A votar !!!

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Apoderament i Lideratge

 

Tere Molla

OPINIÓ

Just d'aquí uns dies tenim cita amb les urnes per les eleccions generals i, a la Comunitat Valenciana, per les eleccions autonòmiques. 

 

Ara només hem de sobreviure a una campanya electoral en què els dos blocs s'estan disputant cada vot.

Com no pot ser d'una altra manera des d'aquesta tribuna cride a exercir el vot en el sentit que sigui, però per dignitat i per respecte no podem quedar-nos a casa i no anar a votar.

I dic per dignitat perquè considero que com a ciutadana és la meva obligació exercir un dret pel qual moltes persones que em van precedir van lluitar i fins i tot perdre la vida perquè nosaltres avui puguem votar. I dic per respecte perquè cal tenir-ho cap a totes aquestes persones, els cadàvers dels de moltes segueixen estant en les cunetes o en les fosses comunes. Doncs per dignitat i per respecte cal anar a votar.

Un altre assumpte és als que anem a votar. Jo tinc clar el meu vot. Ho he tingut clar sempre perquè crec que només l'esquerra governa per a tothom. A més crec que la dretes, es diguin com es diguin i tinguin la cara que tinguin, mai beneficiaran a la classe treballadora en el seu conjunt, com ens ho han demostrat els diferents governs del PP. Tampoc amb la dreta, les dones i les nenes tenim garantits els nostres drets, ni, fins i tot, les nostres vides.

Les retallades portades a terme pel PSOE i pel PP no han estat revertides en la seva totalitat. I van començar fa nou anys! Per tant no m'aporten cap garantia cap dels dos partits. A més han governat els dos i podrien haver-ho fet.

Les nefastes reformes laborals que van aprovar tots dos Governs el 2010 i 2012 ens van posar, a la classe treballadora en general i a les dones treballadores en particular, literalment als peus del capitalisme més salvatge. I el PSOE no l'ha derogat podent-ho haver fet.

La reforma de la Constitució pactada entre tots dos el 2011 per canviar tot l'article 135, ens va deixar a les persones per darrere del capital i això ha afavorit la progressiva desaparició i empobriment de la classe treballadora.

Totes les retallades que es van dur a terme, es van acarnissar en un incipient estat de benestar que va ser desmantellat i que encara no s'ha reconstruït. I els nostres impostos es van desviar a salvar els bancs, alguns dels quals ens havien estat robant durant anys, deixant fins i tot a moltes famílies sense estalvis.

Espais com l'educació pública, la sanitat pública, els temes relacionats amb la dependència, els serveis socials o d'atenció a dones víctimes de violència de gènere, segueixen sense poder-se recuperar des les retallades de 2012 i 2013. I són serveis que s'ofereixen per millorar les condicions de vida de les persones. Però van anteposar les ajudes als bancs per sobre de les necessitats de les persones.
Seguim amb cues d'espera de mesos perquè un especialista ens pugui visitar. Algunes operacions poden trigar anys. Els recursos què disposen estan obsolets, les aules segueixen massificades i amb pocs recursos. I així un llarg etcètera. I tot això sense esmentar la quantitat de persones que han perdut la vida esperant les ajudes per dependència.

Diuen "els experts" que es torna a crear ocupació, però molt pocs són els que s'atreveixen a explicar que l'ocupació que es genera és de molt baixa qualitat i fins i tot genera precarització entre la pròpia gent treballadora.

I en aquests anys només han governat dos partits: El PP i el PSOE. I encara que només hagin estat vuit mesos, esperava molt més del PSOE.

Quan van arribar al govern després de la moció de censura a Rajoy, estava il·lusionada i fins i tot vaig comentar amb un amic que només derogant la reforma laboral i l'anomenada llei mordassa, igual em plantejava votar-los en les pròximes generals. No ha estat així. Òbviament no els vaig a votar.

Per a mi són importants polítiques pensades per a les persones per sobre d'interessos partidistes i això no ho he vist tampoc en aquests mesos de govern del PSOE.

Dissenyar estratègies per a la població més vulnerable és un senyal d'identitat de l'única esquerra que conec i a l'única que la meva consciència em permet votar.

Una esquerra que creu en uns serveis públics forts que redistribueixen la riquesa i asseguren atenció de qualitat al conjunt de la ciutadania i no només als que puguin tenir les butxaques plenes. Que sigui feminista i actuï com a tal davant de problemes com la prostitució, l'avortament o els ventres de lloguer. Que sigui ecologista i dissenyi mesures per revertir el canvi climàtic. Que procuri una educació pública forta per coeducar a les nenes i nens de forma igualitària i sense biaixos de gènere ni estereotips. Que generi recursos necessaris i de qualitat per a les persones en situació de dependència i per als nostres majors que són els que van construir el que ara s'han portat per davant.

Aquesta és l'única esquerra a la qual la meva consciència em permet votar i a ella li donaré els meus vots el proper 28 d'abril.