Migració cap als EUA, molta necessitat i poc ajut

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Migracions

María Comín

 

OPINIÓ
La immigració de Centre Amèrica cap als EUA ve de lluny, però s'ha agreujat des del retorn de la població centreamericana que va fugir al gegant del Nord durant els anys de la guerra.

D'allà en van importar les bandes i les "maras" que han convertit en estructural la violència, sobretot als països del triangle Nord centreamericà i que estan provocant l'èxode actual.

La majoria de persones es veuen obligades a fugir tant per la pobresa extrema en la que viuen, com per la violència i l'extorsió a la que són sotmeses per part de les "maras" (bandes) i dels narcos. En els casos de les nenes fugen de la violència de gènere que pateixen dins el propi àmbit familiar, prefereixen exposar-se als perills que poden trobar pel camí que seguir visquent als seus països. Les dones fugen també de la doble violència que pateixen, tant dins l'àmbit familiar com en la societat en general, els abusos, les agressions, la discriminació, els baixos salaris, són pràctiques habituals a les que han de fer front en el seu dia a dia.

Pel corredor migratori d'Hondures no se sap del cert quantes persones arriben a passar-hi en un any, però s'hi calcula sobre unes 300.000. La frontera és molt porosa, i hi ha moltes persones que no la creuen a través dels punts fronterers, sinó a través de la selva. El trajecte fins a la frontera amb els EEUU és un recorregut ple de riscos, on poden patir tota mena de violència. Molts infants fan aquest camí a peu sols. A les nenes abans de sortir els seus familiars els hi posen injeccions anticonceptives per si són violades en la travessia.

El primer escull és el pas de frontera de Guatemala a Mèxic, el segon creuar Mèxic, ho fan com poden, a peu o en "La Bèstia", una xarxa de trens de càrrega que uneix les fronteres Sud i Nord de Mèxic i on intenten pujar-hi i arribar fins a la frontera amb els EEUU, i on s'exposen a tota mena de perills.

L'any 2014 és la primera gran crisi migratòria als EEUU, Barack Obama crea un grup coordinat per atendre aquesta situació, entre maig i juny arriben a la frontera de Mèxic amb els EEUU 60.000 infants no acompanyats.

L'any 2014, també, el president mexicà Enrique Peña Nieto posa en marxa el "Programa Frontera Sur", amb el que es fa la feina bruta pels EEUU. L'any 2016, fruit d'aquest programa, van ser deportats des de Mèxic 9.000 menors salvadorencs no acompanyats, mentre que dels EEUU en van ser deportats 277.

Aquesta política s'agreuja amb Donald Trump doncs decreta el final del DACA, Pla d'Acció Diferida pels Arribats en la Infantesa, que Obama havia posat en marxa el 2012 i on es protegia de deportació i concedia permisos de treball a aquests immigrants "deramers", o sigui arribats en la infantesa sense permís de residir. El setembre de 2017 D. Trump en decreta el final i posa en marxa la política de tolerància 0, i acusa a les persones adultes d'actes criminals per haver ingressat als EEUU sense documentació adequada i els separa dels fills, doncs les lleis prohibeixen allotjar menors amb persones adultes de crims. Són les imatges que van donar la volta al món amb persones adultes i canalla separada i empresonada en "gàbies".

Aquesta situació no deixa indiferent a la població mexicana. Des de la frontera Sud amb Guatemala fins a la frontera Nord amb els EEUU, i per tot el país, han anat sorgint iniciatives, grups de persones, associacions, albergs etc que ajuden a aquesta població migrant i en busca de refugi al llarg de tota la seva ruta. Com les dones de "Las Patronas" que donen assistència i aliments a aquestes persones al seu pas per Veracruz, principalment en les vies del tren "La Bèstia" on els hi llencen provisions; o albergs i associacions atesos per jesuïtes i franciscans; o organitzacions que donen assessorament legal...

"La 72 Hogar Refugio" és un alberg d'acollida de portes obertes situat a l'Estat de Tabasco, al poble de Tenosique de Pino Juárez. Dóna atenció en 5 àmbits: Assistència Humanitària; Drets Humans i gestió migratòria;  Canvi estructural; Grups vulnerables; i Laudato si, granja agroecològica. Aquest és un refugi fundat per un franciscà, amb carácter laic. Està format per un equip d'11 persones, compten amb 10 persones voluntàries i fins ara han acollit 74.835 persones migrades. El seu nom ve de la matança que va tenir lloc l'any 2011, on van morir 72 migrants, fets que encara estan pendents d'investigació i de resoldre.

Una de les màximes de "La 72" és la no diferenciació entre una persona migrant i una persona refugiada. Cada dia hi poden arribar entre 40 i 100 persones i cada nit n'hi dormen entre 250 i 300, si bé han arribat a superar les 400 en algunes ocasions. Hi arriben dones soles, famílies amb infants, menors no acompanyats, joves; unes amb l'objectiu d'arribar als EEUU, d'altres de quedar-se a viure a Mèxic.

"La tasca fonamental de "La 72", - com expliquen al seu web -, és acollir, consolar, acompañar a l'ésser humà vulnerable, en aquest cas les persones migrants i refugiades, tan castigades pels sistemes extractius vigents."

 

Premio Alfonso Comin