Passió i Ètica: les Empresàries espanyoles davant el Desafiament de la internalització.

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Apoderament i Lideratge - Empresarial

L'economia de la regió Àsia-Pacific està creixent en els últims anys a un ritme vertiginós, en comparació a Europa. És un mercat que pot oferir oportunitats a moltes empreses de l'Estat espanyol. Però, quins obstacles troben les empresàries locals amb vocació internacional i quins estratègies poden engegar per superar-los? A aquestes preguntes va tractar de respondre la tercera edició de la Trobada de Dones Asiàtiques i espanyoles els dies 19 i 20 de novembre, abordant el tema "Canvi i Innovació dels empreses en un mon global: Espanya i Àsia".

 

Van ser convidades una trentena de dones dirigents amb impactants curriculums, vinculades al món empresarial, així com d'institucions públiques, organismes multilaterals i agències de les Nacions Unides, per intercanviar coneixements, formar o reforçar xarxes.

JavaScript is disabled!
To display this content, you need a JavaScript capable browser.

Com a exemples d'èxit en contextos diferents van ser presentats pel periodista Josep Cuní, tres experiències: la d'Ana Maiques, cofundadora de Starlab i actual desenvolupadora de negocis d'aquesta empresa de serveis d'investigació científica aplicada; Surbhi Sharma, secretària general d'una empresa en el sector informàtic i de mitjana (ITSMA) en Bangalore, i Maria Socorro "Maribor" Malitao, filipina, directora d'un importantíssim conglomerat de serveis de mà d'obra per a empreses internacionals, STANDOUT Group of Companies.

Les tres ponents van explicar que per arribar a les seves posicions, han hagut de trencar prejudicis, esforçar-se de vegades el doble que els homes per demostrar la seva vàlua, i tenir una visió de conjunt de tota l'activitat a desenvolupar, parant esment, més que els homes, en els aspectes humans del treball.

Un factor clau al món laboral per a les dones empresàries que volen tenir èxit - segons van ressaltar- és la passió, unida a una gran constància i dedicació. Empresària és "qui vol fer les coses millor". Per a això, cal visualitzar-se en l'èxit i en les pròpies habilitats, tenir disciplina i voluntat de seguir aprenent, crear xarxes i equips, no desanimar-se en les dificultats, que són part de l'empresa i de la vida mateixa.

Especialment estimulant va ser l'exemple de Maribor Malitao, que va explicar que quan ella era nena, la seva àvia, abans d'asseure's a menjar, li exigia haver acabat el treball d'alimentar els porcs i gallines del corral. Una altra tasca de la nena era ajudar en les seves estones lliures de l'estudi en la tenda familiar. D'aquesta forma es va acostumar a la disciplina. Als 22 anys va ser contractada com a assistent de selecció del personal en una empresa i va entendre que podia crear-ne una de pròpia, (ho va fer als 25 anys), per oferir mà d'obra i serveis a les nombroses empreses internacionals interessades en el mercat asiàtic. Va crear llavors STANDOUT Group of Companies, cercant clients a tot el món, amb l'objectiu de produir una trobada recíprocament avantatjosa entre demanda i oferta de treball. En el sector dels serveis a les empreses internacionals, com sabem, poden donar-se abusos de tot tipus, si no es porten amb criteris ètics.

Malitao va dir que no podia oblidar, mentre la seva empresa creixia, que el 75% de la població filipina vivia en situació de pobresa, i que sobretot les dones necessitaven suport per aprendre a valorar-se i valorar el seu treball. Per això, com a presidenta de ARAL, (Associació for Righteousness Advocay in Leadership) ha ajudat a mes de 10.000 dones a tot el món oferinte'ls-hi capital empresarial i de subsistència, capacitant-les alhora per portar una PIME. Els projectes es controlen mensualment a través d'un informe empresarial.

Parlant dels obstacles en el procés d'internacionalització de la seva empresa, Mónica Muñoz, presidenta de Spanish Gastronomy Trade, va senyalar que la informació que es troba a nivell administratiu per fer negocis és obsoleta. També destacà que hi ha massa tràmits i traves burocràtiques, com quan va sol·licitar permís per l'edició d'una publicació de 150.000 exemplars sobre la gastronomia espanyola a la Xina al Ministeri d'Indústria i Comerç. Aquest factors van causar l'endarreriment del projecte tot i que finalment va arribar a bon port.

  També es referí als obstacles, Sara Berbel, (doctora en Psicologia Social i exdirectora general d'Igualtat d'Oportunitats en el Treball de la Generalitat de Catalunya), la qual va esmentar la dificultat que troben les dones a compatibilitzar la seva vida laboral amb la vida familiar. Però, si les dones estan interessades a ascendir en la seva carrera -va suggerir- cal fixar-se objectius i no tenir vergonya i expressar les aspiracions que tenen, tornant-se més assertives.

De fet, les dones tenen amb freqüència una modalitat de comunicació, que es coneix com "autodisminución ritual", va observar Sara Berbel. Diuen per exemple "no estic segura de...", mentre que els homes diuen sovint: "és obvi que..." "estic convençut de". D'aquesta forma, de vegades els col·legues masculins poden interpretar malament el discurs i creure que en lloc d'una simple modèstia, la dona expressi una manca de preparació.

Una altra valuosa aportació va ser la de Veera Johnson, directora de Tecnologia i Telecomunicacions de Templewood, Regne Unit, que en explicar la seva experiència al món laboral, va focalitzar sobre la discriminació laboral que bloqueja alguns talents en no valorar correctament els curriculums.

En va fer una prova en enviar el seu propi curriculum a l'empresa amb el seu nom amagat i no la van acceptar ni tan sols per al grup seleccionat. Per a ella això demostrà que l'empresa perdia diners en no donar un lloc de treball a les persones amb talent.

Va remarcar també que havia de treballar doble en alguns moments, per demostrar que valia per a aquest càrrec, no obstant això va agregar que va tenir bons mentors que la van ajudar a avançar i evolucionar dins de l'empresa.

Sobre el tema de la necessitat de contractes internacionals en va parlar també Jo Morris, amb 30 anys d'experiència per la igualtat i els drets laborals en el Regne Unit, Europa i resta del món. Va recordar que sobretot als països del Nord d'Europa, s'ha desenvolupat el moviment "ETHICAL TRADE", o comerç ètic. Les empreses acorden amb les seves partners estrangeres que proporcionen mà d'obra local el respecte de criteris standards en els contractes laborals d'empleats i empleades de tota la cadena de producció, sigui a Europa o a la resta del món.

A Zara, la coneguda empresa del grup INDETEX, han necessitat 18 mesos de negociacions per signar un acord amb totes les fàbriques tèxtils al seu servei, sobre horaris, edat, seguretat del treballador o treballadora.

Aquests tipus d'acords, lamentablement, no estan suportats per una legislació internacional vinculant, però l'empresa que els subscriu sap que garantint condicions dignes a les sves empleades i empleats augmenta la seva facturació, ja que s'ha posat en relleu en diversos estudis que sobretot les clients dones són sensibles a aquest tema.

En aquest sentit, s'observen diversos avanços a nivell internacional, encara que hi ha molt a fer encara. "A més -va agregar Jo Morris- és de vital importància l'existència de polítiques que ajudin la dona a nivell de protecció social, sanitat i serveis públics dirigits a la infància. En la darrera dècada ha augmentat a tot arreu del món el desequilibri entre persones riques i pobres, i això crea una forta inestabilitat social. Com a dones, no hem d'oblidar que el desenvolupament d'adequades polítiques socials, junts amb el comerç ètic, pot fer la diferència. Aquests són els fonaments que permeten a les dones participar en primera persona per crear una econòmia més eficient i un món millor".

El matí del 19 de novembre, en el marc de la Trobada, va ser subscrit també un important conveni entre Casa Àsia i l' Entitat de les Nacions Unides per a la Igualtat de Gènere i l'apoderament de les Dones (ONU Dones), representades respectivament per Ramón M. Moreno (director de Casa Àsia) i per Kristin Hetle per ONU Dones , (director Strategic Partnership, Advocay, Civil Society, Coomunications and Resource Mobilization Division). L'acord té l'objectiu de desenvolupar programes d'apoderament de dones asiàtiques i espanyoles, fomentant el diàleg entre elles també a través de xarxes.