Mercè Conesa: “La feminitat és una gran oportunitat per a la societat, també pels homes”

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

2 CONESA - 29

Mercè Conesa.

És inquieta, no para de gesticular i s'escolta quan parla. Mercè Conesa és, des de fa un any i mig, la primera dona que presideix la Diputació de Barcelona, que data de l'any 1812. S'han tardat més de dos segles per què una dona arribés a la presidència.

 

Mercè Conesa és presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Sant Cugat del Vallès. En una entrevista a La Independent diu que "treballem per fer arribar la igualtat a tothom a través dels ajuntaments. A la nostra institució hem de viure la igualtat d'oportunitats com a pròpia."

En el darrer mandat va ser vicepresidenta, a l'àrea de l'atenció a les persones i des d'aquella responsabilitat va iniciar un pla d'igualtat intern que ha pogut consolidar i tirar endavant com a Presidenta de la institució.

"Quan vam fer la diagnosi, explica a La Independent, vam veure que érem un 60% de dones i un 40% d'homes. I que en els càrrecs de comandament i en la divisió política hi havia majoritàriament homes. Les dones hi  perdem per golejada. Per això una de les meves preocupacions és anar equilibrant la representació política. Aquest Pla d'Igualtat per a mi és una prioritat".

La Diputació de Barcelona (DIBA) conserva el llegat de la pedagoga i impulsora de l'educació de les dones, Francesca Bonnemaison (1872-1949), del temps de la Mancomunitat de Catalunya. "Cada any, continua, el dia de la Dona Treballadora centrem les nostres activitats entorn a la seva figura com a dona que va treballar per la capacitació d'altres dones perquè fossin autònomes amb un gran amor pel seu país"

 

CONESA - 10

Mercè Conesa, primera dona que presideix la Diputació de Barcelona.

 

Vostè presideix dues institucions tradicionalment d'homes. Quina és la seva mirada com a dona d'aquests càrrecs?

Per a mi és una gran oportunitat visibilitzar que les dones també podem arribar a càrrecs de responsabilitat. Estic satisfeta de poder desenvolupar ambdós càrrecs simultàniament. I des d'aquí la màxima responsabilitat de poder organitzar dues administracions ben gestionades des del punt de vista de la igualtat d'oportunitats, especialment per a les dones i amb polítiques del tot transparents. Treballem aquesta igualtat d'oportunitats amb els 311 ajuntaments de la demarcació de Barcelona i així arribem a una gran part del territori.

 

En què consisteix el Pla d'Igualtat que vostè impulsa des de la Presidència de la Diputació de Barcelona?

A nivell extern fem moltes accions amb els ajuntaments per millorar la igualtat en la nostra societat. Aquest Pla d'Igualtat intern que hem aprovat és transversal i implica a totes les àrees de la Diputació i assenyala 10 accions participatives.

Amb lemes com "Per la igualtat, tu marques la diferència" pretenem que treballadors i treballadores s'impliquin en la reivindicació de dones que ens han precedit. Durant l'any es fan moltes accions perquè les persones d'aquesta institució incorporin la igualtat d'oportunitats en la cultura i els valors corporatius, perquè s'equiparin les retribucions del personal i s'elimini el llenguatge sexista, entre molts punts.

Hi ha formació per càrrecs directius i pel personal amb perspectiva de gènere. Publicarem la guia d'indicadors amb perspectiva de gènere i la d'igualtat d'oportunitats en la cultura i els valors corporatius. Fem un informe d'igualtat, Hermes que és fruit de la col·laboració entre l'oficina de Dones i LGTBI i la de Desenvolupament econòmic (OTED).

Tenim projectes amb àrees i diferents ajuntaments d'esports, biblioteques, parcs naturals i cooperació internacional.

Tenim dos convenis amb els Mossos d'Esquadra un protocol de detecció i actuació davant la sospita de maltractaments a la gent gran. I un altre amb el Servei de Teleassistència que té 73.000 usuaris, funciona tots els dies, les 24 hores i en moltes d'aquestes trucades detectem maltractaments també. Un 30% de la població que el fa servir és major de 85 anys i un 10% major de 65.

Hem reforçat la col·laboració amb Bombers de Catalunya, Servei d'emergències mèdiques i amb el Departament de salut i hem consolidat el programa "Parlem de.." que són trucades des del Centre d'Atenció a persones amb criteris de risc. En el tema de violència amb programes basats en internet per denunciar si no es compleixen les mesures d'allunyament. La Diputació de Barcelona inverteix cada any dos milions d'euros en polítiques d'igualtat.

 

 CONESA 1 CONESA 3 CONESA 2

La Presidenta de la Diputació en diversos instants de la conversa.

 

En polítiques d'igualtat quines són les que han arribat als municipis més petits que té la Demarcació de Barcelona?

Els grans ajuntaments tenen plans d'igualtat. Nosaltres els donem suport. Amb els més petits també els fem diagnosi amb plans interns pels ajuntaments i/o plans d'igualtat per a la ciutat. N'hem fet en el marc dels fons europeus FEDER per municipis com Artés, Carme, Casserres, Estany, Pujalt, Sant Julià de Vilatorta o Talamanca, entre d'altres. Hem donat suport als de Les Masies i Sant Hipòlit de Voltregà i Capellades.

Hem fet campanyes per promoure festes lliures d'actituds sexistes per a moltes festes majors. Hem participat en l'elaboració de protocols d'assetjament sexual a La palma de Cervelló, Dosrius i Begues o bé contra les violències masclistes a Sant Climent de Llobregat, Figaró-Montmany i Tagamanent, per exemple. I suport a l'ajuntament de Palau-Solità i Plegamans en sensibilització en masculinitats i mesures de conciliació. Això són petits exemples de la nostra feina al territori.

 

Què espera que aporti aquest Pla intern de la Diputació?

Que els nostres treballadors entenguin que si entre tots i totes incorporem la cultura de la igualtat millorarà la societat on vivim i haurem avançat molt. Això no és un tema només de dones. La feminitat és una gran oportunitat per a la societat, també pels homes. Des de la cultura de la feminitat hem de contribuir a sumar perquè quan una dona s'incorpora a un càrrec de responsabilitat no només va a potenciar la seva carrera personal, sinó també a tota la col·lectivitat.

 

Quan veiem a una dona política no adoptar rols que vagin cap a la igualtat què s'ha de fer?

Les dones que han excel·lit a desenvolupar una carrera ho han fet amb molts factors en contra dins aquesta societat heteropatriarcal. Jo reivindico el paper que tenim les dones en el nostre Parlament. A Catalunya només hi ha un 43% de dones electes. Als Parlaments nòrdics han vist que quan la xifra passa del 45% ja es comencen a fer grans canvis legislatius. Un gran canvi seria que el permís de paternitat fos obligatori com ho és en altres països, per exemple. Encara hem de treballar molt. Des dels partits polítics s'hauria d'estimular el rol de les dones diputades que tenim una altra mirada a l'hora d'implementar les polítiques.

 

Acabem de celebrar el 8-M. Com ha anat als municipis de la demarcació de Barcelona?

En la majoria dels actes en els quals hem participat hem tornat a constatar que fem passos per tenir més visibilitat però que seguin en una societat amb un sistema patriarcal molt dur, molt complex.

Un entorn on encara la violència contra les dones és un fet contra el qual ens hem de revelar i que no podem acceptar. La tenim a les nostres cases i als nostres carrers i hem de lluitar contra aquesta xacra.

No ho hem de denunciar només les dones. Els homes ens hi han d'acompanyar també. I no ho hem de fer també a través de la coeducació sinó denunciant. Com a DIBA i des de molts ajuntaments ens hem posicionat contra l'autobús que pretenia passar per les ciutats amb missatges contra els drets i les llibertats de les persones, entre elles la sexual, amb una publicitat molt sexista que volia fer molt de mal. Per a nosaltres el 8M i el 25 N- Dia internacional contra la violència masclista- són prioritaris i les acostumem a fer en municipis més petits que tenen menys recursos. El 25N vam fer tallers amb gairebé una cinquantena d'ajuntaments com Parets, La Garriga Sallent, Mediona, Sitges , Alella per posar un exemple.

 

2 CONESA - 32

En un moment de l'entrevista al despatx de la Presidenta.

 

Està segura que vostès arriben al barris on hi ha quantitats molt altes d'immigració?

Treballem amb ajuntaments, amb ONG i amb associacions de dones per capacitar-les en català, en matemàtiques, en capacitats orals i els ajudem a saber fer un CV.

Li explicaré un exemple. Tinc un correu que està al web de la Diputació que se'm pot escriure. Es va dirigir a mi una nena d'uns quinze anys per explicar-me una situació personal que vivia la seva família que és d'origen marroquí. Tenia un català molt bo. La vaig rebre amb la seva mare i vam resoldre el tema. La seva mare es va emocionar que la filla pogués expressar-se tant clarament i amb tanta fermesa perquè ella, va dir, no ho hauria pogut fer.

 

Parla de la violència masclista. És una prioritat per a vostè?

És una prioritat perquè hi estem obligats. Enguany han mort ja 17 dones a Catalunya en mans de les seves parelles o exparelles i això és intolerable. Col·laborem amb molts ajuntaments perquè creiem en la prevenció. La DIBA ha fet un pla estratègic contra la violència masclista que durarà tota la legislatura i que compta amb diferents accions de sensibilització i protocols d'actuació.

Des del 2013 la Diputació ha actuat amb projectes, programes, activitats de sensibilització, i veiem que, malgrat que la violència continua essent una xacra, els actes d'abordatge de la violència ha baixat gairebé a la meitat.

 

Els actes homofòbics tampoc afluixen. L'agressió a Berga de fa uns quinze dies n'és una bona mostra?

Treballem per erradicar qualsevol conducta homofòbica com la de Berga. L'agressió de Berga és intolerable. El 2016 hem donat suport a l'abordatge contra la violència masclista a Argentona, Barberà del Vallès, La Llagosta, Montcada i Reixach, Premià de Dalt i Premià de Mar, Sant Climent de Llobregat i Martorell, entre d'altres. A Terrassa estem treballant en un protocol contra els feminicidis i en molts d'altres ajuntaments hem posat en marxa Protocols d'assetjament per raó de sexe, origen i identitat sexual.

Al mateix temps treballem per prevenir qualsevol conducta sexista o violenta envers qualsevol col·lectiu. Nosaltres prioritzem la llibertat individual de les persones. I els que són més víctimes dels estereotips són els adolescents. Nosaltres ens estem centrant molt en el tema educatiu.

La base està en educar als joves sobre tot a la fase de l'adolescència. Quan comencen a sortir i a fixar-se en els estereotips masclistes. Ens focalitzem en ells perquè són els més vulnerables. Treballem en protocols als instituts i fem molts tallers per educar des de la base sense aquests prejudicis.

Des de la DIBA em fet diverses jornades sobre coeducació, amb la Marina Subirats. Vam dur a terme una experiència Escola Bressol. Impulsem dos programes de coeducació un destinat a cobrir els costos de l'equipament i l'altre a facilitat l'escolarització amb programes de coeducació en la franja de 0 a 3 anys.

Quan hi ha dificultats a les famílies separades hem creat alguns punts de trobada en alguns ajuntaments perquè els pares puguin rebre als fills. Els fills tenen acompanyament psicològic, i així poden veure als seus pares parlar sobre temes que els afecten a ells. Tenim punts de trobada a Rubí, Sant Cugat i Castellbisbal. Això alleuja a les dones en són víctimes perquè han d'educar als fills soles, sense veure a l'altre progenitor.

 

CARERAS CONESA-1

Teresa Carreras, periodista, i la presidenta de la Diputació.

 

Coïncidint amb el 8M el Parlament Europeu va fer públic un informe força decebedor?

És una llàstima que les polítiques d'igualtat a Europa, en aquests moments, estan estancades. La Diputació de Barcelona treballa amb entitats europees per sacsejar Europa des de baix. Els que creiem en el model europeu de valors, entre ells el de respecte te als drets humans i, als drets de les dones pensem que hem de defensar aquestes polítiques cadascú des del seu lloc d'origen amb el màxim respecte i, també amb la màxima coordinació. Treballem amb ONG's europees, amb Nacions Unides i atenem les necessitats bàsiques de les dones i les seves famílies amb una atenció a nivell local sempre pensant que els problemes de les dones són globals.

Moltes vegades penso que hauríem d'imitar a les dones d'Amèrica Llatina que han fet allò que en diuen "la bancada femenina". Això vol dir que ens posem d'acord totes les dones d'un Parlament, indiferentment de les sigles polítiques, per tirar endavant una agenda política d'igualtat. Això els ha donat molta força. Prioritzem abans els drets de les dones que les sigles dels partits. Aquí estem encara molt lluny d'això.