Barcelona: Mor la lluitadora antifranquista Maria Salvo als 100 anys / La Independent / Notícies Gènere

There are no translations available.

 

Maria Salvo, ha tingut una vida marcada pel seu compromís polític, havent lluitat de manera incansable contra el franquisme". També va mantenir, al llarg de la seva vida, el seu compromís amb el moviment feminista. Col·laborà activament amb la fundació Dones del 36, reivindicant el gran patiment de les dones durante la Guerra Civil i la postguerra".

 

 Maria Salvo

 

  

 

Maria Salvo va nèixer a Sabadell el 27 de maig de 1920, filla d'un fuster i una minyona. Després va viure al barri de les Corts a Barcelona. Fou una de les primeres militants de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) on va exercir com a secretària de propaganda.

El gener de l'any 1939 va sortir cap a l'exili, però fou empresonada als camps de Le Pouliguen i Moisdon-la-Rivière a la Bretanya. Va ser lliurada a la Guàrdia Civil el novembre del mateix any. Va tornar a ser detinguda i condemnada a 30 anys de presó. Va passar per Diferents centres penitenciaris, a Barcelona, a Saragossa i a la presó de dones de Ventas. Passà setze anys a la presó, on va ser torturada i vexada en moltes ocasions, amb la conseqüència no poder tenir fills.

El 1957 quan va sortir de la presó, va ser bandejada a Santander. Clandestinament va tornar a Barcelona on va militar al PSUC i va col·laborar amb el moviment feminista.

Un cop recuperada la democràcia, va presidir l'Associació Catalana d'expressos Polítics i va ser una de les fundadores el 1997 de l'Associació Les dones del 36 amb l'objectiu d'oferir un homenatge a les dones oblidades per la història oficial i que durant la Guerra Civil van ser unes veritables heroïnes. Ho feu juntament amb altres set dones de diversos orígens ideològics (PSUC, CNT, ERC i POUM) amb l'objectiu de difondre a les escoles i instituts lles seves experiències, i la de les dones durant la república i la repressió posterior. Les històries orals van ser recollides per la historiadora Mercedes Vilanova i l'antropòloga Mercedes Fernández Martorell.

L'any 2003 va ser guardonada amb la Medalla d'Honor de Barcelona,  i l'any 2005 li va ser atorgada la Creu de Sant Jordi.