Mirlande Manigat: "La discriminació sexual és part de la desigualtat social que existeix al país"

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

There are no translations available.

Entrevista realitzada abans de les eleccions que reproduïm pel seu interès

Per al diari Ayiti Fanm, escrit en crioll haitià. Traducció de Clorinde Zéphir per a La Independent.


La candidata a la presidència d'Haití pel RDNP (Reagrupament dels Demòcrates Nacionals Progressistes) a les pròximes eleccions explica en una entrevista els seus objectius per al país


_destacada_portada

Mirlande Manigat és la candidata del partit RDNP (Reagrupament dels Demòcrates Nacionals Progressistes) a les eleccions presidencials, i es defineix com a legalista i constitucionalista. Té formació en Ciències Polítiques i desenvolupa la seva carrera professional en aquest sector des de fa molt temps. És la primera vegada que una dona arriba tan lluny en una candidatura a les eleccions executives del país, sobrepassant altres candidats. Encara que la candidata del RDNP no es declara feminista, desitjem que posi tota la seva energia, si arriba a presidenta, a canviar la vida de les dones pobres, i a posar fi a totes les violències contra les dones a la nostra societat masclista i injusta. Les periodistes d'Ayiti Fann es van reunir amb Mirlande Manigat l’1 de novembre del 2010.


AF- Molts taxistes i camioners es demanen per què la Sra. Manigat s’ha retirat de la carrera electoral. Diuen que ja no la veuen. Per què?


MM- No és veritat que m'hagi retirat. Estic a la batalla en els meus mitjans. Està clar: si un dels candidats té mitjans extraordinaris al seu abast, pot ser present en imatge.  Però, qu volem dir amb ser present ? És ser-hi en imatges, en paraules i en presa de posició. En imatge, jo hi sóc present, malgrat que no tinc els mateixos mitjans que el candidat de la Unitat. En poques paraules, no passa un sol dia sense que parli a la ràdio, i durant tot el dia em trobo gent que volen avançar amb mi, que em pregunten sobre els projectes que tinc.. I jo els responc. Això demana temps. Un candidat que tingui molts diners, i que es deixi veure de tant en tant, sembla ser-hi més present. Hi ha algú que es fa desitjar. Com que ell té més presència, la gent pensa que ell serà el president.


articulo_mujer_politica

AF- Al darrer sondeig del grup BRIDES, vostè era al capdavant. Alguns diuen que té complicitat amb aquest grup.

 

MM- No, no tinc cap lligam amb aquest grup. Sé que existeix perquè no és la primera vegada que hi ha sondejos al país. En el moment del primer sondeig, jo era a Cazale. Una ràdio em va trucar per anunciar-m’ho. No sabia res. El segon sondeig em confirma al capdavant. Estic satisfeta però no em fa ballar el cap. El tercer sondeig també em situa al capdavant. Analitzo les coses amb calma, perquè els sondejos tenen una part de veritat. És per això que tenen una gran importància als períodes electorals. També és per això que se'n prohibeix la publicació de resultats el dia abans de les eleccions, per evitar que influencïin la gent.


El que em molesta és que entre aquells que diuen que voldrien que jo fos elegida, nomès un 88% pensen participar a les eleccions, i un 12% diuen que no aniran a votar. Malauradament, no tinc cap possibilitat material de trobar-me amb ells. Si no, els diria que raonen de manera equivocada.


AF- La glòria, no. La riquesa, no. Què és el que us motiva a presentar la candidatura a la presidència? Què en penseu de la reconstrucció nacional?


MM- És cert que no busco ni la glòria ni la riquesa. Tampoc la visibilitat ni la notorietat. La meva edat m’aparta d’aquestes temptacions. Si sóc candidata és perquè vull i sento que encara puc servir el meu país. Tinc competència. En allò que respecta a la reconstrucció, he llegit tots els textos que han aparegut: el document del govern, el resum de la reunió de Nova York, el document de la Unió Europea, el de la USAID, el de la OEA. Dedueixo que encara no som a la reconstrucció. Hauríem de tenir una vida normal. Tantmateix, la normalitat que s’ha introduït a la nostra vida és salvatge i desordenada. La gent construeix cases de la mateixa manera, és greu. Crec que el govern hauria de començar per certs treballs preliminars, com ara : una gran campanya d’educació cívica, i censar de nou de manera sistemàtica aquells que viuen a les tendes.


 

AF-Mirlande Manigat, si aconseguiu la presidència, com preveieu marcar la diferència en la governança del país ? Com veieu les discriminacions i violències que pateixen les dones?

contraportada_revista

MM- Aquí rau la diferencia: sóc política, però continuo essent una dona. L'eslògan fanm kore fanm l’he sentit a les províncies. La gent mostra que no seria necessari conèixer el personatge, estan preparats a caminar amb mi perquè sóc una dona. Però no és aquesta la qüestió. Cal superar això. Mostrar que una dona és capaç, que ho pot ser més que un home. És una qüestió de circumstància, de situació i de mitjà. Quan arribi al govern del país, seré una dona serena, íntegra i competent.


La discriminació sexual forma part de la desigualtat social que existeix al país. És una qüestió sobre la qual treballo. He publicat llibres i articles. En conec la importància. Jo aportaré una altra forma de fer política. Fer política és mostrar els problemes i buscar solucions. Però fer política d’una nova manera vol dir fer-la amb l’ànima, pensant amb els desafavorits, sense cap prejudici. Llavors, la política té una dimensió moral extraordinària.


AF-Quins són els punts forts del vostre programa ? Quina és la vostra visió per a Haití?


MM- El nostre punt fort és la nostra visió. Cal fer un inventari del territori per saber què tenim i amb què podem comptar. A continuació, cal un mètode per no privilegiar un sector i fer-ne la nostra prioritat. I treballar amb una perspectiva d’escala, és a dir,pas a pas. La nostra visió és aconseguir una Haití de fraternitat i una Haití verda. Aquesta Haití verda no la tindrem pas en cinc anys. Trigarà més. Crec que la situació social pot millorar, que podem disminuir les desigualtats.


AF-Quina és la vostra posició sobre la MINUSTAH, la Missió d'Estabilització de les Nacions Unides a Haití? 

MM- Penso que ha de marxar, però cal negociar-ho amb les Nacions Unides.