Les espiroquetes de Lynn Margulis a Mari Chordà

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Culture - Llibres - Altres Publicacions

There are no translations available.

 

merce-otero-perfil

 

OPINIÓ

D'entrada faig una recomanació entusiasta de l'exposició Ciència fricció. Vida entre espècies companyes que té lloc al CCCB.

 

L'interès i la importància d'aquesta exposició són indiscutibles pel que fa al seu contingut com destaca la cita de presentació de la seva comissària Maria PtqK: «Si, com sostenen Haraway i Margulis, tota la Terra està viva, és hora d'abandonar el mite de la supremacia i reprendre el contacte amb les nostres nombroses companyes terrestres.» L'autoritat de Margulis per a parlar de la simbiosi i de la interdependència entre les espècies és inqüestionable i enllaça amb Donna Haraway, que està present en aquest projecte en la intersecció entre les ciències i les humanitats.

 

 

Foto 1 centro docu

 

L'exposició explora aquestes qüestions a través d'una selecció d'obres artístiques i de peces de divulgació científica. Planteja un canvi de mentalitat i de sensibilitat que qüestiona la supremacia de l'espècie humana i aposta per una visió del món entès com un ecosistema on conviuen totes les espècies del planeta que evidentment, com demostra la ciència, estan unides per relacions simbiòtiques i interdependents.

Tots els éssers formem part d'ecosistemes integrats els uns en els altres. Les espècies configurem una xarxa de col·laboracions, mutacions i intercanvis en la qual convivim com a companyes. Aquest canvi de paradigma implica que l'espècie humana no és una espècie excepcional ni superior i que ja no té sentit la idea que el conjunt de la natura i tots els éssers vius estan al servei del benestar humà.

 

 

dos

 

 

Així s'explica la transició d'una visió del món centrada en l'humà a la de considerar l'humà com a part d'un ecosistema. Com s'ha dit, a l'exposició hi ha obres artístiques en suports diversos, com les instal·lacions audiovisuals, la pintura, el dibuix i el cinema d'avantguarda, combinades amb peces de divulgació científica. La creació, el pensament i la ciència exploren les relacions entre espècies i estimulen que la fabulació i l'especulació ens ajudin a situar-nos en l'emergent paradigma interespècies.

L'exposició Ciència fricció. Vida entre espècies companyes s'inclou en el marc de la Biennal Ciutat i Ciència 2021 i es presenta en el context d'una pandèmia que ha confirmat la profunda interdependència dels humans entre nosaltres i amb les altres espècies que habiten la Terra. Un virus d'origen animal nascut de l'alteració dels ecosistemes naturals ha generat profunds interrogants sobre què significa viure i conviure avui. L'exposició es divideix en cinc parts: comença introduint el concepte de simbiosi i acaba amb un apartat dedicat al contracte natural, és a dir, als drets de la natura com a entitat jurídica, reivindicació que va néixer el 2008 a l'Equador i que actualment és la fita d'una política postantropocèntrica a nivell global.

 

 

descarga ll

 

 

Així s'explica la transició d'una visió del món centrada en l'humà a la de considerar l'humà com a part d'un ecosistema. Com s'ha dit, a l'exposició hi ha obres artístiques en suports diversos, com les instal·lacions audiovisuals, la pintura, el dibuix i el cinema d'avantguarda, combinades amb peces de divulgació científica. La creació, el pensament i la ciència exploren les relacions entre espècies i estimulen que la fabulació i l'especulació ens ajudin a situar-nos en l'emergent paradigma interespècies.

L'exposició Ciència fricció. Vida entre espècies companyes s'inclou en el marc de la Biennal Ciutat i Ciència 2021 i es presenta en el context d'una pandèmia que ha confirmat la profunda interdependència dels humans entre nosaltres i amb les altres espècies que habiten la Terra. Un virus d'origen animal nascut de l'alteració dels ecosistemes naturals ha generat profunds interrogants sobre què significa viure i conviure avui. L'exposició es divideix en cinc parts: comença introduint el concepte de simbiosi i acaba amb un apartat dedicat al contracte natural, és a dir, als drets de la natura com a entitat jurídica, reivindicació que va néixer el 2008 a l'Equador i que actualment és la fita d'una política postantropocèntrica a nivell global.

 

 

Chorda

 

 

El conjunt s'inspira en l'obra de Lynn Margulis (1938-2011), referent mundial de la biologia evolutiva i molt vinculada a Barcelona, de qui enguany es commemora el desè aniversari de la mort. Margulis va revolucionar les teories de l'evolució amb el principi de simbiosi, que etimològicament significa «conviure», per revelar el dens entramat de bacteris, virus i altres tipus d'organismes que configuren qualsevol forma de vida, també la humana. L'obra de Margulis qüestiona així per sempre més el principi d'individualitat i excepcionalitat humana i entén la interrelació com el motor evolutiu de totes les plantes, animals i fongs. Com que "no hi ha cap organisme plenament independent", segons deia Lyn Margulis, cal entendre la Terra com un sistema viu creat en equilibri pels organismes que l'habiten, és a dir, som simbionts en un planeta simbiòtic.

També va col·laborar amb el químic britànic James Lovelock en el desenvolupament de la hipòtesi Gaia. En un article conjunt del 1974 es defineix la hipòtesi dient que és "el concepte de la biosfera com a sistema de control actiu d'adaptació capaç de mantenir la Terra en l'homeòstasi". Posteriorment (1998) Margulis va investigar la relació entre Gaia i el seu treball en simbiosi.

Per raó de les seves recerques Lynn Margulis tenia una intensa relació amb Catalunya. A Banyoles va estudiar les comunitats microbianes de l'estany Cisó. També es va interessar pels tapissos microbians del delta de l'Ebre. En aquest indret, el seu equip va aïllar una espiroqueta que és un bacteri que té forma espiral i viu en ambients sense oxigen. El 2009, Margulis va escriure sobre investigacions d'algunes espiroquetes i indica que "fa molta falta una investigació detallada que correlacioni les històries vitals de les espiroquetes simbiòtiques amb els canvis en el sistema immunitari dels vertebrats associats.

 

 

 

 

unnamed222

 

 

El conjunt s'inspira en l'obra de Lynn Margulis (1938-2011), referent mundial de la biologia evolutiva i molt vinculada a Barcelona, de qui enguany es commemora el desè aniversari de la mort. Margulis va revolucionar les teories de l'evolució amb el principi de simbiosi, que etimològicament significa «conviure», per revelar el dens entramat de bacteris, virus i altres tipus d'organismes que configuren qualsevol forma de vida, també la humana. L'obra de Margulis qüestiona així per sempre més el principi d'individualitat i excepcionalitat humana i entén la interrelació com el motor evolutiu de totes les plantes, animals i fongs. Com que "no hi ha cap organisme plenament independent", segons deia Lyn Margulis, cal entendre la Terra com un sistema viu creat en equilibri pels organismes que l'habiten, és a dir, som simbionts en un planeta simbiòtic.

També va col·laborar amb el químic britànic James Lovelock en el desenvolupament de la hipòtesi Gaia. En un article conjunt del 1974 es defineix la hipòtesi dient que és "el concepte de la biosfera com a sistema de control actiu d'adaptació capaç de mantenir la Terra en l'homeòstasi". Posteriorment (1998) Margulis va investigar la relació entre Gaia i el seu treball en simbiosi.

Per raó de les seves recerques Lynn Margulis tenia una intensa relació amb Catalunya. A Banyoles va estudiar les comunitats microbianes de l'estany Cisó. També es va interessar pels tapissos microbians del delta de l'Ebre. En aquest indret, el seu equip va aïllar una espiroqueta que és un bacteri que té forma espiral i viu en ambients sense oxigen. El 2009, Margulis va escriure sobre investigacions d'algunes espiroquetes i indica que "fa molta falta una investigació detallada que correlacioni les històries vitals de les espiroquetes simbiòtiques amb els canvis en el sistema immunitari dels vertebrats associats.