El valor del vot

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Opinion - Opinió: Apoderament i Lideratge

There are no translations available.

  

Tere Molla

 

OPINIÓ 

Després de tornar el dia 28 d'Abril del Col·legi Electoral on vaig votar, vaig voler posar-me a escriure com cada diumenge i, la veritat, em costà bastant centrar-me per a fer-ho.

Vaig mirar a la gent votar mentre esperava el meu torn i vaig reflexionar sobre la importància de viure en una democràcia. Hi havia dones, criatures jugant al pati del col·legi, persones grans que arribaven amb els seus caminadors, homes i dones amb les seves credencials d'interventors i apoderats de diferents partits però conversant amb total naturalitat. I el vot de cadascuna d'aquestes persones té exactament el mateix valor. No hi ha diferències més que en l'opció política que es triï. Res més. El vot d'una empresària val el mateix que el d'un peó de neteja viària.

Sé que no vivim en una democràcia perfecta. Sóc conscient de la corrupció, dels interessos partidistes, de les influències dels mandats d'Europa, etc. També vaig recordar a totes les persones que  van fer possible que  puguem votar en pau. I que el nostre vot pugui arribar a ser decisiu.

Després de quaranta anys de democràcia, veiem que encara no estem fora de perill de gent que defensen aquell règim criminal i que pretenen imposar polítiques com les del dictador. Exercir el dret al vot ens ha de permetre relegar aquestes polítiques al passat.

I en menys de dos mesos hem de votar de nou. Per això és important recordar que, més enllà del sentit del nostre vot que també ha de ser important, cal anar a votar.

Ens juguem molt en cada procés electoral, però el valor de la democràcia també s'ha de mesurar per la participació de la gent anant a les urnes. I l'abstenció per desencís o per qualsevol altre motiu que no sigui causa major, és responsabilitat de tota la societat, perquè totes i tots amb les nostres actituds personals podem influir en el conjunt de persones del nostre voltant motivant-los perquè votin. Que ho facin en el sentit que creen més oportú, però que ho facin.

No negaré que els partits tenen gran responsabilitat en part del desencís que sentim part de la ciutadania. D'això no hi ha cap dubte. El sectarisme amb què es mostren, la seva maquinària interna, la seva forma de picar a persones discrepants, el dolor que poden arribar a causar a molta gent, les mentides que compten en les campanyes, el menyspreu a la diferència, la total falta d'ètica en el tracte a l'adversari polític, fins i tot la falta de respecte als que opinen de diferent manera, són motius que ens poden portar a l'atipament i a pensar que tots i totes són iguals. I això és, essencialment, una fal·làcia.

El valor del vot radica que podem decidir entre ara feixisme i democràcia, entre igualtat d'oportunitats i d'accés als recursos o privatització i desigualtat en funció fins i tot del pes de la nostra butxaca. Que tinguem uns serveis públics forts i de qualitat que siguin redistribuïdors de la riquesa o que siguis atès (o no) en funció de la teva butxaca.

El valor del vot està en que ens iguala a tota la societat i ens permet recordar-nos que cada vot és d'una persona i ningú que no sigui jo mateixa pot decidir per mi.

Ara ja més tranquil·la per haver votat em permeto recordar a totes les dones que van lluitar pel vot femení. De les sufragistes de les quals es burlaven, detenien, torturaven i alimentaven la força quan es posaven en vaga de fam, de Clara Campoamor i del seu discurs. Gràcies a totes elles i a tantes altres dones anònimes, avui tenim el fret al vot. Però també l'obligació, ja que en cas contrari correm el risc que intentin silenciar les nostres veus com ja ho van estar gairebé quaranta anys.

No, no vivim en una democràcia perfecta, però caminem cap a una democràcia paritària que, malgrat tot, ens permet, en dies com avui, donar la nostra confiança a aquelles persones i partits que millor ens poden representar en les institucions. 

Feliç propera jornada electoral.