Després de Nadal…Uf!!!

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Opinion - Opinió: Apoderament i Lideratge

There are no translations available.

 

Tere Mola actual

 

OPINIÓ

Després d'un mes de silenci (i descans) torne a escriure per donar sortida als meus pensaments i reflexions particulars.

 

Ha estat un mes agitat informativament parlant pel que fa als drets de les dones. Però anem per parts i no necessàriament per ordre cronològic.
La xarxa social de l'ocellet blau va tancar o va bloquejar el compte d'una feminista espanyola valenta, jove formada i amb criteri propi. Ella es diu Paula Fraga i és molt clara pel que fa als temes principals de l'agenda feminista com els ventres de lloguer, l'abolició de la prostitució i la pornografia, o les (nefastes) conseqüències que, per als drets de les dones, tindria l'aprovació de l'anomenada Llei Trans i que el Ministeri d'Igualtat té previst aprovar, juntament amb la resta del Govern i el vot favorable dels partits que donen suport al govern, aquest any.

Aquesta xarxa de l'ocellet blau, una empresa privada, no està de més recordar-ho, ha trepitjat els drets constitucionals d'una ciutadana de l'Estat Espanyol, sense que ningú, més enllà de les feministes radicals, hàgim alçat la veu per donar-hi suport.
La Paula, jurista de formació, sabrà què ha de fer en aquest sentit, però l'hem intentat donar suport, encara que hagi estat simbòlicament i en aquesta mateixa xarxa. Des d'aquestes línies, vull fer-li arribar la meva solidaritat, igual que la de moltes companyes feministes.
Una altra sorpresa que també ha arribat amb l'any nou ha estat el registre d'un nou partit polític, "Feministas al Congreso" que, com no podia ser altrament, ha aixecat bambolles. I les ha aixecada, curiosament entre alguns partits d'esquerres mixtes i no tan mixtes.

Les reaccions no s'han fet esperar i, curiosament, cap de positiva ve d'aquestes formacions polítiques. Les reaccions de "fragmentareu més del que ja ho està el bloc polític de l'esquerra", dit per saberuts i progressistes "companys" d'aquestes esquerres per a les quals hi ha una clara dissociació entre els drets del conjunt de la ciutadania i els drets de les dones, en detriment clar d'aquests darrers, han estat immediates.
Però el més curiós encara han estat altres reaccions que, creient-se hegemòniques de la representació política del feminisme, han arribat a treure un manifest recordant-ne l'existència i les anàlisis marxista de la realitat.

Vistes aquestes reaccions, alguna cosa bé s'ha d'estar gestant pel nou partit polític, a les dirigents del qual també se les acusa de connivència amb la ultradreta, per expressar la seva oposició a la gestió del Ministeri d'Igualtat. O sigui que la pseudoesquerra que està al capdavant de l'actual Ministeri, practica allò tan vell de "estàs amb mi o contra mi". O, dit altrament, pensaments únics i imposició de realitats sense tenir en compte opinions de persones que han estudiat i treballat amb afany les repercussions que, per als drets de les dones, poden tenir l'aprovació de les lleis que pretén el Ministeri. Com veiem, se'ns queda un panorama molt neoliberal postmodern guai amb les decisions del Ministeri i, per extensió del Govern, molt poc favorable per als drets de les dones. Però això sí, quan discrepem, apareix la caverna misògina de dretes i pseudoesquerranes per titllar-nos de dolentes, bruixes, ultradretanes, i no sé quantes coses més, per acabar tancant comptes en xarxes socials de qui no combregui amb les "seves" rodes de molí. Tot molt democràtic, com podem observar...
I, finalment (per avui) una informació que vaig llegir a finals de setmana i que venia a dir que, a Israel, a partir del proper dia onze de gener, les persones transsexuals tindran garantit "el seu dret" a ser pares a través dels ventres de lloguer. Ventres de dones, és clar. Dones explotades reproductivament per satisfer desitjos convertits en drets, precisament sobre la base d'aquesta explotació reproductiva i en la compravenda de criatures. Si la gran Mafalda fos real cridaria amb la seva pròpia veu allò de "que es pari el món que jo baixo".

Legalitzar que els desitjos es converteixin en drets sobre la base de l'explotació reproductiva de dones i, sobre els drets de les criatures que han estat comprades, legalitzat en un país on, a més, els cossos de les seves pròpies dones són utilitzats per reproduir-se més i amb més rapidesa per, així poder continuar colonitzant terres que no els pertanyen. Així justifiquen la usurpació d'aquestes terres al poble palestí amb una alta densitat demogràfica també.
I, com veiem les dones dels dos pobles, Israel i Palestina, utilitzades per als interessos polítics dels seus dirigents. Doncs això...
Com veiem en tot just un mes han rostit coses i gairebé cap bona per als interessos i els drets de les dones. Hi ha més notícies, però per començar la temporada penso que ja està bé. Fins i tot per mi que les estic escrivint.

Podem i hem de descansar, però no podem perdre de vista que a la que ens descuidem, els poders, que sempre són patriarcalment misògins, anteposaran els seus desitjos i fins i tot els seus drets, per sobre dels nostres. I fins i tot en alguns casos, aquests drets en base a desitjos s'aconseguiran, a costa dels nostres, els de les dones.
Augmentar els drets de la ciutadania, sempre. Però que mai no sigui a costa dels ja aconseguits pels que som més de la meitat de la població. Ho permetrem? Crec que no ho hem de fer.