Mesures per a homes contra les violències masclistes a Andalusia

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Opinion - Opinió: Noves masculinitats

There are no translations available.

Jose Angel Lozoya Gomz
Jose Ángel Lozoya 
 
  
El grup parlamentari de Podemos Andalusia va presentar el passat 6 de març de 2018 un text alternatiu al projecte de llei amb el qual la Junta d'Andalusia tracta d'actualitzar la llei contra la violència de gènere de 2007.
 
El text alternatiu recull les principals reivindicacions del moviment feminista i planteja un canvi de definició de les violències masclistes que sembla tan urgent com necessari.
 
Proposa transcendir la "concepció reduccionista i victimitzant de la violència de gènere, entesa com la que sofreixen les dones pel fet de ser-ho, a les mans de les seves parelles o ex parelles a un nou concepte de violències masclistes [...] per entendre-les com aquelles que exerceixen els homes sobre les dones amb la finalitat de mantenir el supremacisme i els privilegis que se li atribueixen pel fet de ser-ho. [...] Aquest canvi d'enfocament obliga a plantejar tot un capítol de mesures de prevenció específica dirigides a homes i potencials agressors que permetin actuar sobre la base cultural que reprodueix i prevenir el seu risc".
 
Aquestes mesures suposen la primera proposta legislativa per incorporar als homes i els nens a la lluita per la igualtat i contra les violències masclistes que arriba al Parlament Andalús. Encara que cap dels grups es va oposar a aquestes mesures el text va ser rebutjat i ara toca tractar d'introduir-les en forma d'esmenes a la proposta del PSOE-A.
 
La necessitat d'incorporar als homes a la lluita per la igualtat és un objectiu del moviment feminista global des de la IV Conferència Mundial sobre la Dona celebrada en Beijing en 1995, que "encoratja als homes al fet que participin plenament en totes les accions encaminades a garantir la igualtat de dones i homes". Des de llavors han estat moltes les resolucions i recomanacions dels organismes internacionals en aquest sentit. La més recent és la del Conveni d'Istanbul que estableix que "Les Parts prendran les mesures necessàries per animar a tots els membres de la societat, en particular els homes i els nens, a contribuir activament a la prevenció de totes les formes de violència".
 
Al nostre país El País Basc planteja, en el seu Pla d'Igualtat de Dones i Homes de 2006, "mesures per fomentar la implicació dels homes com un complement necessari" i crea el Programa Gizonduz, que depèn de l'Institut Basc de la Dona. L'Ajuntament de Jerez de la Frontera va crear el 1999 el Programa d'Homes per la Igualtat que segueix funcionant. Més breu i menys conegut va ser el programa de la Diputació de Sevilla entre 2004-2006. L'exemple actual més ambiciós és el Servei d'Atenció a Homes (SAH) i el programa Canviem-ho de l'Ajuntament de Barcelona.
 
Encara que aquestes experiències han demostrat la viabilitat i la conveniència de treballar amb homes, i cada vegada són més les expertes, tècniques, responsables de polítiques públiques i activistes que es plantegen la necessitat de polítiques feministes per a homes, cal reconèixer que existeixen moltes resistències a aquestes iniciatives, sobretot per part dels homes amb responsabilitats polítiques que eviten comprometre's amb el canvi dels homes, però també per part d'algunes dones que temen que les mateixes dilueixin el seu lideratge en la lluita per la igualtat i contra les violències masclistes.
 
Hi ha una falta d'interès que es tradueix en retallades dels programes i iniciatives dirigides als homes; retallades que també sofreixen la resta de les polítiques d'Igualtat però que, en aquest cas, donada la precarietat de la qual partien, els porta a la vora de la desaparició. Un precedent el trobem en el telèfon d'orientació per a homes que va engegar la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere en 2009 i que va desaparèixer amb el Ministeri d'Igualtat.
 
De les 212 mesures que recull el Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere, solament 11 poden considerar-se específicament dirigides a homes, i solament dues poden considerar-se preventives, ambdues dirigides a joves: la 5 i la 195. Les altres se centren en el maltractador i tenen un caràcter punitiu.
 
El text de Podemos planteja la necessitat que les administracions públiques d'Andalusia promoguin "programes i actuacions de prevenció de totes les formes de violències i desigualtats de gènere dirigits específicament a homes", i per garantir l'adequat desenvolupament de les mesures que detalla proposa la creació d'un "Programa Andalús d'Igualtat i prevenció de violències masclistes per a Homes [...] encarregat de promoure, recolzar, coordinar i avaluar les actuacions en aquesta matèria de totes les administracions a Andalusia", deixant clar que "els programes i actuacions en aquesta matèria comptaran amb finançament propi que no podrà descomptar ni significar minvament del finançament dels programes d'igualtat i violències masclistes ja destinats a dones" i que "Els programes d'intervenció amb agressors potencials [...] seran acreditats i supervisats pels organismes públics responsables en matèria d'Igualtat i no podran compartir recursos o instal·lacions amb els d'atenció a víctimes de les violències masclistes".
 
El text proposa també "L'estudi dels models de masculinitats hegemòniques i de la seva relació amb les causes de les violències masclistes" o "les motivacions, circumstàncies i conseqüències de les violències de gènere per als homes que les practiquen", dos temes imprescindibles per conèixer i prevenir les motivacions i les causes estructurals d'aquestes violències.
 
Si coincidim en la impossibilitat d'eradicar les violències masclistes sense acabar amb el masclisme, i la d'acabar amb el masclisme sense que canviïn els homes, haurem de concloure que és urgent i necessari articular polítiques feministes dirigides als homes. Per això les esmenes que es presenten en aquest sentit al text del PSOE-A poden i han de comptar amb el suport dels qui vulguin eradicar les violències masclistes, més enllà de les diferències partidàries, i molt especialment amb el dels homes i els diputats que diuen estar per la Igualtat.
 
 
* Els tres autors pertanyen als col·lectius Fòrum d'homes per la Igualtat, Xarxa d'homes per la Igualtat i a la Fundació Iniciativa Social. Hilario Sáez col·labora amb la Secretaria de Feminismes de Podemos Andalusia.