Escrit per Sara Lovera. SemMexico / La Independent
Legisladora demana que Zacatecas rendeixi comptes per l’ús desmesurat de la força pública. També una investigació exhaustiva demana que responguin els governs per detencions arbitràries i dispersió de marxes.
A tres entitats del país, Colima, Puebla i Zacatecas, durant la marxa pel 8M, hi va haver ús desmesurat de la força, agressions a les manifestants, detencions arbitràries, cops i gasos lacrimògens per desarticular-les, violant el dret constitucional a la lliure manifestació, després d’això Amnistia Internacional, les comissions de Drets Humans estatals, la fracció parlamentària del Partit de la Revolució Democràtica i col·lectives de dones van condemnar aquestes accions.
Amnistia Internacional, que ho investiga, parla de violacions sexuals
En el cas de Zacatecas va ser una acció anunciada, des que el govern va distribuir en xarxes socials l’advertiment que no marxessin, aquí l’excés es va veure en vídeos de les xarxes socials. La condemna va passar als mitjans de comunicació, després d’haver presenciat l’agressió que l’autoritat va fer als manifestants. No havia passat des del 2021.
Aquestes organitzacions van demanar l’esclariment dels fets, càstig als que van decidir trencar les manifestacions pacífiques, mentre que els governs, dos del partit oficial, es van curar en salut i van anunciar que es van obrir carpetes de investigació.
Amnistia Internacional va expressar “Exigim investigació dels fets i sanció dels qui siguin responsables, sobre el dret constitucional a la lliure manifestació”. Amnistia Internacional, que està investigant exhaustivament els fets, va dir que ha constatat com diferents autoritats a Mèxic han respost a aquest dret – el de manifestació, amb ús excessiu de la força, detencions arbitràries i violència sexual contra les manifestants.
Va afegir: “Les autoritats han de dedicar els seus esforços a garantir el dret de les dones a viure una vida lliure de violència, i no a reprimir el dret a la protesta pacífica, garantit no només en lleis mexicanes, sinó també en el dret internacional dels #DDHH que el govern s’ha compromès a respectar.”
Per part seva, la Diputada Federal per Zacatecas, la panista Noemí Luna, va reprovar l’agressió que policies estatals van cometre contra les manifestants que participaven en la marxa 8M, un operatiu pel qual 14 dones i menors d’edat van ser retingudes il·legalment.
La també Secretària General del Comitè Executiu Nacional (CEN) del Partit Acció Nacional (PAN) va lamentar que el govern morenista de David Monreal violés el dret a la lliure manifestació i, en lloc de protegir les participants, els agents les agredissin amb gasos lacrimògens i d’extintors, sense importar-los la presència de menors d’edat que les acompanyaven.
Per això, la Representant Popular per Zacatecas va exigir al Governador David Monreal, en el marc de la seva Agenda de la Pau, una disculpa pública al moviment feminista i establir el compromís de respectar les manifestacions feministes, ja que el sol alliberament de les dones i menors d’edat retingudes il·legalment, no n’hi ha prou, va indicar en afegir que no recorda una repressió d’aquesta magnitud a Zacatecas.
Va manifestar que en aquesta entitat hi ha dues de les ciutats més violentes del país: Fresnillo i Zacatecas. Així mateix, va recordar que segons estudis fets es van detecta dos anys continus un subregistre del 64.9 en la xifra de feminicidis reportats a l’entitat, atès que el 2023 les autoritats van informar de 13 casos i l’associació civil en va documentar 37; mentrestant, el 2022, oficialment van ser reconeguts 15; i l’organització en va registrar 35.
En criticar la manca d’esforços governamentals per aconseguir l’equitat i la inclusió de les dones, va referir que dades de l’INEGI mostren que Mèxic ocupa el lloc 33, de 35 posicions, a la llista mundial de paritat de gènere. A més, s’ubica al lloc 15 en la mateixa llista a l’apartat d’apoderament polític de les dones.
Aquests abusos tenen lloc en un dels estats més insegurs del país, on la policia reprimeix les dones i en contrast s’amaga covard davant la delinqüència.
Colima
La Comissió de Drets Humans de l’Estat de Colima condemna les agressions que van patir per part de l’estat, nenes, nens, dones, persones adultes grans i part de la societat colimenca que es van manifestar a la marxa del 8 de març amb motiu del Dia Internacional de la Dona.
L’Organisme Defensor reprova la clara agressió a la llibertat de manifestació de totes les dones que van participar a la marxa commemorativa pel 8M; mateixa que es va donar a través de diferents actuacions que van ferir nenes, nens, dones, persones adultes grans i centenars de persones manifestants que van sortir als carrers a emetre un crit d’auxili, clamant atenció, seguretat i justícia.
La integritat, seguretat personal i la vida de les dones, ha de ser una prioritat per a totes les i els servidors públics; raó per la qual aquest Organisme Protector en resposta als fets suscitats exigeixen la renúncia o destitució de qui va donar l’ordre que s’executessin els actes de repressió i intimidació.
Aquest Òrgan Autònom va donar i donarà obertura als expedients que siguin necessaris per investigar els fets dʻagressió cap a les manifestants; així com exigir a les autoritats el compliment de l’Alerta de Violència de Gènere Contra les Dones per a l’Estat de Colima, en conjunt amb les organitzacions sol·licitants, i aquesta és una demanda legítima de les participants en la manifestació.
Puebla
Després dels assetjaments de violència i intimidació, a la marxa del 8M, que es va difondre des d’ahir, es va informar que el governador els va condemnar. Fins i tot hauria dit que cal salvaguardar el dret a la lliure manifestació.
No obstant això, les tanques no van servir de res, ja que foren desmuntades amb martells, marros i a puntades de peu per part d’un sector de les manifestants, que després van fer servir la fusta per encendre fogueres, mentre una realitzava trets amb pistola de gotxa cap a l’edifici.
Així també, diversos dels finestrals de fusta del Palau van ser destrossats a cops de martell i incendiats, mentre que des de dins presumptes elements policíacs responien amb ràfegues de pols d’extingidor que apagava les flames i alhora dispersava momentàniament les manifestants.
Igualment va passar amb la porta principal de l’immoble, fins que va ser llançat el gas pebre que va acabar per desallotjar les persones que eren als voltants i fins i tot a les que eren al Jardí Llibertat.
El president de la Comissió de Drets Humans de l’Estat de Colima, Roberto Ramírez, va reprovar els fets amb l’argument que la resposta governamental a les protestes no pot ser l’us de gas pebre contra la població.
Davant de representants dels mitjans de comunicació, l’ombudsperson va declarar: “Això va ser un acte de repressió; jo vaig ser testimoni amb la fe pública que m’assisteix de com va afectar a nenes, nens, nadons, faig una crida a totes les autoritats que no poden resoldre els assumptes amb gas pebre ni agredint a la societat”.
Ramírez va anunciar que la CDHEC obrirà un expedient per documentar totes les agressions que es van viure aquella nit; “l’important no és un edifici, l’important són les dones que no han arribat a casa, les dones que estan desaparegudes i les dones que estan demanant seguretat”, va puntualitzar.
Puebla
Granaders municipals van llançar gasos d’extintors i raigs d’aigua contra feministes que van participar en la marxa del 8M en aquesta capital.
Per primera vegada, des que es duu a terme aquesta manifestació pel Dia Internacional de la Dona a Puebla, les autoritats estatals i municipals van col·locar tanques de metall, plàstic i fusta per protegir edificis públics.
Això va fer que algunes de les participants colpegessin amb martells i malls les estructures que van tapiar el Palau Municipal i en algun moment van aconseguir enderrocar algunes de les plaques, que fins i tot van caure damunt d’una de les participants.
Així, la marxa que fins aquell moment havia estat pacífica, es va tornar violenta quan per orificis de les pises -similars a les que s’han col·locat al Palau Nacional- van llançar raigs d’aigua i gasos blaus contra les feministes i contra la premsa que cobria la manifestació.
Després de més d’una hora de confrontació i una situació tensa entre feministes i policies, en un moment en què la situació ja s’havia calmat, una vintena d’uniformats van intentar aturar una de les manifestants anomenada Michel Romero Sánchez, cosa que va generar una altra baralla al Zócalo de Puebla.
Fins i tot, els granaders van empènyer i agredir reporters que es trobaven cobrint els fets, així com les participants en la marxa que van intentar evitar la detenció de la jove, sense que s’especifiqués quins càrrecs li atribuïen.
Les feministes van envoltar Michel i els uniformats per evitar que la noia fos traslladada, mentre van arribar al lloc representants de la Comissió de Drets Humans i alguns dels seus familiars que van aconseguir el seu alliberament.
A més de la façana del Palau Municipal, la font de San Miguel Arcangel, la maqueta del Centre Històric, la Fiscalia d’Estat i la porta del Congrés local van ser per primera vegada cobertes amb diverses estructures i protegides per dones policies per evitar que les feministes plasmessin els seus missatges contra el patriarcat, els feminicidis, les agressions masclistes, els deutors alimentaris, la violència vicària, per la legalització de l’avortament i altres de les demandes que van fer en els diferents recorreguts.
A Puebla, la manifestació del 8M va tenir tres moments, ja que al matí van marxar dones cercadores de desaparegudes i desapareguts juntament amb col·lectives contra deutors alimentaris. Més tard va haver-hi un altre contingent més nombrós format per universitàries, mares que lluiten contra violència vicària i les col·lectives anomenades separatistes, com el Bloc Negre i el Front Feminista Radical.
A les 5 de la tarda s’inicia el tercer recorregut del bloc més nombrós format per agrupacions com Red Define, Cafis, Avortament Legal Puebla, Ddeser Puebla, Red Morada, Lesbianes Feministes, grups transgènere, sindicalitzades i antiracistes que van partir del Passeig Bravo; van passar pel Congrés local i la Catedral i van arribar a la Fiscalia General de l’Estat. Aquest contingent va ser encapçalat per una pancarta que demanava: «Justícia per a Cecilia Monzón».
En aquest bloc hi van participar treballadores de l’Institut Nacional d’Antropologia i Història (INAH) els qui van reclamar que els directius cessin l’assetjament, la censura i la repressió contra les que alcen la veu en defensa del patrimoni cultural i els seus drets laborals.
En un dels pronunciaments que van llegir les col·lectives, van demanar que en el marc de les eleccions que es duran a terme aquest any, les lluites de les dones “no poden ni han de ser botí polític”.
També la Secretaria d’Igualtat de Puebla va informar a xarxes socials “estem donant un puntual seguiment a cada cas que ha estat reportat per xarxes socials i mitjans de comunicació. I va afegir que atendran totes les víctimes en el marc de garantir els seus drets humans.
Els Fets
Zacateques: Policies estatals antimotins van usar gas lacrimogen, extintors, van colpejar i van detenir algunes de les dones participants en la marxa pel Dia Internacional de la Dona.
Entre les dones detingudes i agredides hi ha reporteres i fotoreporteres, que donaven cobertura a la marxa del 8M que havia transcorregut pacíficament, però gairebé en finalitzar a l’esplanada de la plaça d’armes, davant del Palau de Govern, es van donar actes de violència entre les dones policies antimotins i algunes participants.
Milers de dones, algunes acompanyades pels seus fills menors, van marxar des de les dues del migdia pels carrers del centre històric de la ciutat de Zacatecas fins a arribar a plaça d’armes, davant del Palau de Govern.
Als comerços i sucursals bancàries es van col·locar fustes per protegir finestrals, i el govern estatal va disposar d’un operatiu de seguretat, col·locat fustes i tanques metàl·liques per protegir els edificis de la càtedra i Palau de Govern.
Els milers de dones, que portaven pancartes i cridaven consignes contra la violència masclista, es van concentrar davant del Palau de Govern, protegit per policies estatals antimotins.
Gairebé en finalitzar la marxa, un grup de dones joves van llençar una de les tanques col·locades a la porta principal de Palau de Govern, en reacció els policies antimotins, homes i dones, les encapsularan per aturar-les mentre empenyien amb els escuts les altres manifestants.
Colima: La protesta pel Dia Internacional de la Dona ha estat dispersada aquesta nit amb gas pebre llançat des de dins del Palau de Govern, quan un grup de dones encaputxades causava destrosses a les portes i finestres de l’edifici, a les quals van calar foc.
Desenes de persones, entre elles manifestants i periodistes, van resultar afectades amb irritació d’ulls, nas i gola, mentre l’àrea frontal de l’immoble va quedar clar enmig de consignes com “Pinxe gobierno puto!” i “Culeeeros… culeeeros!”
Minuts després van arribar dues patrulles de la Policia Estatal, que van pretendre acovardir centenars de persones que romanien en un altre extrem de la plaça, però al contrari, els elements policíacs es van veure obligats a escapar maniobrant les unitats de reversa, mentre els perseguia una multitud.
La marxa, en què va haver-hi més de tres mil participants, va partir prop de les sis de la tarda des de la cruïlla de les avingudes Gonzalo de Sandoval i Camí Reial, al nord de la ciutat; va fer una parada a la Plaça de les Persones Desaparegudes, per la Calçada Galván —on es va realitzar una performance relacionada amb el despertar feminista—, va prosseguir pel carrer Madero on va parar de nou davant la casa de Joana Isabel López Álvarez, una jove desapareguda des de 2019, fins arribar al Jardin Libertad.
Des d’un dia abans, l’administració de la governadora morenista Indira Vizcaíno Silva havia col·locat tanques de fusta al voltant del Palau de Govern, en un aparent intent de resguardar l’edifici, després que al final de la marxa de l’any passat van ser enderrocades les portes i grafitejada la façana.
