La Ginesta: no és demografia, és ideologia

Atención, abrir en una nueva ventana. PDFImprimirCorreo

Opinión - Opinión: Infancia y Adolescencia

No hay traducción disponible

 

maribel

OPINIÓ

Amb el suport d'alguns grups parlamentaris, el govern de la Generalitat de Catalunya ha presentat un recurs contra la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obliga la Generalitat a determinar que la llengua castellana estigui present el 25 % de l'horari lectiu de cinc escoles.

Tanmateix, la consellera Irene Rigau diu que, immediatament que s'aprovi al Congrés la LOMCE, el govern la portarà al Constitucional.


Més enllà del català com a llengua vehicular

Genial, mobilització al més alt nivell per l'afronta contra la nostra llengua i la seva funció vehicular per la cohesió social d'una societat diversa i multilingüe, però ni un borrall per impedir la destrucció de l'escola catalana per convertir-la en una xarxa empresarial que, lluny de vetllar per una educació per tothom i per a tothom; una educació laica, personalitzada, integral, inclusiva i coeducativa: o una educació fonamentada en els valors de la igualtat, de la democràcia, de la equitat i de la justícia social, la volen lliurar al servei dels mercats i la gestió privatitzadora.


Més enllà del català com a llengua vehicular

Des de que Wert és Ministre d'Educació, el govern ha retallat 5.212 milions d'euros en educació, una xifra que ens situa en una despesa educativa a l'entorn del 3,9 % i que ens remet al nivell dels anys vuitanta, a la cua dels estats de la OCDE i la UE.
Però és que a Catalunya, la política del govern de CIU -i de la Consellera Irene Rigau també-, ha suposat una profunda involució en l'escola pública. Els pressupostos destinats a educació del 2012 han tornat al nivell dels del 2007 i, en dos anys de govern, s'han aturat el 90 % de projecte educatius que tenien com a base les millores en cohesió social, per exemple beques estudi, beques menjador, Plans educatius d'entorn...


La Ginesta anirà a l'Espígol

Un dels sectors que més ha patit les conseqüències d'aquestes retallades és el de les Escoles Bressol, la que cobreix la franja de 0 a 3 anys. Simplement no hi creuen, no aposten pel dret dels infants en aquesta etapa educativa tan determinant malgrat els últims estudis avalen un millor resultat en la posterior escolarització i socialització.
A Igualada ja ho hem patit perquè ara fa dos anys es va decidir tancar l'Escola Bressol l'Espígol, amb una pèrdua de 74 places. Ara volen tancar La Ginesta, eliminant 31 places més. La Ginesta és una de les més antigues i emblemàtiques de la ciutat. El 27 d'abril de 1980 la inauguraven orgullosos els veïns del Barri de Montserrat que tan l'havien defensat (s'havia passat tres anys amb les obres fetes...), i que malgrat el juny de 1982 va ser cedida a una cooperativa de pares, els seus beïns sempre n'han estat orgullosos.
L'excusa?, un aprofitament de l'edifici que abrigava l'Espígol que van tancar per abrigar La Ginesta. En el seu lloc hi ubicaran un altre servei, diuen, com si en aquest sector de la ciutat no hi haguessin infants en edat de 0 a 3 anys... Diuen que no hi ha demanda, que la demografia no ho requereix. Mentida podrida: no és per demografia sinó per ideologia.


Mesures efectives per la cohesió

En el decurs del tripartit a la Generalitat es va donar el impuls per estendre la xarxa pública de 0 a 3 anys arreu del territori. S'entenia que l'educació és un dret i, per tant, cal prendre mesures per tal que tothom el pugui exercir. Un tipus de mesures anaven dirigides als Ajuntaments per regular la oferta econòmica que es podia fer a les famílies i, un altre, es facilitaven beques individuals per compensar les famílies més desafavorides. Per exemple, el curs 2010-2011, l'Ajuntament va atorgar 38 beques (de les 41 rebudes) i la Generalitat 95 (de les 99 rebudes), mentre que el curs 2013-2014 les beques atorgades per l'Ajuntament són 24 (de 38 sol·licituds rebudes), i la Generalitat les ha suprimit.


Suprimint beques s'incrementa la fractura social

Tallant les beques, en uns moments en que la demanda creix, han desequilibrat el seu finançament a costa de les famílies més pobres. Diran que no hi ha prou demanda, però no diran el que tothom sabem: amb l'atur i la gent a casa, les famílies –majoritàriament dones- es converteixen en cuidadores d'aquesta mainada. Així van creant un model d'escola bressol –amb les avantatges educatives que això suposa- per aquells que s'ho puguin pagar, generant exclusió social ja des de la primera infantesa.


Un soroll que amaga el desgavell

Però és clar, el govern de CIU no portarà aquest i d'altes aspectes de la Llei Wert al Constitucional apel·lant al dret a l'educació de tota la ciutadania, perquè és el mateix model ideològic que duen a terme, el de considerar que l'educació també és una empresa que ha de tenir uns comptes de resultats amb xifres, i no una altre manera de comptar els resultats com tenim d'altra gent, la que està basat en les persones i no en els diners. Els beneficis d'un bon sistema educatiu han de ser –sobretot- rics en cultura i valors d'una societat de persones, no doctrines crematístiques –encara que s'acabin ensenyant en català- que no faran altra cosa que aprofundir en la fractura social. Algú m'hauria d'explicar com és que, en nom de l'esquerra (ERC) s'hi pot donar suport, doncs tot plegat és molt més preocupant que tot el soroll sobiranista...