen) Diarios, de Jaime Gil de Biedma, que la va fer marmessor de la seva obra, amb edició d'Andreu Jaume i que reuneix el conegut  Diario del artista en 1956, apunts dels anys seixanta i l'esperadíssim i inèdit diari de 1978 i un altre de 1985 quan li van diagnosticar la sida. Vaig tenir l'oportunitat de llegir el de 1978, per generositat de la Carme, i em va semblar extraordinari.

Tags: