Claus per a un periodisme feminista: formació i transversalitat

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Media - ICT - Agències

There are no translations available.

 PRIMERA FOTO

 "No és senzill fer informació amb perspectiva de gènere", va advertir Marisa Kohan, de 'Público'.

Segons aquesta periodista, amb àmplia trajectòria en comunicació de gènere, es tracta d'un enfocament transversal que ens ajuda a crear un relat diferent i a posar sobre l'agenda de debat temes i dades que estan ocultes.

Al costat d'ella, Ana Requena, de 'eldiario.es', Patricia Reguero, de 'El Salto', i Pilar Álvarez, d' 'El País', van debatre en el Segon panell: Feminisme, informació i mitjans, a la primera Trobada de Feminisme i Mitjans, organitzat per la Plataforma en Defensa de la Llibertat d'Informació (PDLI) amb la col·laboració de l'Ajuntament de Madrid dijous passat.

 

 

PRIMERA FOTO

 

 

Aconseguir fer un periodisme igualitari no és només una qüestió de bones intencions, tot i que és clau que els equips directius dels mitjans estiguin formats per persones sensibles al feminisme. "El feminisme és ideologia", va sostenir Marisa Kohan, "no és el mateix parlar de gestació subrogada com una tècnica que dir ventres de lloguer".

Per Ana Requena el feminisme "està a l'agenda, té empenta", però es tracta d'acompanyar aquest procés de "bones pràctiques", és a dir: coneixement, formació i "pràctiques realistes" que puguin dur-se a terme a les redaccions. "Per a mi el repte no és només de continguts concrets, sinó d'aplicar perspectiva de gènere en tots els temes".

 

 

sEGUN IMAGEN

 

 

Ana Requena ha estat recentment nomenada la redactora en cap de Gènere de eldiario.es. Pilar Álvarez és editora de gènere a El País. Es tracta d'una figura concebuda per impulsar els temes d'igualtat però també per treballar per una perspectiva de gènere en totes les àrees. No obstant això, saben que aquesta tasca, que implica també canviar la forma de jerarquitzar les informacions, és un treball en equip. En això hi ha ajudat l'impuls del 8-M, ja que les reivindicacions feministes van calar en els mitjans, que tenen pressió interna. "Sé que no estic sola", va dir Pilar Álvarez, que va reconèixer que "canviar l'agenda és una aposta editorial".

Álvarez va argumentar que "fer periodisme amb perspectiva de gènere és fer bon periodisme" i va matisar: "Entenc el periodisme com un compromís, defensem els drets humans. Però no sóc activista".

Patricia Reguero exerceix el periodisme des d'una postura diferent. Forma part del col·lectiu que edita 'El Salto', un projecte cooperatiu i assembleari. "No estem sotmeses a la tirania de l'actualitat, podem obrir amb un reportatge sobre les empleades de la llar", va dir. I és que és cert que la precarietat i la pressió del temps són una amenaça, en el sentit que poden contribuir a buidar el discurs i elaborar un relat pla, que impedeixi aprofundir en una realitat desigual i proposar canvis.

Les quatre periodistes que van debatre en el segon panell de la jornada, moderades per Montserrat Boix, de TVE, coincidien que desenvolupar un periodisme feminista és "un aprenentatge continu i constant", amb propostes diferents a les habituals pel que fa a fonts, temes, veus i prioritats, fet que implica enfrontar inèrcies molt fortes.

En aquest sentit, aquesta primera Trobada de Feminisme i Mitjans organitzat per la Plataforma en Defensa de la Llibertat d'Informació (PDLI) i l'Ajuntament de Madrid, va donar l'oportunitat de debatre i compartir experiències des d'enfocaments molt diferents. D'aquest intercanvi sortirà una guia pràctica, el nucli estarà basat en les conclusions dels tallers: periodistes en acció, informació amb perspectiva de gènere i antiracista, diversitat de gènere i tractament de la violència de gènere.

 

Fotos: AmecoPress