L'atac al moviment feminista a Mèxic

Written by Claudia Almaguer SemMéxico / La Independent Thursday, 08 October 2020 11:20

Violence - Violència d'Estat

  

 

El passat 28 de setembre va ser novament el Dia d'Acció Global per un avortament legal i segur.

Una altra data feminista al costat del 8 de març i del 25 de novembre, originada el 1990 com a resultat del Quinto Encuentro Feminista de Latinoamerica y Caribe a Argentina; caracteritzada aquest any per Mèxic per l'inici de la criminalització de la protesta de les dones i l'atac a el moviment per part de l'Estat. Però analitzem això sota certs punts principals, tenint en compte que les dones feministes constitueixen una força que terroritza el poder, així que la possibilitat de ser agredides com a enemic polític era qüestió de temps.

 

Els antecedents

A l'inici de la presidència de López Obrador es va usar l'elecció d'alguns personatges femenins com Olga Sánchez Cordero o l'ex titular de la Comissió Nacional per a Prevenir i Eradicar la Violència contra les Dones, per vendre la idea d'un govern modern i paritari que garantiria la perspectiva de gènere, urgent sempre per abordar problemàtiques de llarga historicitat i greu conseqüència per a la integritat de les dones com la violència feminicida.

 

 

 

 

 

 

No obstant això, tapant-se les orelles i observant els fets, ha estat absolutament irrellevant el sexe de les funcionàries que encara segueixen al capdavant de les institucions responsables de treballar la política de gènere ja que han estat omeses per defensar els pressupostos d'aquests espais així com els recursos que sostenen els programes que materialitzen aquesta política, és a dir, els diners amb què se sosté als refugis que protegeixen víctimes de violència feminicida, el que paga el salari de les professionals que donen assessoria legal i psicològica a dones d'escassos recursos o el que produeix programes d'apoderament i estratègies per a l'autonomia econòmica i sexual etcètera.

Aquest desmantellament ha estat observat pel moviment feminista, tant el que ocupa els carrers a través de la protesta com el que està a càrrec dels refugis, el conformat per les dones de mitjans de comunicació amb perspectiva de gènere i també l'integrat per dones polítiques i acadèmiques a tot el país, saben elles perfectament que el dret que no es garanteix és completament inútil.

 

Per què no obeeixen?

En l'exigència a Mèxic perquè compleixi les seves obligacions, la resposta del govern va començar per minimitzar la crítica sota adjectius que denoten una visió incapaç de situar-se en el món actual. Amb semblants atavismes no es concep a les dones fora de l'espai que ocupaven fa trenta anys, la llar, la criança, l'església, la pàtria, perpètuament al servei d'algú, gustoses d'obeir com ho fan les de casa. Però el feminisme és sobretot posició política i tracta a la dona com a subjecte essencial que lluita per la igualtat entre els sexes i l'emancipació de totes, per tant, és incompatible el comportament submís. Així que en no saber què fer, se les  va ignorar i no només a elles, també a les mares de dones víctimes de feminicidi que van estar mesos esperant a ser rebudes i van ser constantment menyspreades per l'Executiu.

 

Per què lluiten?

No obstant això, aquest és el territori de totes les crisis, una d'elles, la violència masclista que causa la mort de 10 dones diàriament però també es devela en altres xifres igual de dures com les que atorga la Informació sobre violència contra les dones del Secretariat Executiu del Sistema Nacional de Seguretat Pública: de gener de 2018 a l'agost de 2020 es van produir 2.451 feminicidis, set miles dones.

A això s'hi sumen encara més problemàtiques que es descriuen en les observacions finals sobre el novè informe periòdic de Mèxic per part de Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació contra la Dona: els alts nivells d'inseguretat, l'aparició de propaganda contra la igualtat de gènere, la persistència de disposicions discriminatòries per motius de sexe en la legislació, la manca de mecanismes eficaços i la insuficiència de pressupostos estatals per aplicar la política de gènere, els estereotips discriminatoris dels operadors de justícia, les barreres financeres, lingüístiques i geogràfiques per accedir a la justícia per a les dones del medi rural i amb discapacitat, la normalització de la violència contra les dones i la seva cosificació en els mitjans de comunicació, així com la discriminació contra dones indígenes, afromexicanes, migrants i refugiades.

Quan la comunitat insisteix que protestem "feo" no adverteix que ja hem escrit i descrit aquestes situacions que són pendents de l'Estat des de fa anys, i per molt que no estiguin habituats a mirar dones ocupant l'espai públic aquest també és el nostre dret.

I tenen raó quan diuen que les feministes hauríem d'estar ocupant-nos d'una altra cosa, ja ens agradaria estar desenvolupant els nostres propis projectes i viure la vida si no fos perquè això és impossible en un país que no et considera una igual, quan cap a fora es vanta de drets que no garanteix, perquè no existeix cap espai fora de perill, ni cap dia en que es pugui caminar amb seguretat i no hi ha res que pugui treure'ns del punt de mira, perquè les agressions rebudes se'ns fan pel fet de ser dones i els accessos que se'ns neguen també. Per això varem cridar el diumenge 8 de març milers i milers, però, tampoc hi va haver cap resposta digna d'un  govern democràtic.

 

Per què les van agredir el 28S?

Finalment, la causa per l'avortament segur, aquesta sol·licitada en les observacions del Comitè de CEDAW de l'ONU com el problema de salut pública que és i que a l'ésser tractat des de l'àmbit penal constitueix una violació de drets atès que segueix obligant a dones i nenes a sotmetre's a avortaments perillosos posant en risc la seva salut i la seva vida. A causa d'això s'ha recomanat que es posi un major obstinació a accelerar l'harmonització de la llei i de protocols per garantir l'accés a l'avortament legal i encara que no hagi estat legalitzat, als serveis d'atenció posterior. Això va ser assenyalat dins el comunicat emès el 27 de setembre per organitzacions de la societat civil com Católicas por el  Derecho a Decidir, la Fundación Mexicana para la Planificación Familiar y el Observatorio Ciudadano Nacional del Feminicidio.

Com sempre en aquesta commemoració es van organitzar diversos actes públics, però, al matí com ja sabem, la Cap de Govern de Ciutat de Mèxic Claudia Sheinbaum va fer una roda de premsa per acusar una activista de finançar l'ocupació de la Comissió Nacional de Drets humans, provocant un greu assetjament a la seva persona, però amb l'afany de deslegitimar el moviment feminista representat pels grups que mantenen l'ocupació.

La satanització pretenia justificar la violència que es va produir després, quan durant la marxa per arribar al Zócalo les joves van ser encapsulades, colpejades i gasejades pels agents de policia durant més de quatre hores. Igualment, les organitzacions reporten que hi va haver violència contra les dones en altres ciutats com Xalapa i Tijuana.

Contrariament al que assenyalen alguns mitjans de comunicació en el fet que hi va haver "enfrontaments" o "baralles" entre els policies i les dones, és irracional pretendre igualar la força que té l'Estat amb la de les manifestants.

Llavors, el que hi va haver va ser un abús de poder que va restringir el dret a la llibertat d'expressió i de reunió, però a més a més va generar violència des del govern per acovardir les dones, constituint-se en l'agressor més gran i articulat de Mèxic i no en l'aliat pel qual es feien passar. Això sí, el nombre de policies vistos en aquesta repressió equival a la mida de la por que li té aquest govern al moviment feminista. Què més haurem de veure!