Dilluns 20 maig 2024

Dilluns 20 maig 2024

“Màtria o barbàrie”, 30 veus de dones joves del feminisme català

Fotografies de @ElsaCorominas @SandraMiguez @IolandaBatallé

Les editores Júlia Ojeda Caba, Anna Punsoda Ricart i Marta Roqueta-Fernández han presentat el llibre “Màtria o barbàrie”, una obra colectiva que recull 30 veus de dones joves del feminisme català. Ha passat divendres 5 d’abril a la llibreria Ona, a Barcelona.

Les trenta dones que han escrit un article o participat en una conversa, son nascudes entre el 1985 i el 1995. Les editores que han coordinat aquest volum han volgut que hi fossin representats el màxim d’àmbits diferents de la societat catalana i han demant que els escrits parlin de llurs experiències, també en les converses. Així hi trobem dones de la pagesia, la salut, l’ensenyament, la política, l’economia, la història i la religió.

L’inici de l’acte fou presentat per Iolanda Batallé de la Llibreria Ona, qui ha expressat en xarxes en acabar l’acte: “Final de jornada amb aquestes matriotes. Metralleta. Inspiració. Som baula.”

Amb la sala plena de dalt a baix i del davant al darrera, tal i com mostra el video d’Angle Editorial (@angleeditorial), Anna Punsoda Ricart fou l’encarregada de parlar sobre l’origen i la gestació del llibre, la necessitat després de l’1 d’octubre de resituar el feminisme independentista, necessitat compartida amb Júlia Ojeda Caba i poc després amb Marta Roqueta-Fernández en el camí de trobar la complicitat en el projecte de les 30 dones triades. Ojeda parlà com des del coneixement del document Dona i Nació presentat a les II Jornades Catalanes de la Dona, havien volgut fer un reconeixemnt a les precursores del feminisme independentista, que per època i reflexions sense dubte, les acostava a les dones signants d’aquesa ponència (Maria-Mercè Marçal, Maria Olivares, Tona Gusi, Carme Massó, Eulàlia Duran i Sonsoles Santís) del Grup de Dones de Barcelona de l’Assemblea de Dones de Nacionalistes d’Esquerra). Júlia Ojeda que havia entrat en contacte amb Tona Gusi Amigò en les darreres Jornades Marçalianes, fou qui la presentà al públic assistent a l’acte.

Des de la indestriabilitat -explicà Gusi- de la lluita d’alliberament, antidiscriminació i antirepressió de Nació i llengua i Dones que mantingueren fermament des de l’any 78 fins a mitjans dels 80 l’Assemblea de Dones de Nacionalistes d’Esquerra i especialment el Grup de dones de Barcelona, fins a aquest projecte actual de les anomenades matriotes, hi ha un fil que ho relliga, com el curs de l’aigua que ara és en superficie i després va per sota terra per tornar a reapareixer. D’altra banda aquesta és la història de les dones, sempra en recerca d’avantpassades, d’ancestres…que han quedat desdibuixades. Tona Gusi explica també algunes de les vivències viscudes per aquest Grup de Dones dins del Moviment Nd’E amb els companys homes, posicionaments sobre les prioritats i debats intelectuals i de vida. El camí ja fet amb organs intersectorials i amb La Trilateral (dones, gais i ecologistes). Agraí el reconeixement mostrat a través de l’invitació i el fet que en molts dels escrits hi són citades.

Des de la indistriabilitat Nació-Llengua/Dones contemplant sempre la interseccionalitat treballen i aposten aquestes matriotes per “un nacionalisme feminista, que vol actualitzar el nacionalisme des del feminisme i el feminisme des del nacionalisme». Reconeixen aquest treball anterior realitzat, com a precursor del feminisme independentista d’esquerres. I recorden que “les feministes independentistes som els marges dels marges”.

El projecte polític de independència per construir una nació catalana ha de comptar amb el feminisme interseccional, exposaven ja en el seu manifest publicat el 8 de març de 2023 a sis mitjans de comunicació catalans. Es a dir, cal construir una màtria amb les dones i que asseguri els seus drets al davant de tot. Drets de dones diverses de feminismes diversos, com son les dones lesbianes, trans, racialitzades, discapacitades…

El llibre Màtria o Barbàrie ho fa contemplant àmbits molts diversos estructurats en quatre capitols, tal i com exposà Marta Roqueta:

La nostra màtria: Països Catalans

La nació sencera que és reivindica des de la necessitat de Superar lo centralisme, com proposa Laia Arnau Borrás, des de les Terres de l’Ebre; Ares Higuera Boya des de l’Alt Aran amb Aran també hi è; A Valencia amb el Rics, espanyols i toreros d’Emma Zafón Garcia; des de les Illes, Maria de Lluc Muñoz Canyelles i Aina Vidal Montserrat amb Dones, de classe baixa i catalanes de Mallorca; i, finalment la nouvinguda a la Catalunya Nord, Anna Fernández amb La meva filla és nord catalana.

Una màtria de Drets

D’altre manera no seria Màtria, per aixó el Dret al propi cos de Natàlia Càmara Camacho; La dona en el dret civil català: d’instrument a subjecte escrit per Maria Vila; Tot per fer: diversitat sexual i de gènere en el projecte independentista de Milena Duch Miret; La Catalunya desviada d’Ixeya Quesada; Gitanitzar Catalunya, en una conversa de Saray Rodriguez amb Marta Roqueta; Laia Muñoz Bover en Combatre el racisme dins i fora de les institucions; Laura G. Ortensi presenta Dones i discapacitat a Catalunya: res sobre nosaltres sense nosaltres; i finalment, Pit-roig Vinyals amb Refer-se en català: llengua, gènere i salut mental.

Construir la màtria: Naciò i sectors

Marta Curull Sentís i Marina Muñoz Puig tracten l’Economia per sostenir la Vida; Anna Pagès Pardo ens acosta a la realitat del Sindicalisme feminista a Catalunya; De Ruralitat i perifèria: dones pageses contra el col·lapse en sap un munt Martina Marcet Fuentes; qui aposta Per una nació d’emprenedores es Ariadna Martínez mitjançant una conversa amb Marta Roqueta-Fernández; i qui ho fa per Un nou turisme per a un país divers és Núria Abellan-Calvet; Mar Carrero Casanovas ens parla de Salut i Dignitat; la periodista Pilar Carracelas Argiz ens facilita Instruccions per col·laborar als mitjans (si ets dona); Mercè Vilà Rigat ho fa amb (No) desapàreixer del mapa; i, tancant aquest apartat és Núria Alcaraz Coca qui s’afirma en Una política feminista per un país feminista.

Diverses temàtiques (religiositat, internet, identitats, demografia) es troben en el capítol final.

La màtria catalana: entre la tradició i el món globalitzat

Apunts per una Esglèsia catalana i anticlerical de la ma d’Anna Ortín Nadal; Montserrat Dameson exposa que és ser Dona, jove i catòlica; Ofèlia Carbonell Torrents ens explica com Existir en català, també a internet; caldrà tenir en compte les propostes que fa Júlia Bacardit a Un manifest per la immersió voluntària; I finalment, tancant apartat i llibre Zahia Guidoum Castiblanque toca el moll de l’os amb Ser o no ser. Demografia a uns països ocupats.

Mireu video @angleeditorial

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Sanitàries davant la pandèmia: entrevista a Xènia Isern Domingo

Sèrie d 8217 entrevistes Xènia Isern Domingo va ser adjunta al Servei d 8217...

BOLETÍN DE PRENSA: CIDH: los Estados deben eliminar las barreras en el acceso a servicios de salud reproductiva

CIDH hace pronunciamiento histórico al conocer el impacto de la penalización de la interrupción...

Barcelona: Presentació pública de La Verònica Cartonera / La Independent / Notícies gènere

Per celebrar la sortida dels primers llibres d 8217 aquesta editorial i la primera edició...