Pel dret a decidir ... de tot el món

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Drets Humans - Drets de les Dones

tere moll

OPINIÓ

Aquesta setmana passada arribava al congrés una moció d'UPyD sobre el que aquest mateix partit diu "sobre propòsits del govern en relació a la fal·làcia de l'anomenat «dret a decidir»". La moció va tirar endavant amb els vots del PP, PSOE, UPyD i l'abstenció del PSC.


En aquesta moció s'afirma que el "dret a decidir" és de tot el poble espanyol i que "sota cap concepte" una part de la ciutadania pot decidir sobre l'organització territorial de l'Estat". I això és només un part del discurs de Rosa Díez.

No seré jo qui qüestioni ni discuteixi al Poble Català el seu dret a decidir, ja que tant de bo pogués fer-ho. Ni al Poble Basc, ni al Kosovar, ni a cap poble que vulgui decidir per si mateix el seu propi futur.

Però això em porta a una altra reflexió i és aquella que si des d'UPyD i els partits que van recolzar aquesta moció tenen clar que una part de la ciutadania no pot decidir sobre la resta, tindran igual de clar que una part de la ciutadania no pot decidir sobre la vida de més de la meitat de la població que som les dones en no permetre la seva lliure decisió sobre la maternitat o sobre els seus propis cossos?

Francament espere escoltar Rosa Díez argumentar el mateix quan el ministre d' (In) Justícia, Ruíz Gallardón porti la seua contrareforma de la llei de l'avortament al Congrés. Però també espero escoltar alt i clar als partits que van recolzar aquesta moció amb aquest argument.

Perquè jo em segueixo preguntant: Per què aquest argument és vàlid per frenar els desitjos d'independència d'un poble com el Català i no ho és quan de la majoria de la població es tracta? No ho entenc.

Si se suposa que una part de la ciutadania no pot imposar a una altra els seus criteris, per què les dones que som el cinquanta-dos per cent de la població, hem d'acceptar que ens siguin imposats criteris de l'època Napoleònica que incloïa com a delicte l'avortament en el seu Codi Civil? Per què hem d'acceptar que els de faldilles llargues i negres ens imposin les seves creences com si estiguessin al capdavant d'una nova Inquisició?  Per què se'ns vol negar el nostre dret a decidir sobre el nostre propi cos?. Per ventura el camí iniciat pels partits que han votat aquesta moció d'UPyD és la d'impedir que un poble decideixi, per continuar impedint que decideixi sobre la seva pròpia vida i el seu propi cos més de la meitat de la població que som les dones?

Em vaig quedar estupefacta quan vaig escoltar a la ràdio l'enrenou mediàtic i polític que hi va haver i alhora gairebé ningú esmenta la contrareforma de Ruíz Gallardón i el seu servilisme als mandats dels de faldilles llargues i negres. I res de qüestionar la posició dels grans mitjans generalistes que aposten sempre pel poder polític i econòmic.

Que aquestes coses ocorrin en les albors del segle XXI em segueix sorprenent, perquè entenc que les societats anomenades avançades, haurien d'haver superat aquest tipus de desigualtats entre dones i homes i haver avançat en llibertats més igualitàries i equitatives.

Precisament avui fa dos-cents vint anys que van portar a la guillotina a una de les majors precursores del feminisme modern: Olympe de Gouges. I la van portar a la guillotina precisament per demanar els mateixos drets que gaudien els homes per a les dones. Han passat dos-cents vint anys i hem avançat en la consecució de drets de ciutadania, però els drets sobre el nostre propi cos de dones segueix pendent. I de nou sorgeix la pregunta: Fins quan?

Vull plena llibertat sobre el meu cos i poder decidir si vull ser mare, quan  amb qui o sola. O no ser-ho. Però no vull que ningú decideixi per mi, ni em imposi tutelatges propis de l'època feudal o Napoleònica. Vull control absolut sobre el meu propi dret a decidir sobre la meva vida i el meu cos. No vull imposicions de ningú, i molt menys de poders públics ni religioso . El meu cos és meu i sobre ell decideixo jo i ningú més que jo.

I de la mateixa manera que exigeixo que ningú decideixi per mi, entenc els pobles que volen governar el seu futur.

Exigeixo respecte per les decisions de les dones i les exigeixo de forma radical, d'arrelament, ja que ni som menors d'edat, ni necessitem ser tutelades per ningú. Som persones lliures que podem i hem de decidir sobre el nostre cos. Que no pretenem imposar l'avortament a la resta de dones que decideixi no fer-ho, però reclamem el nostre dret a fer-ho, si és el que vam decidir en algun moment.


A més i per coherència, els recordaré des d'aquestes línies als que van votar a favor de la moció d'UPyD que els pobles els formen les persones i hi ha moltes, moltíssimes persones, dones i homes per a qui el dret a decidir, de forma integral i radical la entenem com a majors quotes de llibertats de la ciutadania i no només de forma parcial i esbiaixada com pretenen fer-nos creure . Per ventura tenen por a aquestes llibertats?, Tenen por a la pèrdua de poder versus privilegis dels que estan gaudint gràcies a retallar drets de tot tipus a la ciutadania?

Mai he votat a cap d'aquests tres partits que es van sumar a la moció d'UPyD ni crec que els voti mai, però com a ciutadana demòcrata que em considero estaré molt alerta per veure si Rosa Díez i els seus coreligionaris posen el mateix èmfasi a impedir que una part de la societat no imposi a una altra part de la societat, les dones, les seves normes, credos o fre a les nostres llibertats. En cas contrari el nom del seu partit, sobretot allò referent a "progrés i democràcia" serà veritablement una fal·làcia i ella la fal·laç portadora d'incoherències i mentides.

També estaré molt alerta als vots dels partits que exigeixen el dret a decidir dels seus pobles, per a veure la seva coherència quan de temes de llibertats de les dones es tracta, ja que aquests pobles també estan formats per dones. També buscaré la seva coherència en el Parlament quan s'hagi de votar la contrareforma de Gallardón i es posi en qüestió el dret a decidir de les dones. Aquí també es retrataran ...

Perquè el meu cos és meu i només jo puc decidir sobre ell. Perquè no vull que ningú tuteli les meves decisions de dona. Perquè si vull parir, vull decidir com, quan i amb qui. Perquè el meu cos no és només un element gestant. Perquè el plaer és un dret i no una cosa pecaminosa com ens han fet creure els de faldilles llargues i negres. Perquè crec en la democràcia i en les llibertats. Perquè exigeixo ser ciutadana de primera.

Els estaré vigilant i tornaré a denunciar les seves incoherències pel que fa a tot el que es refereixi a les llibertats de les dones.