Per Lisandra Fariñas. SemLac
Un cercle de dones s’abraça en silenci. Els ulls tancats, les respiracions profundes, l’energia que emana de cadascuna, de les històries individuals, de les ancestres que les van antecedir, es barreja en un torrent d’emocions. No hi ha paraules, només la connexió de l’experiència compartida.
Aquest és el cor de la VII Trobada de Psicodrama Feminista. Cuba, 2024, un espai on durant tres dies, —del 28 al 30 de març— psicodramatistes, psicòlogues, activistes, estudiants, dones de diverses edats i procedències es van reunir a l’Havana, per dialogar sobre el tema, les seves fortaleses i desafiaments a Amèrica Llatina i el Carib, conèixer experiències a la regió, però també per enfortir-se juntes i teixir xarxes de sororitat.
Amb la participació de representants de països com Hondures, Mèxic, Guatemala, Alemanya, Suïssa, Xile, Argentina, El Salvador, Costa Rica, Uruguai i Cuba, la trobada va destacar pel seu enfocament a tallers vivencials i la seva dedicació especial al poble de Palestina , especialment a la seva infància i les seves dones, víctimes del genocidi israelià sobre la Franja de Gaza.
El psicodrama, una eina sanadora que cerca treballar no només el present, sinó també el passat i el futur, és el nucli d’aquest espai, va referir a SEMlac Matilde Molina, presidenta de la secció de Grupos i Psicodrama, de la Sociedad Cubana de Psicologia. Molina, també subdirectora del Centro de Estudios Demográficos (Cedem), de la Universitat de l’Havana, va destacar la importància d’explorar la història familiar i ancestral per comprendre la rebel·lia, la resistència i la recerca d’independència de les dones.
El psicodrama contribueix a deslligar-se de les culpes ia superar prejudicis i temors, permetent una catarsi emocional i promovent l’autoconsciència i la identitat personal, va dir la psicòloga i demògrafa que va destacar la participació activa de dones cubanes, incloent joves professionals de diverses àrees, com a reafirmació del compromís de l’illa caribenya per utilitzar el psicodrama com una eina de canvi i transformació social.
Durant els tallers es van abordar diverses problemàtiques específiques que les dones enfronten, cercant resoldre, alleujar i curar ferides comunes associades a la dominació patriarcal i altres formes d’opressió.
Temes com la violència de gènere i els traumes relacionats amb conflictes i guerres van ser discutits en un ambient segur i de suport mutu. “Hem compartit temàtiques de la quotidianitat de les dones a qualsevol dels països que avui estem reunits aquí”, va referir Molina.
Una eina de reconstrucció de vides
D’acord amb Ursula Hauser, psicòloga i investigadora suïssa amb àmplia experiència sobre el tractament de la violència de gènere mitjançant el psicodrama feminista, aquest, amb el seu enfocament històric i la intenció d’enfortir les dones, ha demostrat ser un recurs essencial per al canvi individual i col·lectiu. Hauser va destacar com el psicodrama ha estat utilitzat amb èxit per brindar suport a poblacions que han experimentat opressió i traumes. Va ressaltar la importància de contar històries i com això contribueix a la memòria col·lectiva i històrica, enfortint la consciència sobre la importància de les dones en la lluita per un món més just i millor.
“El psicodrama d’esquerra i feminista és una eina fonamental per a les poblacions oprimides que no tenen accés a la psicoteràpia individual o que opten per no buscar-la perquè els problemes psicosocials són comunitaris”, va dir Hauser.
L’experta va referir que aquest mètode grupal, basat en el teatre i la psicologia, ha estat utilitzat a Palestina durant més de 20 anys, en una població que ha experimentat una ocupació opressiva, humiliació i injustícia des del 1948.
El testimoni de Joya Esperanza, participant de la trobada, va reflectir com el psicodrama ha estat protagonista en la reconstrucció personal i en la transformació social, també a El Salvador.
Després de la guerra civil, un grup de dones excombatents el va utilitzar com una eina per guarir i superar els efectes de la guerra i, posteriorment, van compartir els seus coneixements i experiències per donar suport a altres dones en el procés de transformació.
L’Associació Moviment de Dones Mèlida Anaya Montes (Les Mèlides) ha estat compromesa durant 31 anys en la defensa dels drets humans i en la recerca d’una vida lliure de violència per a les dones, va dir Esperanza.
Durant els darrers 27 anys, Las Mélidas han abordat seqüeles emocionals causades per la guerra en les dones supervivents, com la pèrdua d’éssers estimats, la separació familiar, la por i altres traumes com discapacitats, estrès, atur, pobresa, malalties cròniques i la incertesa derivada de la situació social, econòmica, política, d’inseguretat i violació dels drets humans, va explicar Esperanza.
A propòsit de la seva experiència, integrants d’aquest col·lectiu van presentar a la trobada el llibre Se hace camino al caminar. 27 anys de Psicodrama de Les Mèlides, que narra gairebé tres dècades de compromís polític feminista desenvolupat per aquest col·lectiu a El Salvador, a través del mètode del psicodrama, va comentar Esperanza.
Per a la psicòloga cubana Claudia Cancio, el concepte de sororitat és clau en la feina feta des d’aquesta tècnica. “Implica la sensibilitat i la possibilitat de treballar juntes com a dones per enfrontar els danys causats pels sistemes patriarcals”.
“I aquesta força, que sorgeix de la unió entre dones que es recolzen i s’acompanyen pel camí, és imparable”, va sostenir.
