Per Miranda Bryant*. Sin permiso
Sota la pluja torrencial d’una primavera bruselenca, la bandera sueca es va hissar dilluns [4 de març] davant la seu de l’OTAN. El secretari general de l’organització, Jens Stoltenberg, va donar la benvinguda al nou membre de l’aliança en la llengua materna: “A tots els suecs els dic: ‘Välkommentill Nato'”. El primer ministre suec, Ulf Kristersson, va prometre que el seu país seria un “membre orgullós” impulsat per “la unitat i la solidaritat”.
Tot i això, mentre s’assolellava amb la brillantor de la incorporació del seu país a l’OTAN després de mesos de retards, mentre en altre temps el pròsper moviment pacifista suec, ara se n’ha ressentit.
Antany molt visible als debats i als carrers -sobretot en relació amb les armes nuclears, el desarmament i la guerra del Vietnam-, el moviment ha anat decaient des del final de la Guerra Freda.
Però al Centre Internacional Olof Palme d’Estocolm, molt a prop del lloc on va ser assassinat el defensor de la pau i exprimer ministre suec, hi ha la sensació que, des de la invasió a gran escala d’Ucraïna per part de Rússia, la qüestió de la pau ha desaparegut del debat públic.
Anna Sundström, secretària general del Centre, una organització per a la democràcia i la justícia social, ha declarat: “S’ha considerat totalment ingenu parlar de pau. Aquest espai no existeix. Se’ns ha anomenat ‘ingenus’ o ‘putinistes’, amb el argument que només serveix els interessos de Rússia”.
Per contra, Suècia va prendre ràpidament la decisió de sol·licitar l’ingrés a l’OTAN, posant bruscament fi als seus 200 anys de no alineament militar i llançant advertiments que el país nòrdic -els veïns del qual són Finlàndia, Dinamarca i Noruega- s’enfrontava a una imminent amenaça de guerra.
La retòrica de Kristersson ha estat “imprudent”, declara Sundström. “No estem a punt de la guerra. Resulta extremadament perillós parlar en aquests termes”. Tot i que fos una guerra imminent, la preparació va molt més enllà de l’equipament militar, va afegir.
Va arribar un nou cop al desembre, quan el govern va anunciar que suprimia un fons per a la pau que havia anat prestant suport financer a organitzacions pacifistes des de la dècada de 1920. Per Sundström va ser “un senyal preocupant que el govern no vol que tingui força aquest tipus d’opinions”.
Dijous a la nit, Kristersson va ser convidat d’honor de la Primera Dama, Jill Biden, al discurs de l’Estat de la Unió del president nord-americà, hores després de l’intercanvi final de documentació amb l’OTAN. El primer ministre, que ha estat bregant amb la qüestió de la pertinença de Suècia a l’OTAN des que va assumir el càrrec el 2022, va somriure al sentir els elogis del president al mig del seu discurs i els aplaudiments de la sala.
Ulf Bjereld, professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Göteborg i actiu socialdemòcrata, afirma que l’entrada de Suècia a l’OTAN suposa un fracàs del moviment pacifista. “Avui hi ha una gran decepció al moviment pacifista de Suècia. El procés de debat va ser molt ràpid i el moviment pacifista no va aconseguir frenar l’ingrés a l’OTAN”, afirma. Quan Magdalena Andersson, líder socialdemòcrata i exprimera ministra, que va encapçalar la sol·licitud inicial de Suècia per entrar a l’OTAN, va decidir recolzar l’adhesió a l’aliança militar occidental, el moviment pacifista era “massa feble”. “Van intentar mobilitzar-se, però era un tema que els resultava molt difícil”, afegeix Bjereld. Però ara que l’acord s’ha tancat, creu que entre els objectius del moviment hauria de figurar la prohibició d’armes nuclears en territori suec.
Estocolm també té l’oportunitat d’adoptar una postura dins de l’aliança, però Bjereld creu que això pot dependre de qui estigui al govern i de si Donald Trump guanya o no les properes eleccions nord-americanes. Però molts trobaran a faltar l’antiga política sueca de no alineament militar, la qual, en paraules de Lisa Nåbo, presidenta de l’Associació de Joves Socialdemòcrates de Suècia (SSU) i candidata al Parlament Europeu, “ens donava veu per criticar i donar prioritat a la humanitat i la solidaritat”.
Hi va haver menys protestes i veus discordants de les que podrien haver sentit, a causa de la sensibilitat política sobre la qüestió. “Si critiques a l’OTAN, automàticament ets pro-rús. No hi ha en el debat la possibilitat de fer-se diverses reflexions alhora”.
Els seus crítics rebutgen aquesta interpretació, però afirmen també que els activistes per la pau com Nåbo s’enganyen si pensen que hi ha lloc per a l’ambigüitat amb un Vladimir Putin encoratjat al Kremlin. Abans que els socialdemòcrates canviessin d’opinió el maig del 2022, Kristersson va acusar Andersson de complaure només Rússia amb els seus comentaris contra l’adhesió a l’OTAN. Va declarar llavors: “Ja no hi ha res entre allò que ser neutral. Hi ha Occident i hi ha Rússia”.
Mentrestant, entre les generacions més joves, la immediatesa de la crisi climàtica pot pesar més que no pas una visió a llarg termini sobre qüestions com l’OTAN.
Com que no se’ls va concedir un referèndum sobre l’OTAN ni la possibilitat de votar a les últimes eleccions per ser massa joves, creu que els adolescents haurien de tenir més clar el que implica el servei militar. La Societat Sueca de Pau i Arbitratge, que amb 140 anys d’existència és una de les organitzacions pacifistes més antigues del món, ha vist augmentar el nombre dels seus membres de 6.500 abans de la invasió russa d’Ucraïna a més de 15.000.
Però la presidenta, Kerstin Bergeå, que ha qualificat l’ingrés de Suècia a l’OTAN de “confusió de prioritats històrica”, ha afirmat que, en general, durant el debat sobre l’OTAN hi va haver “molt poc espai per a les veus crítiques” i va acusar a Suècia de cedir a les exigències del president turc, Recep Tayyip Erdoğan, i del primer ministre hongarès, Viktor Orbán. “La històrica veu de Suècia en favor de la pau sembla haver-se callat. Ens preocupa [que] … quedi reduïda al silenci”.
Ara que Suècia s’ha unit a l’OTAN, espera que actuï com a “pacificadora” dins de l’aliança i adopti una postura ferma en contra de les armes nuclears.
Emma Berginger, diputada del partit dels Verds i membre de la comissió de Defensa del govern, va afirmar que la guerra d’Ucraïna va suposar un “enorme punt d’inflexió” per al moviment pacifista i per al seu partit, així com per a la població sueca. No obstant, va afirmar que la sol·licitud va ser precipitada i s’hauria d’haver sotmès a un debat públic més gran, cosa que va fer que molts no tinguessin clar què implicava realment ser membre de l’OTAN.
Tot i que els Verds van votar contra l’adhesió a l’OTAN, han decidit respectar el resultat i no demanaran la sortida de Suècia. “En lloc d’això, volem treballar de manera constructiva per influir en el paper que Suècia pugui exercir a l’Aliança”, ha declarat.
*Miranda Bryant corresponsal del diari The Guardian als països nòrdics.
Font:
The Guardian, 11 de març de 2024
Temàtica:
Europa,Geopolítica
Traducció: Lucas Antón
