Històricament sempre es repeteix, les guerres les decideixen uns quants, els moviments i els objectius també són decidits per aquesta minoria, però les peces que cauen són milers, i en tots els casos, no són ells els enderrocats. Quan parlem dels homes que creen les guerres, no ho fem dels soldats a primera línia, sinó de figures còmodament assegudes als seus despatxos: líders moguts per egos, recursos estratègics, por de perdre rellevància, també una part important d'ideologia i ambició, manca d'escrúpols i cap respecte a la vida. Aquests homes que inicien les guerres estan desconnectats amb el desastre que provoquen, per a ells la guerra és una eina de política exterior i un instrument per protegir el seu poder, on el cost humà mai no es quantifica.