"L'ofici de periodista no el pots deixar mai: l'estimes!"

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Memòria - Personatges

 

 

montse pili 2

 

Aquestes paraules de Montserrat Minobis i Puntonet s'han tornat a pronunciar a l'acte de Record i de Reconeixement d'aquest 22 d'octubre que, col·legues i amistats, li han fet a la periodista a La Cuina de l'espai Francesca Bonnemaison de Barcelona.

 

L'acte, amb la sala plena de gom a gom durà dues hores i escaig d'intensitat i emoció. Fou una trobada de col·legues i amistats per fer-li un altre comiat. El de la cerimònia del Tanatori de les Corts del passat 13 de maig en motiu de la seva mort, l'11 de maig quedà curt. Foren moltes les persones que havien demanat de participar en un acte íntim i alhora reivindicatiu. I així ho feren col·legues i amistats d'aquí i d'arreu a través de la música, la literatura, el periodisme, el feminisme, l'activisme, l'associacionisme i l'amistat.

 

Presentadores

DSC 0003

 

 

 

 

 

 

 

 

Vicenç Sanclemente i Marta Càceres, periodistes, presentador i presentadora de l'acte varen saber marcar un ritme àgil per poder escoltar la trentena d'intervencions presencials, més d'una dotzena de videos amb missatges personals, dos audiovisuals, dues actuacions musicals i dues lectures de poemes. 

La coordinació de totes aquestes intervencions i actuacions la posaren en escena l'actor i director teatral Martí Peraferrer, amb l'ajut de la promotora cultural Elsa Corominas i dels tècnics de l'Espai Francesca Bonnemaison.  

 

DSC 0002 2

 

IMG-20191023-WA0023

 

 

 

 

 

 

 

Montserrat Minobis viatjà a diversos països d'Amèrica Llatina, va escriure un llibre sobre Rigoberta Menchú, i va assistir a multitut de trobades internacionals. A través de la seva pertanyença a la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere va poder compartir idees, propostes i agenda amb companyes de l'altra banda de l'oceà.

A la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere de Catalunya (XIDPIC.CAT) s'hi troben també periodistes  originàries d'aquests països: Bolivia, Colombia, Mèxic, Perú, Xile...així com de països del Magreb. 

 

El Ritual 

Pertanyent a la XIDPIC.CAT i a la Red de Migración, Género y Desarrollo (MGD), que és la Col·lectiva de Dones Feministes Descolonials d'Africa i America LLatina, la periodista originaria del Perú Sara Cuentas oficià un Ritual com a Representació simbólica de l'espiritualitat, la connexió de les comunitats originàries amb el Territori Terra, des del Territori Cos.

Sara Cuentas és una investigadora des de l'anàlisi feminista descolonial. Experta en gènere, interseccionalitat i drets humans. La màgia del seu ritual embolcallà a tota l'assistència en algún tipus de comunió de pensament convocant el record, la pau i la serenor però també la força per la justicia del demà.

 

 

DSC 0007 2 sara

 

 

Tot seguit ses projectà un audiovisual de Fabiola Llanos, periodista xilena - catalana, cineasta i creadora audiovisual, també de la XIDPIC.CAT. Es tracta d'un recorregut vital i professional a través de fotografies i talls de video d'enregistraments de programes de radió que conté moltes de les opinions de Montserrat Minobis, amb el so de fons d'algunes de les seves músiques preferides.

 

Feminisme pioner

Amb la projecció de fons de fotografies de les I Jornades Catalanes de la Dona, l'any 1976, la urbanista, periodista i política Dolors Calvet, aconseguí un retrobament amb la pionera feminista que fou Montserrat Minobis. Calvet fou membre de la Comissió Organitzadora d'aquelles primeres jornades i per tant testimoni de primera ma del que van representar per a la societat i la política catalana, d'una importància cabdal que ningú pot obviar des de la mirada del feminisme actual.

 

 

DSC 0009 2

 

 

 

Emma Fernández, és organitzadora d'esdeveniments científics, culturals i socials. Va participar en les I Jornades Catalanes de la Dona i és una de les fundadores del Lobby de Dones. Explicà al públic la importància de la tasca de Minobis en aquest Lobby, tant pel que fa a la coordinació d'activitats com a les idees d'acció per a fites assolibles.

 

 

 IMG-20191023-WA0018  

 

 

Tancà aquest grup la historiadora, escriptora, editora i activista feminista, Isabel Segura, que anuncià pel mes de gener o febrer de l'any 2020 la publicació d'una entrevista que li va fer en motiu de la commemoració de les I Jornades. També volgué destacar el paper que ha tingut Minobis d'impuls editorial de diverses obres de referents del feminisme, que segurament sense la seva empenta no s'haguessin publicat.

 

 

 DSC 0018 2DSC 0020 2Isabel Segura

 

 

A continuació, el  músic i Lider de Mishima David Carabén, també articulista a La Vanguardia i amic personal i de la família cantà dues cançons acompanyant-se de la guitarra acústica. Dues cançons, de record i d'amor, amb referències a la lluna, a l'altra cara de la força i de la llum. Carabén explicà el seu enyor d'amistat i de complicitat vers la Montserrat Minobis, també com a grans culés. Dedicà les cançons al públic que omplia La Cuina, però molt especialment a Pilar Remirez, "la seva companya de tota la vida" i volgué deixar-li clar que continuaven essent familia.

 

DSC 0024 3DSC 0026 2

 

 

La professió: el periodisme

En aquest grup d'intervencions, es pogueren escoltar les paraules dels periodistes Enric Frigola, Jaume Piqué i Joan Brunet.

Cal recordar que Minobis, que comença de ben jove el seu treball a la Ràdio, ha estat la primera i única dona en dirigir la ràdio pública del país (Catalunya Ràdio) i la primera dona Presidenta del Col·legi de periodistes de Catalunya (CPC).

 

Enric Frigola, qui compartí treball a Catalunya Ràdio i posteriorment al CPC, desvetllà per a molta gent present, la manera com dirigí Minobis ambdues entitats o institucions. I criticà amb fermesa els entramats de la política catalana d'aquells anys, dels partits de dreta i de centre i de certa esquerra...que empraren la desqualificació professional per garantir-se la continuïtat del seu ascendent, del seu poder sobre els mitjans. I asegurà que la baixada d'audiència de Catalunya Ràdio es va produir exactament després del seu cesament. L'assistència a la sala ha aplaudit amb força la denúncia de Frigola a aquella classe política i la sentida defensa de la periodista. Queda pendent, doncs, una autocrítica dels partits politics i una restitució de la veritat de l'etapa de direcció de Montserrat Minobis.

Jaume Piqué, professor associat del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), fou company de departament durant els 10 anys que Minobis va exercir de professora a la UPF. I recordà que justament se la contracta per la seva expertesa en els grans mitjans. Recordà també la gran capacitat comunicativa que manifestava amb l'alumnat.

Finalment, el periodista Joan Brunet, qui fou president de la Demarcació de Barcelona del Col·legi de Periodistes de Catalunya (2001-2003) i va substituir a Montserrat Minobis al Deganat, l'any 2004, exposà la tasca feta per ella al capdavant del CPC i com moltes de les seves actuacions han marcat un abans i un després en el Col·legi. Moltes de les seves iniciatives, o bé tenen encara continuïtat o bé s'han anat desenvolupat des de llavors.

A continuació s'han projectat els videos de: Ricard Torquemada, periodista d'esports, encarregat de les transmissions dels partits de futbol del Barça a Catalunya Ràdio; Rosa Ma Calaf, periodista de RTVE i una de les corresponsals més veterana d'aquest mitjà; i Cristina Gallach, periodista amb una dilatada experiència internacional i actual Alta Comissionada per a l'Agenda 2030.

El seu testimoniatge feu palesa la professionalitat de Minobis, així com l'agraiment d'ell i elles per haber-hi pogut treballar, debatre i compartir agendes.

Tancà aquest grup d'intervencions la periodista Carmen Parras, que parlà també en nom de Marta Orquín i d'Esther Baiges, les periodistes joves amb les que va treballar Montserrat Minobis durant el seu pas per Ràdio4. "Nosaltres som, erem...les nenes maques de la Montse" explicà Orquín, qui mostrà el seu enyorament per la que fou mestra, guia, amiga i "mare" i de la que varen aprendre l'ofici de periodista, de reporteres, de la cerca de la notícia i de l'altra cara de la notícia.

 

Tot seguit la poeta Àngels Gregori feu una lectura d'un poema seu i d'un altre de la poeta Marta Pessarrodona, que no va poder ser present a l'acte. Gregori és l'actual presidenta del Pen Català i mantingué una relació d'amistat amb Minobis. Tots dos poemes feien referència a l'absència, al dol, a la cura i a l'acompanyament. 

 DSC 0041 2

 

 

El periodisme feminista. Les diverses xarxes: ADPC, XIDPIC.CAT, XEDP, GAMAG, XIPVG

Aquí s'hi aplegaren videos de periodistes integrades a la XIPVG amb intervencions presencials de les periodistes i amigues més properes a Montserrat Minobis, des de la creació de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya el 1992, posteriorment la de la Xarxa Europea de Dones Periodistes, i la de la XIDPIC.CAT i la XIPVG el 2005. També posteriorment la Xarxa de Periodistes de la Mediterrània i la Xarxa GAMAG-Europe. I finalment, la sortida de l'agència de notícies amb Visiò de Gènere La Independent.

 
S'inicià aquest bloc amb el video realitzat per Cristina Pérez Fraga d'AMECO (Asociación de Mujeres Españolas de la Comunicación) de Madrid, que també era present a la sala junt amb una altra membre d'AMECO, Marta Ortiz. Ambdues fundadores de l'Agència AMECO press, de l'Asociación de Mujeres Profesionales de los Medios de Comunicacion. El video es un treball documental de les diferents xarxes i trobades internacionals a diverses ciutats del món: Morelia, Barcelona, Oviedo, Bogotà, Marrakech, Roma, Fez, Nova York, Mèrida i Montevideo.

Intervingué la periodista Esther Molas, que forma part de la Junta de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) i que explicà que Montserrat Minobis en fou la primera Presidenta, així com les grans línies de l'associació i recordà la celebració anual de la Festa dels Premis periodistics d'aquesta associació. Convidà a l'assistència a la propera que serà aquest 15 de novembre.

 

DSC 0044 2DSC 0045 2

 

 

A continuació Leire Saitua, comunicadora, música, cantautora, professora de ioga i sociòloga que pertany a la Xarxa Internacional des d' Euskadi, ajuntà el reconeixement de la tasca de Minobis, amb la lluita pels drets de les dones, pels drets dels pobles, amb la situació viscuda l'1 d'octubre i la lluita contra la repressió, amb el desig d'un futur en pau i de pobles lliures i solidaris. Cantà en euskera un breu poema relacionat amb la muda personal i espiritual de les persones i amb el desig d'un viatge amb goig per a familiars i amistats.  

 

LEIRE

 

 

Arribada, feia just un parell d'hores, en avió des de Mèxic la periodista del D.F. Sara LoveraPremi Nacional de Periodisme de Méxic, Fundadora de La Jornada i La Doble Jornada, Fundadora de l'agència CIMAC, Directora i de l'agència de notícies SEMéxico i cofundadora de la XIPVG i de La Independent, explicà la complicitat amb Minobis per marcar agendes polítiques, per concertar pressions, per aconseguir la visiò de gènere als mitjans generalistes. Per a Lovera era el primer contacte amb la familia després de la mort de la periodista, i mostrà la seva emoció i condol amb una forta abraçada amb Pilar Remirez.

 

 

sARA lOVERASara Lovera 2

 

 

 

I arribaren videos d'arreu, el d'Ana Gaitero, redactora del Diario de León i presidenta de l'Asociación de Periodistas Feministas de Castilla y León, que a banda de mostrar el seu reconeixement al mestratge del periodisme amb visiò de gènere, agraí l'impuls que li donà cara a la creació d'aquesta associació de Castella i Lleó.

Isolina Cueli, periodista asturiana que va substituir a Montserrat Minobis en la presidència de la Xarxa Europea de Dones Periodistes, l'any 2002, exposà la necessitat del periodisme d'investigació, de recerca i sobre la realitat de les dones.


Rosa Mª Rodríguez Quintanilla, periodista mexicana de Tamaulipas, actualment amenaçada. És una de les tres coordinadores de la Red Internacional de Periodistas con Visión de Género (RIPVG). Explicà la feina conjunta aquests darrers anys i el recolzament de Minobis quan li ha tocat viure l'assetjament i les amenaces per ser periodista a Mèxic.

Jenny Röngren, periodista sueca. Cofundadora de l'agència Feministsikt Perspektiv, és membre del Consell Assessor de la Red Internacional de Periodistas con Visión de Género. Röngren narrà la seva descoberta gradual de la personalitat i dels merits periodistics, sobretot del periodisme feminista que exercia Montserrat Minobis. Adreça una abraçada a tota la sala des d'una sentida tristor.

Sandra Chaher, periodista Buenos Aires, cofundadora de Periodistas Argentinas en Red (PAR) i cofundadora de l'Asociación Civil Comunicación para la Igualdad. Pertany a GAMAG d'Amèrica Llatina. Explicà en la seva gravació la relació professional i personal que mantingué amb l'homenatjada, car té familia a Barcelona i aixó havia propiciat més trobades. 

I per acabar aquest bloc de videos, el darrer fou Soledad Jarquín, amb qui a banda de la lluita através de la Xarxa Internacional, les lligava una admiració mutua per llurs tasques. Admiració que es va  transformar en greu preoucupació i dol per part de Minobis i la Xarxa catalana, quan fa un any i escaig assassinaren a la filla de Jarquin, la fotoperiodista i comunicadora María del Sol Cruz Jarquín, víctima de feminicidi, assassinada en la campanya electoral municipal del 2018. Soledat Jarquin és una periodista mexicana. Editora del suplement Las Caracolas, del diari El Imparcial, d'Oaxaca, i corresponsal de SEMèxico. Ha estat Premi Nacional de Periodisme al seu país.
 

Més a prop, i presencialment Tona Gusi i Drina Ergueta de la XIDPIC.CAT i editores coordinadores  juntament amb Amada Santos de La Independent. L'any 2020 serà el 15é aniversari de la xarxa i el 10é de La Independent. Celebracions que s'hauran de preparar en la seva absència.

Gusi, cofundadora de La XIDPIC.CAT, la XIPVG i La Independent, l'agència de notícies amb visió de gènere de Catalunya, explicà com fou l'origen i els objectius de la Xarxa Internacional a Catalunya i de l'agència. Afirmà que per Minobis, ambdues tasques que presidí foren "la nineta dels seus ulls" aquests darreres anys, ja que en elles coincidien: poder donar veu a les dones, sobretot a les que menys espais se'ls hi ofereix; incidir en la transformació dels mitjans demostrant als mitjans generalistes que és possible exercir un periodisme amb visió de gènere; i poder establir entrallaçadement mitjançant les xarxes una agenda propia pels Drets Humans, pels Drets de les Dones. Llança un compromís a continuar treballant, citant a Minobis: " Fer tot el que sigui possible i de la millor manera possible".

 

DSC 0066 2DSC 0064 2DSC 0065 2

 

 

Drina Ergueta, periodista i articulista a Diario Página Siete de Bolivia i a SEMéxico d'Amèrica Llatina és actualment la Vicepresidenta primera de la XIDPIC.CAT. Narrà les seves vivencies amb Montserrat Minobis al Consell de Redacció de La Independent i a les reunions de la Xarxa, constatà les seves urgències i la seva constant aportació documental, la seva agilitat i la seva decisió resolutiva. Manifestà que la seva absència deixa un buit molt dificil d'omplir i que ella i la Xarxa, està de dol.


Actuació escènica

La profunda i instigadora veu de l'actriu Pepa Arenós portà a La Cuina un poema de Joana Raspall ple de força, escaient amb la personalitat de Minobis i amb la situació política del país.

Arenós fou una de les seves amigues i discutien sovint sobre el procés i les actituts polítiques. L'actriu adreça al públic aquesta i altres reflexions extretes dels darrers missatges de whatss que s'enviaven. Finalment Montse Minobis li deu una birra.

 

 

DSC 0070 2DSC 0074 2

 

 

 

L' activisme social

Ismael Palacín parlà com a Director de la Fundació Bofill amb la qual Minobis havia col·laborat sovint, ara fent de relatora de temes politics i extraient-ne les conclussions, ara coordinant investigacions sobre l'ensenyament, per exemple. Montserrat Minobis fou convocada a participar en les tasques de la Fundació per Jordi Sánchez en la seva presidència. Feu un recordatori per l'anterior president ara pres polític a la presó de LLedoners.

Rosa Ma Fernández, la Presidenta de la Plataforma Catalana de Suport al Lobby Europeu de Dones (EWL), lloà la tasca que feu la homenatjada en aquesta entitat. Explicà amb molt de detall la personalitat de la periodista, el seu feminisme radical i la seva determinació en molts projectes, sense la qual ben segur que els objectius aconseguits haguessin estat més minsos.

Mercè Claramunt, advocada, sindicalista i mediadora, forma part de l'Associació de Dones Juristes de Catalunya i ha compartit amb Montserrat Minobis diverses lluites, entre elles han estat companyes en la Comissió d'Ètica de la fede.cat. "No hi podia haver ningú més adequat per aquesta comissió" digué, tot explicant a la gent que omplia La Cuina el sentit integral de l'ética amb que vivia i actuava Minobis, sempre l'ética davant de tot.

 

DSC 0078DSC 0087

 

 

Para Montse

 

 

 Amistats

 

El darrer bloc de l'acte han estat els videos de Laia Gasch, amiga de la familia, assessora politica, promotora cultural, activista local i antropòloga. Catalana que viu a Anglaterra i treballa com assessora per a l'Ajuntament de Londres. Filla de la que fou gran amiga Muriel Casals. Laia Gasch parlà de la gran admiració que sentia de nena per aquella periodista tan important i decidida, amiga de la seva mare. Com aquesta admiració, sense perdre-la es va anar transformant en amistat, tot recalcant però que la Montserrat Minobis era la seva tieta i que la Pilar Remirez ho continuaria sent per sempre.

Álvaro Lope, funcionari i amic de Pamplona explicà el pas de Montserrat Minobis per Lodosa. Com ella havia fet més coneixences que molta de la gent nascuda a la vila. La vida de "la cuadrilla", els àpats, les excursions, els debats, les sobretaules que s'allargen excessivament i com Minobis desapareixia sigilosament. "Agur, Montserrat".

Carmen Bravo, historiada de formació, ha estat Secretària Confederal de la Mujer de CCOO i ha estat una de les seves amigues de Pamplona. Bravo lloà la intel·ligència i la saviesa de l'homenatjada i volgué transmetre al públic el sentiment que a ella li ha quedat: l' esperança.

 

Finalment, tres amigues i companyes de viatge expressaren la seva relació més personal amb Montserrat Minobis. Foren: Alicia Oliver,  periodista i amiga. Actual Presidenta de la Xarxa Internacional de Periodistes i Comunicadores de Catalunya (XIDPIC.CAT); Maria Comín, historiadora i impulsora de projectes de cooperació a Llatinoamèrica en els quals hi va participar Minobis; i Núria Ribó, periodista que va ser corresponsal de TVE a Nova York i Londres i que actualment col·labora en diferents mitjans.

 

 

DSC 0092 2DSC 0093 2DSC 0097 2

 

A banda de confirmar les opinions i sentiments de les intervencions que les varen precedir, varen compartir amb el públic la trajectoria de vida que feren plegades, com les diverses tasques a fer s'entrellaçaven amb la quotidianitat de la vida. Impossible a discernir entre companya de professió i/o projectes i amiga. Fins al punt de l'anecdota que va explicar Alicia Oliver d'identificar un domini de web amb la pretesa intenció  de posar-hi el seu segon cognom: .net. És a dir: i Puntonet!

 

Actuació Musical de comiat

A càrrec de Marina Rossell, que explicà com "La Minobis" fou la principal impulsura de la seva carrera musical dels seus inicis.  Marina Rosell amb una canço a "capel·la" que embaladí i bressolà a tota la gent que omplí La Cuina de la nit del 22 d'octubre de 2019, en el record i reconeixement a la feminista, periodista i activist, una dona estimada i valorada.

 

 

mARINAIMG-20191023-WA0014Marina Riosell 2

 

 

mARINA Y EL PRESENTADOR

 

Segons després Marta Cáceres i Vicenç Sanclemente oferien un exhuberant ram de flors a Pilar Remirez, la companya de tota la vida i vetlladora de la seva memòria.

 

Todos

 

"Et portem en la motxila dels bons records, Montse", podem dir citant-la a ella mateixa en el comiat d'una amiga.