Resposta a cartes impertinents

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Cultura - Teatre - Arts Escèniques

Marta Momblant Ribas- Apunts per Resposta a Cartes Impertinents

Marta Monblant Ribas

Divertiment autocrític de realitats femenines de Marta Momblant Ribas

L’autora d’aquest llibre (número 113 de la col.lecció Textos a part d’Arola Editors), ha desenvolupat una trajectòria artística i professional en la direcció escénica –teatre i òpera- i en la dramatúrgia teatral.

Per tan podem dir que conrea diverses facetes artístiques ampliades amb la de l'escriptora. Monblant és llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, ha fet cursos de postgrau d’Arts Escèniques a Middlesex University de Londres, ciutat en la que ha viscut i treballat per a l’escena durant cinc anys. Des de l’any 1991 ha dirigit una quinzena de produccions en anglès, català i castellà sobre textos d’Aristòfanes, Kafka, Molière…; el 2004 va dirigir en el Gran Teatre del Liceu, al Foyer, l’espectacle Remena Nena. La seva escriptura original compren teatre i entre d’altres títols té: Fora de temps, fora de lloc (2009, ed. Lo Trinquet); Amb ulls propis (2013). La invocació de les aigües (2010), La Venta de l’Hereva i Premi Guillem Nicolau (2009) i d’altres.

 

Marta Momblant Ribas- Apunts per Resposta a Cartes Impertinents

 

 

Aquest llibre de títol engrescador i que va ser presentat a l’Espai Brossa el dimarts 4 de març, suggereix que pot ser un homenatge a Maria Aurelia Capmany, que sembla que ha desaparegut de la nostra memòria més recent. Tal com ens diu la seva autora: “Oblidada per la seva increíble modernitat de pensament i pel seu gran humanisme i relativisme. Però recordada, també, ara que el text ha pogut sortir a la llum”.

De fet el llibre de la Marta Momblant ha volgut recuperar el llegat de Maria Aurelia i ho fa segons explica: “ fent el traç d’un pont històric que va des de la posició de la dona en la que va intentar deixar-nos ella amb el testimoni de les seves Cartes Impertinents, pugnant pels drets d’igualtat moral, social i laboral, fins a la realitat d’anar a peu en què vivim les dones avui. Quaranta cinc anys després: de la posició que se’ns reclamava i se’ns pretenia, a la que realment ens ha quedat i se’ns ha convertit”.

A preguntes de la Independent, Marta Momblant afegeix que “més enllà del text imprés, la intenció és portar-lo a l’escena. Hi ha preparada una reducció per a pocs actors i actrius extreta d’una part del llibre: 'Amb ulls propis'. I també des del 2012 hi vaig configurar un petit espectacle literari que jo mateixa interpreto: “Apunts per Resposta a Cartes Impertinents” on després de donar veu a algunes de les cartes i alguns dels meus propis personatges femenins actuals, enceto un debat entre el públic dins la propia teatralitat”.

Queda clar, doncs que la dualitat de veu i paraula és la que es pretén ja que segons ens comenta són: “textos per a ser llegits –plaer de paraula ben dita, divertida, gust per a la reflexió individual-, dramatització per a ser escoltada –vist i viscuda- bé a l’escenari, bé en una trobada col·lectiva amb desig de ser esperonada i amb ganes d’entrar en debat”.

Per tant, doncs i segons es desprén de les seves paraules és dramatúrgia i narrativa alhora: “És tot: Narrativa teatralitzada i Teatre narrat. Hi ha les cartes de Maria Aurelia algunes senceres, algunes fragmentades i que en la meva dramatúrgia són llegides en mig de l’acció dramática per un personatge, bé un de creat per mi: una dona dels nostres és qui condueix tot el fil argumental: La Mestra de Cerimònies, bé per algún personatge extret al meu gust de les pròpies cartes; hi ha també cartes que han esdevingut escenes pures, on els personatges el he fet llevar-se de la veu narrada i prendre vida respirant els seus diàlegs i entrant en acció que és descrita en forma d’acotació escénica narrada en el mateix to irònic que la resta; hi ha els personatges del meu propi imaginari teatral, majoritariament dones, dones d’avui amb tots els problemes, càrregues i connotacions socio-
culturals del nostre dia a dia d’anar a peu que expliquen les seves vivències, bé en llargs monòlegs –tot narracions en primera persona- o en escenes que esdevenen situacions concretes de la vida actual– com el cas de la Dona a l’Atur o la Dona Bomber o Mare Aneguet etc, que envaeixen l’escena per a presentar les seves particulars situacions. Hi ha també homes. Sobre tot, un, el Doctor, que expressarà com ha viscut ell, i com l’efecte paradigma i confluència té molts altres efectes. Tota aquesta reestructuració i pugna per un nou lloc de la dona al món, en les últimes dècades”.

El llibre de Marta Momblant, és, a més, d’una recuperació de l’obra de Maria Aurelia Capmany, un recull d’experiències i testimonis llegits i viscuts i traslladats a la realitat de la nostra més inmediata realitat per fer reflexionar? “He deixat, ens diu, una peça oberta de pensament, la qual ha de convidar a la reflexió i a la revisió de valors i clixés – que potser s’han anat consesuant excessivament-, més el fet de voler provocar amb la seva teatralitat, una continuïtat i un debat a fi que d’aquí uns quants anys, algú altre en vulgui seguir afegint notes i consideracions. És per tant, a tota aquesta gent, que va dirigit”.