Escrit per Alba Salceda. DiarioFeminista
La violència contra les dones continua sent un desafiament urgent en la nostra societat i a nivell mundial i l’accés als serveis d’atenció i protecció a víctimes de violència de gènere pot suposar un desafiament per a les dones que pertanyen a poblacions minoritàries com la romaní.
L’estudi Weaving Strong Relationships Within Roma Associations to Overcome Violence Against Women, publicat a la revista científica ‘International Journal of Roma Studies‘, explora el paper clau exercit per dues associacions de dones gitanes (Associació de Dones Drom Kotar Mestipen, de Catalunya; i Sim Romi, del País Basc) en la prevenció i superació de la violència de gènere. A través de la metodologia comunicativa, aquesta investigació tendeix ponts entre les participants i el coneixement científic en un procés de co-creació per il·lustrar com, malgrat les barreres sistèmiques, aquestes dues associacions de dones gitanes estan teixint xarxes sòlides que contribueixen a la superació daquesta violència.
Més del 35% de les dones al món han patit violència sexual en algun moment de les seves vides, ja sigui per part de la parella o no. De la mateixa manera, les dones gitanes també estan exposades a aquesta problemàtica social. Diverses investigacions ja han demostrat que les desigualtats i dificultats a què s’enfronten les dones en una situació de vulnerabilitat a la violència s’incrementen quan aquesta es creua amb altres factors de discriminació, com els que sovint afecten els que pertanyen a grups minoritaris. Entre aquests obstacles que exclouen les dones gitanes dels circuits oficials, s’han identificat: a) la consideració de la violència com a problema privat dels gitanos; b) l’escàs ús dels serveis d’atenció primària; c) la desconfiança de les dones envers els professionals d’atenció primària com a recursos per cercar ajuda; d) la manca de professionals d’ètnia gitana als serveis de salut; e) la manca de sensibilitat dels i les professionals de la salut en relació amb la població gitana; i f) el fet que els protocols sanitaris dactuació davant la violència se centrin en la denúncia.
Els resultats d’aquesta investigació, feta mitjançant una metodologia comunicativa, es divideixen en dues categories. En primer lloc, aquells resultats que poden contribuir a prevenir la violència de gènere a la comunitat gitana i, en segon lloc, les aportacions desenvolupades per les associacions gitanes amb impacte en la superació d’aquestes violències.
Les associacions identifiquen la formació en violència de gènere com a necessitat entre les dones gitanes. Tenint en compte que la família juga un paper molt destacat a la comunitat gitana, és molt positiu impartir aquesta formació a les dones i les seves famílies, per dotar de més eines que els permetin prevenir i detectar situacions de violència, més enllà de la violència física , incloent també a l’entorn de les dones per reforçar la solidaritat entre elles i construir una aliança femenina entre les famílies. En aquest sentit, la responsabilitat de les dones a la família és garantir el benestar de les parelles, per ajudar a prevenir qualsevol comportament violent i estar alerta a qualsevol senyal de la violència per poder intervenir i ajudar.
S’evidencia la necessitat de millorar l’accés a circuits oficials mitjançant l’acompanyament a víctimes, ja que hi ha una gran desconfiança envers les institucions per la manca de sensibilitat envers les diferències culturals, específicament a la identitat gitana, la discriminació i el racisme institucional que solen percebre les dones gitanes. S’ha comprovat que l’acompanyament de les víctimes per part de les associacions durant l’accés i el pas pels circuits oficials en millora la confiança, ja que les associacions de dones gitanes suposen un suport enorme per a les víctimes. Les dones gitanes reivindiquen la necessitat que una persona de confiança pugui acompanyar la víctima quan fa el pas de denunciar i acudeix als serveis d’atenció víctimes de violència de gènere.
Un altre dels aspectes importants en l’abordatge de la violència de gènere rau en l’assessorament, per la qual cosa les associacions de dones ja estan brindant assessoria legal a dones gitanes. Aquest consell de vegades ve de la mà d’una altra dona gitana que s’ha format com a agent d’igualtat i que, per tant, domina els recursos disponibles i sap respondre a les inquietuds de la víctima. Sovint aquests agents d’igualtat ja han establert un vincle amb les víctimes i entenen la seva realitat gitana perquè elles també la viuen o s’han format per comprendre els matisos de la comunitat.
Aquesta investigació il·lustra algunes de les claus que impulsen l’èxit de les intervencions amb dones gitanes víctimes de violència i que són molt significatives a l’hora d’eliminar aquestes barreres d’accés i eradicar la violència de gènere. Es constata, per tant, la importància de:
Treballar i incorporar recursos interns i valors de la identitat gitana (la solidaritat, lorganització comunitària, la mediació familiar o el respecte als drets ancians).
Garantir l’acompanyament de la víctima a l’accés a circuits oficials per evitar la desconfiança i la soledat en un context allunyat de la realitat gitana.
Assegurar l’assessorament jurídic per respondre a la desinformació i la desconfiança envers els sistemes de protecció.
És responsabilitat de tota la societat fer-nos ressò d’aquestes actuacions concretes, senzilles i tangibles, que poden facilitar l’accés als circuits de protecció per a totes les dones i facilitar la prevenció i els processos de recuperació de les víctimes.
