Els seus enganys

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Apoderament i Lideratge - Partits Polítics

tere_moll

 

OPINIÓ

Són tantes vegades les que ens preguntem el perquè de les coses que de vegades resulta esgotador i desesperant.

Per què ens enganyen els que ens governen? podria ser una bona pregunta per començar. I crec que aquesta actitud, la d'enganyar-nos sistemàticament, és un atemptat a la intel·ligència de les persones. Però continuen amb això pensant que, potser no ens n'assabentem mai. Però ens n'assabentem i salten els escàndols dels sobresous que afecten tota la cúpula del PP i s'entesten a negar-ho sense pensar (potser) que ja res no podrà curar el mal causat per la pèrdua de confiança.

Al llarg dels anys de la nostra jove democràcia molts han estat els escàndols per corrupció que la ciutadania hem hagut de suportar i, sobretot els orquestrats pels dos grans partits polítics. I crec que estem fins al capdamunt de aguantar corrupteles de tot tipus mentre la gent del carrer seguim empobrint cada dia una mica més.

No és admissible que pugin impostos, baixin salaris, augmenten jornades laborals, acomiadin a gent gratuïtament i que l'atur augmenti cada minut amb el que augmenta considerablement l'índex de pobresa, mentre alguns i fins i tot algunes s'omplen les butxaques a cabassos i amb càrrec a els diners públics.

Ara els del PP, com a conseqüència del cas Bárcenas, ens surten amb el tema de l'auditoria interna. I jo em segueixo preguntant: Realment pensen que ens creurem els resultats d'aquesta auditoria feta per ells i per a ells?

Dins del seu sectarisme partidista tant dels que governen com dels que ens han governat abans hi ha, pel que sembla una política que a través del "I tu més" els porta a fer tant soroll que impedeix escoltar altres veus que clamen per una altra forma de fer política. És que aquest "I tu més" no formarà part d'una estratègia dels dos grans partits per no perdre quotes de pantalles, d'afiliació, de vots, de protagonisme públic i mediàtic en definitiva i, d'aquesta manera aconseguir que la ciutadania ens avorrim i els deixem fer al seu gust sense molestar massa amb la nostra curiositat o amb el nostre rebuig a aquestes pràctiques? Si, potser soni a la teoria conspiranoica, però en els temps que estem jo ja m'ho plantejo tot, inclosa aquesta teoria.

No és en absolut de rebut que ens imposin dures polítiques d'austeritat mentre apareixen escàndols de corrupció política i de enriquiments il·lícits com els que estem veient.

No poden esperar comprensió per part dels que cada dia tenim menys recursos per viure amb dignitat mentre, per exemple al País Valencià segueixen havent sobres amb sobresous als diputats del grup parlamentari popular que, com hem de recordar, ens governen des de fa més de vint anys.

No és de rebut democràtic el sistema d'indults graciables per part del govern que afavoreix clientelisme i corrupteles dels que més a prop d'ells estan davant dels que estem més allunyats, tant de la política com d'aquest sistema antic que premia o castiga en funció de no se sap bé quins criteris.

No podem entendre que en un estat de dret, per l'accés a la justícia s'imposin unes taxes que impedeixen poder acudir a aquest quart poder que és la justícia per poder veure rescabalats els nostres drets i poder esmenar els abusos que es produeixen fins i tot, per la pròpia administració.

No és comprensible que després de dues reformes laborals en menys de tres anys estiguem amb gairebé sis milions de persones aturades a qui, a més de la feina els vam robar l'esperança d'un futur laboral que permeti que el seu projecte de vida tiri endavant. No podem desaprofitar tant talent!.

No és concebible que en un Estat dels anomenats avançats, les dones siguem les que haguem de tornar a les nostres cases per tenir cura de persones grans, menors i dependents perquè les nostres parelles i / o companys de vida es resisteixen a fer-ho tot, en massa casos, a no tenir ocupació.

No podem amb tantes càrregues, perquè a més vegem com ells, alguns dirigents dels dos grans partits, segueixin enganyant-nos amb xerrameca fàtua mentre s'omplen les butxaques.

Algunes persones porten un temps avisant de la possibilitat d'un esclat social i no seria reprotxable. Són massa mentides, massa decepcions, massa esforços els que ens han demanat al conjunt de la societat, com perquè ara es facin perdonar amb promeses d'auditories internes i xerrameca entusiasta de lluita contra la corrupció.

Suposo que això és el resultat de massa tràfic de favors. Cal silencis còmplices entre ells. I això no és gens bo per a la ciutadania.

La covardia, en totes les esferes de la vida, no és bona estratègia, ja que aquesta covardia es pot regirar contra els covards i devorar-los amb els seus propis mètodes.

Per això és l'hora de prendre decisions valentes, però sé que no ho faran. Són massa covards i, en molts casos, massa còmplices amb aquestes actituds corruptes.