Qui -sinó tu- pot decidir?

Escrit per Maribel Nogué, escriptora i articulista de premsa local. Igualada dijous, 26 de setembre de 2013 11:45

Opinió - Opinió: Salut

OPINIÓ

Des que el Partit Popular va arribar al govern, que ens amenaça amb derogar la Llei de Salut Sexual i Reproductiva (SSR) i d'Interrupció Voluntària de l'embaràs (IVE) que es va aprovar l'any 2010. Vol tornar a una versió més restrictiva, la de la llei de despenalització parcial de l'avortament de 1985.

Ara, però, sembla que va de debò i el Ministre de Justícia i Interior, Alberto Ruiz Gallardon, ha anunciat que el proper mes de d'octubre posarà en marxa una reforma que ens posarà a la cua d'Europa pel que fa al reconeixement dels Drets Sexuals i Reproductius de les dones.

L'avortament, un tema tabú

En el decurs dels anys setanta, l'avortament era un tema tabú. Veníem d'aquells temps en que les dones no érem mestresses del propi cos, tota la nostra conducta i vida sexual havia d'estar tutelada i al servei –exclusivament- de la funció reproductora de l'espècie humana. Dilluns passat encara ens ho recordava el Bisbe de Solsona al programa de TV3 "El convidat": amor i vida va indissolublement lligat de tal manera que sols es concep tenir relacions sexuals si és amb l'excusa de crear vida.... Potser caldria preguntar-li: si és així, com s'explica el fet que, al capdavall dels segles, l'església reconeixia que les dones també tenim ànima?...

L'origen dels Moviments feministes a casa nostra

Amb aquesta situació de partida, i amb la voluntat decidida d'assolir totes les llibertats que aspiràvem en el decurs de la transició, varen néixer els moviments feministes, que posaven en valor els drets que tenim les dones com a persones i com a subjectes de dret. Varem ser molt criticades perquè es desdibuixaven les nostres intencions i propostes, se'ns criminalitzava i gairebé se'ns perseguia com si ens trobéssim en els temps de la inquisició.

L'avortament, un fet real però discriminatori

La llei del divorci no va entrar en vigor fins l'any 1981, però ja des del 1975 les dones ens mobilitzàvem per exigir amnistia per les dones empresonades pel que es qualificava de "delictes específics" (l'avortament, l'adulteri, la prostitució, etc...). Tot plegat en un context on les dones avortaven sense condicions ni garanties i arriscant les seves vides, i no ho feien per gust... Una solució era anar a Londres (on si era legal) o bé anar a clíniques privades on es practicaven avortaments pagant unes quantitats de diners prohibitives per la gran majoria (on hi acudien –des de la hipocresia- els qui optaven per avortar però que tenien les butxaques plenes).

Despenalitzar l'avortament, tan per a les usuàries com per als i les professionals

La història del drets de les dones explica una part important del recorregut del feminisme des del 1975 fins ençà en els nostres dies, però el dret a l'avortament, i que no es penalitzi ni a les usuàries ni als professionals sanitaris -que no fan sinó vetllar per la salut de les dones a partir del dret a la vida de sí mateixes que les assisteix- continua encara fent sortir les dones al carrer.

Decideixen jutges i jutgeses

Amb la contrareforma del Ministre Gallardón es vol retornar a la Llei de 1985, una situació que suposa atorgar als jutges la capacitat de decisió, d'interpretació sobre si els supòsits despenalitzats que al·lega la dona (que ha d'exposar públicament uns motius que formen part de la privacitat més genuïna), són versemblants. Suposa –alhora- considerar un dret com un delicte, amb la subsegüent culpabilització de les dones en l'àmbit social, sense tenir en compte la seva inseguretat jurídica i la dels professionals sanitaris.

Retrocés, d'un dret a delicte

Tot i que la llei del 2010 no resol satisfactòriament les necessitats de les dones ni compleix les reivindicacions històriques del moviment feminista (accés a una educació sexual i afectiva sincera i honesta, a mitjans d'anticoncepció gratuïts i a l'avortament lliure i gratuït), les dones no restarem passives davant aquest nou atac al nostre dret a decidir sobre els nostres cossos i les nostres vides.

Primeres víctimes en moments de crisi

Com a dones no vivim d'esquenes a la conjuntura actual, i patim en primera línia la part més dura de la ofensiva capitalista neoliberal i de les retallades de l'"estat del benestar". És així com se'ns està negant el dret a decidir en tots els àmbits: sobre el nostre cos i la nostra sexualitat, sobre el futur del nostre país o sobre quin model econòmic volem.... Quan el nostre primer país és el nostre cos i no ha de ser territori de disputa, perquè si no podem decidir, no podrem ser mai lliures!!!.