Any electoral

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Opinion - Opinió: Igualtat

There are no translations available.

 tere-pinedo

 

OPINIÓ

Falta una mica més d'un any per tornar a les urnes i triar a la gent que ens representarà als Ajuntaments i a moltes Comunitats Autònomes. Bé i també al Parlament Europeu.

 

Han començat les enquestes dels principals partits polítics aventurant-se sobretot amb els resultats autonòmics. I la maquinària electoral dels partits ja ha començat a greixar-se. I també han començat ja els cops de colze per veure qui va a les llistes electorals i en quina posició en funció de molts, massa factors. És la litúrgia electoral prèvia. Tot un seguit de ritus que poden acabar posant nerviosa a massa gent. I en aquesta litúrgia prèvia en què ens trobem, de nou una dona ha estat escapçada pel patriarcat polític. I aquesta dona és Carolina Bescansa de Podemos.

Parlar de substituir Pablo Iglesias en un futur al costat d' Errejón que li va oferir anar de número dos en la seva candidatura de la Comunitat Autònoma, ha estat el seu gran error i pel que ja s'espera en la direcció de Podemos, la seva dimissió. Pablo Iglesias no admet competència ni de paraula ni de pensament. Pablo Iglesias còpia maneres i formes apreses per mantenir fèrriament les seves pròpies posicions dins del seu partit. No admet cap dubte sobre el seu lideratge i això es veia venir.

Però aquest model de lideratge patriarcal no és únic de Podemos. No. I quan em refereixo a model patriarcal, no em refereixo només a les formes o al fet que només apareguin homes en les fotos i aquestes coses. No. El model de Cifuentes, per exemple, també ho és.

Quan parle de model patriarcal m'estic referint a la jerarquització en la presa de decisions. M'estic referint a la no presa en consideració del valor i el talent de les dones com a lidereses i amb projecció pròpia i no sempre lligades al mascle alfa de torn. També m'estic referint a la posada en pràctica en el fons i no només en les formes de la equivalència entre dones i homes, l' equipotència o reconeixement del mateix potencial i poder a dones i homes i a l'equifonia o reconeixement de les veus de les dones amb el mateix pes i importància que les dels homes.

I això, quan manca un any de diversos processos electorals segueix sense donar-se. Se'ns ha d'incloure perquè la llei ho imposa, en cas contrari estaríem majoritàriament a la segona part de les llistes. Llevat d'excepcions, és clar.

Jo em propose anar observant els moviments dels diferents partits amb opcions de govern i anar veient quins tipus de perfils es van construint en les llistes. I per descomptat quines estratègies es van marcant. M'importa i molt veure perfils de la gent que vaja a les candidatures i, per descomptat mirar els seus programes electorals. No em serveixen els perfils de visita als mercats i petons a les criatures. No. Vull veure potència en els seus missatges. Vull observar com temes referents a l'equitat no només apareguin en els seus programes, vull veure com es porten a la pràctica fins i tot durant aquest any pre-electoral.

Vull escoltar les veus de les dones potents que estan ja en la política i les de les que s'hi sumaran. I vull escoltar en les veus d'elles i ells paraules referides a una societat més justa en el seu conjunt i no només per a la meitat de la població. Vull posicionaments clars sobre temes com els ventres de lloguer, sobre el dret de les dones a decidir sobre els seus cossos i les seves maternitats, encara que siguin dones menors d'edat a les que un embaràs no desitjat els pot arrabassar somnis i il·lusions. Vull llegir i escoltar propostes clares per a l'eliminació de la bretxa salarial encara existent.

També vull saber les postures que es tenen sobre la investigació en la salut de les dones més enllà de les etapes d'embaràs i lactància i que segueixen sent encara inexistents. Vull veure propostes clares sobre com corregir l'actual desajust de la conciliació entre la vida personal, laboral i familiar que impedeix a les dones tenir carreres laborals igualitàries respecte als homes. Vull veure posicionaments pel que fa a la incorporació d'un sistema realment coeducatiu a les aules que ajude a potenciar els talents de nenes i nens per igual. Vull veure opinions clares respecte de l'educació afectiu-sexual de qualitat a les aules des d'edats primerenques.

Vull comprovar propostes per fomentar que en els diferents mitjans de comunicació hi haja independència real i una paritat efectiva en els seus òrgans de direcció i que els temes relacionats amb els assassinats de dones a mans de malparits es tractin amb rigor, però també amb respecte cap a les dones assassinades i les seues famílies i amistats.

Sí, ja sé que vull moltes coses i que aquesta sembla una carta a les Reines Magues, sóc conscient. Però també sóc conscient que mentre la democràcia no siga paritària en les formes i en el fons, mai serà una veritable democràcia. I actualment segueix sense ser-ho.

En política les dones amb veu i agenda pròpia espanten als mascles alfa dels partits i per això intenten apartar-les de l'agenda pública. Són molts els exemples en tot l'espectre polític. Som les més recanviables, les menys escoltades, les més observades i qüestionades i pràcticament les sense veu en les grans decisions. Sempre hi ha excepcions, per descomptat.

Afortunadament darrere de les que ja tenim uns anys i alguna experiència ve una generació de dones joves marcant el pas. I es va veure el passat 8 de Març pel carrers dels pobles i ciutats de tot l'Estat Espanyol. Vénen empenyent amb força i saben el que volen. Segurament a elles els hi costarà molt més fer-les callar.

Espere i desitje que siguen, amb la nostra ajuda també, el paradigma del canvi cap a una democràcia més paritària, més representativa i més justa en tots els sentits. De moment a algunes ens queda força, veu i potència per seguir reclamant aquesta democràcia paritària no només en les formes, sinó en el fons i real.

I a un any de les eleccions seguirem observant els moviments dels partits polítics per regenerar en forma i fons aquesta tan danyada democràcia en la qual vivim que segueix menyspreant el talent i la saviesa de tantes dones que la podrien enriquir de moltes maneres.

Jo estaré expectant ... T'hi sumes?