Catalunya: Presentació de Disset Esclats, un llibre de Maria Àngels Viladot / La Independent / Notícies gènere

 

Olga Xirinacs, en parla així en el pròleg: «Resulta molt atractiva i alhora ben aprofundida i mesurada la variació temàtica de les narracions. / És la memòria que, des de sempre, observada i escrita, ha anat configurant la cultura, és a dir, el que som i el que anem fent i, com tot plegat, evoluciona en el temps.»

 

Maia Viladot  STonberg Editorial 


Les lectores i lectors de La Independent coneixen a Maria Àngels Viladot i Presas perqué forma part del Consell de Redacció de La Independent. En la seva vesant d'escriptora i comunicadora ens ha ofert articles d'opinió sobre temes de debat d'actualitat en el moviment feminista i sobre l'agenda feminista. També hem publicat articles seus sobre investigacions acadèmiques de piscologia social en clau de gènere en les quals treballa, a vegades en solitari però, majoritariament en equip. Col·labora també en altres mitjans de comunicació (Diari Ara, Huffington Post, i Público). I té el blog www.mviladot.com

 

Disset Esclats

 

El dia 29 de setembre a les 18h  es farà la presentació del llibre ' Disset Esclats ' en l'esdeveniment en línia a la plataforma www.sheleader.eu L' acte, sota el nom  '17 inspiradores ' està organitzat per l'autora, i comptarà amb una presentació a carrec de la periodista Tona Gusi i amb algunes de les dones que van inspirar els relats de l'antologia. El llibre, publicat per Stonberg Editorial, llueix com a portada una preciosa aquarel·la de Perico Pastor, té el pròleg de l' escriptora Olga Xirinacs i diposa d' un audio dels contes gravats per l' actriu Carme Sansa.

Tot i ser un llibre de relats, d'històries breus com La Fúria de Fandango i Laberint al soterrani i altres contes, sobre els que ja nhem parlat a La Independent (La fúria de Fandango i altres relats de Maria Àngels ViladotUn conte de Maria Àngels ViladotMaia Viladot, relats quotidians com memòria històrica), en aquesta ocasió el fil conductor són les experiènces de vida de 17 dones en el tram danys de la seva joventut que van desde del 1958 al 1975 (els llargs anys 60). Aleshores joves i  universitàries, avui entre la seixantena i la setentena fan una mitjana de 68 anys i molta expertesa professional i personal a les espatlles: Carme Arenas Noguera, Rosamaria Artigas i Costajussà, Tey Barraquer Feu, Teresa Benet i Balaguerò, Rosa Maria Beltran Carreté, Mercè Birba i Fonts, Carme Garcia Suàrez, Sunsi Martí i Carbonell, Montserrat Mas i Viladot, Lourdes Muñoz Santamaria, Maria Cinta Pastor Redondo, Anna Presas i Ortega, Maite Ruizi Tarrés, Loli Saballs i Cabello, Carme Triadó i Tur i Blanca Vilà Costa.

De fet, Maria Àngels Viladot agafa aquests records i els transforma en relats literaris, interessants i de vida de novela a voltes, que en conjunt ofereixen un mosaic tan variat, que algunes hi trobem les nostres propies experiencies de vida, ens hi podem sentir identificades, d'altres hi veuran a les amigues, companyes o conegudes i les generacions més joves a dones més grans de la familia amb les seves amigues. Quantes coses ens passaven en aquells anys durs del franquisme! on quasi bé sempre teniem el cor encongit per aquella atmosfera opressiva quan no por per la repressió directa, éssent com erem feministes, avantguardistes, hippys, lluitadores o revolucionàries. Algunes podien viatjar o estudiar a l’ estranger i encara se’ls feia més evident la dictadura. És interessant comprobar que en la majoria de relats s'enllaça la vida personal i la vida col·lectiva, allò de la vida privada i la vida pública. Sens dubte hi té molt a veure lexcel.lent ploma de lautora, però ben segur que així d' intensament ho visqueren les 17 dones inspiradores. 

L'autora

Doctora en psicologia social, especialitzada en comunicació intergrupal, i escriptora. Ha  estat professora a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Oberta de Catalunya i ha col·laborat amb la Universitat de Califòrnia de Santa Bàrbara (EEUU). Ha treballat al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i ha estat directora de l’Editorial Aresta (2006-2016). Ha format part de la membresia del comitè Permanent del Consell Social de la Llengua Catalana de la Generalitat de Catalunya i  del Consell Social de l’Ateneu Barcelonès.

Les seves obres: Laberint al soterrani i altres contes (Viena, 2019), de La Fúria de Fandango i altres relats (Viena, 2020), d’un poemari, una novel·la, vint llibres d’assaig i més dos-cents articles acadèmics i divulgació. Ha rebut  nombrosos premis  ( Maria Aurèlia Capmany de l'Ajuntament de Barcelona (2015), el Premi de la Caixa de Sabadell pel treball d’investigació "Un estudi a Catalunya sobre estereotips en la gent gran" (1995) i el premi Doctor Martí i Julià, de l'Institut d'Estudis Catalans, sobre llengua i bilingüisme a Catalunya (1979).