El coronavirus ha enviat a l'atur a més dones que homes

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Economia i Treball - Employment

There are no translations available.

alt

 

La crisi econòmica que ens ha portat la pandèmia té rostre de dona. Les dones més joves, les més madures i les que es dediquen als serveis, fins ara són les més afectades per l'atur, per la dificultat de trobar treball i per la precarietat.

Les dades indiquen que la bretxa de gènere en la desocupació restarà un bilió en el creixement mundial. Dimecres passat, el Ministerio de Trabajo y Economia Social va publicar les dades de l'atur del mes d'agost, que han registrat un augment de 29.780 persones, sent 20.327 dones, la qual cosa suposa un 68,5%. La crisi del COVID-19 ha causat més mal a les dones treballadores que als homes, segons reflecteix l'Informe del Gabinete Económico Confederal de CCOO. A més, aquest informe assenyala que el 58% de les persones que estan inscrites en el SEPE (Servei Públic d'Ocupació Estatal) són dones.

 

alt

 

AmecoPress han publicat les declaracions d'Elena Blasco Martín, secretària confederal de Dones i Igualtat de CCOO, qui ha expressat la seva preocupació després de conèixer les dades actualitzades de l'atur “Des de CCOO venim advertint des de l'inici de la crisi que cal aplicar una mirada de gènere a les dades i a les polítiques laborals: bona part de l'augment de l'atur té a veure amb els sectors més afectats, com l'hostaleria o el turisme, que estan molt feminitzats. A això s'hi afegeix que som nosaltres, les treballadores, les que patim una major temporalitat i parcialitat i estem en les posicions més vulnerables” [Mireu el PDF]

A Catalunya no es coneixen encara les dades exactes del nombre total de dones que han anat a l'atur, o que encara estan en un ERTE, però se suposa que serà al voltant del 51% que és el percentatge per a tot l'estat espanyol. Tot i que, que segons les dades que facilita un article de La Vanguardia, del 7 de juliol, la pandèmia s'acarnissa amb les dones treballadores. Elles tenen gairebé dues vegades més de probabilitat de perdre l'ocupació que els homes a causa de la Covid 19. Encara que només ocupen el 39% de l'ocupació, s'emporten més de la meitat (el 54%) de les pèrdues d'ocupació causades arran del coronavirus. [Llegir l'article complet a La Vanguardia]

alt

 

Aquestes aclaparadores xifres s'extreuen d'un recent informe de la consultora McKinsey. Les conseqüències econòmiques d'aquest desequilibri poden sortir molt cares a l'economia mundial. Aquestes mateixes fonts consideren que si no es prenen iniciatives per a frenar aquesta bretxa de gènere en la desocupació, es restarà prop d'un bilió de dòlars al creixement econòmic global en la dècada pròxima. En canvi, si s'apostés per a reduir aquestes diferències i s'involucrés més a les dones en el mercat laboral, el PIB mundial podria guanyar 13 bilions per al 2030.

Majoria de dones en les àrees mes afectades

La pregunta que sorgeix és: per què la Covid ha colpejat especialment al col·lectiu femení?
Un estudi del Fons Monetari Internacional (FMI) publicat fa una setmana assenyala quatre possibles explicacions. Un primer factor és que les dones treballen mes que els homes en els anomenats sectors socials, que requereixen interaccions personals, com a comerç minorista, turisme, esdeveniments.

Administració pública i privada, cures socials, educació, i serveis són les àrees on les dones representen més del 60% de la força laboral a tot el món. I la majoria d’aquests treballs han estat el més colpejats pel coronavirus, i a més són activitats en les quals el teletreball és pràcticament impossible. Una segona explicació és que les dones, comparativament, exerceixen les seves tasques en el sector “informal” més que els homes (Això ocorre sobretot als països en vies de desenvolupament o al nostre país, com és el cas de les empleades de la llar). El fet de cobrar en negre deixa a aquestes dones sense prestacions com les pensions o assegurança mèdica. A l'hora d'acomiadar, és més fàcil prescindir d'aquelles, ja que no tenen contracte.

 

 

alt

 

 

Mar Gaya, de l'Associació 50 a 50 i integrant de l'Observatori Dona, Empresa i Economia, de la Cambra de Comerç, subratlla que “La bretxa de gènere s'entrellaça amb la social, perquè les professions més remunerades són aquelles on és possible el teletreball, mentre que les altres, dutes a terme en la seva majoria per dones, han acabat amb pèrdua d'ocupació. Sobre tot, això està passant amb moltes que s'encarreguen de les cures dels altres”. En la seva opinió, la pandèmia ha posat en evidència que les dones són les que acaben sacrificant-se durant la crisi, perjudicant les seves futures carreres… “La desigualtat de gènere es pot multiplicar per tres”, comenta aquesta economista, experta en polítiques d'igualtat.

 

Les joves i la bretxa digital

Caldria subratllar que les dones joves sembla que són les més afectades per les conseqüències econòmiques de la covid19. Segons un article publicat al Diari de Terrassa, que es basa en l’informe que l'Institut de la Dona va publicar fa uns mesos: “La crisi està afectant les més joves”: “aquest col·lectiu de les mes joves, pateix major precarietat i pobresa laboral, la qual cosa les situa en un pitjor lloc per a afrontar la situació. Alguns dels sectors més afectats, com el comerç, educació, moda, turisme i hostaleria, estan altament feminitzats”.

 



alt

 

 

En aquesta línia, Ana Alarcón, responsable dels programes d'ocupabilitat d'Acció contra la Fam, remarcava en una roda de premsa, que els sectors menys perjudicats, com el tecnològic, estan liderats per homes: “és una realitat que l'actual situació afecta més a les dones joves que als homes per diverses raons, però una de principal és que es dediquen a sectors més perjudicats”. [+info Diari de Terrassa]

 

alt

 

D'altra banda, el post-confinament ha continuat agreujant la precarietat de les treballadores de la llar. Moltes dones emigrants que netegen cases han perdut el treball sense tenir opció de cobrar l'atur. A Girona, un grup de dones de diferents associacions denuncien que cuidadores de gent gran treballen sense seguretat davant la Covid-19. Elles pertanyen a l'associació gironina Dones Palante, Dones Migrants Diverses i el primer sindicat de l'Estat: Sindillar. Aquests col·lectius que s'organitzen i reivindiquen drets com per exemple l'accés a una prestació d'atur, denuncien que la seva situació és insostenible. L'administració local gironina les atén i visibilitza, igual que el Consorci d'Acció Social de la Garrotxa. La seva directora, Teia Fàbrega, comentava que, "a partir de la preocupació dels professionals dels serveis socials per la situació de les cuidadores, verifiquem que aquesta era salvatge, de veritable esclavitud". Aquest comentari el va fer en una taula rodona organitzada pel Consell de Cohesió i Serveis Socials de Girona amb l'associació gironina Dones Palante, representada per Jessenia Lagos; Dones Migrants Diverses, en nom de la qual va parlar Carmen Juares, i el primer sindicat de treballadores de la llar en l'Estat, Sindillar, amb Rocío Echeverría com a portaveu .[+info Diari de Girona]. 

• Fotografies de mitjans @free i associacions