CONCLUSSIONS ÀNALISI DELS PROGRAMES ELECTORALS 2012 per FMAC

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Apoderament i Lideratge - Partits Polítics

 

 

FMAC

 

CONCLUSSIONS

Podem destacar que en la majoria de programes no s’aplica de forma clara la transversalitat de les polítiques de dones. Quan es parla de la mateixa es fa de forma genèrica però en pocs casos s’ha desenvolupat un programa detallat que avali dita transversalitat.

Segons els ítems analítics que proposem, malgrat la declaració de voluntats de l’aplicació transversal de polítiques de dones, aquestes només es tenen en compte en tots els programes en alguns àmbits, sense que es contempli d’una forma clara els criteris d’avaluació de les polítiques transversals elaborats pel Consell d’Europa i que té en compte la multiplicitat de causes que afecten la discriminació.

No deixa de ser curiós que en un moment de crisi econòmica i amb un alt nivell d’atur a Catalunya, l’aposta dels diferents programes segueix sent tímida pel que fa a propostes en l’àmbit del treball productiu. S’’ha fet un petit avanç en el reconeixement del paper de les dones al mercat laboral però no es visualitzen propostes per superar les discriminacions existents: retributives, d’accés, carrera professional...

Només en dos dels programes es fa un reconeixement explícit del treball reproductiu i de cura lligat tradicionalment a les dones, tot i que en la majoria dels casos es parla de corresponsabilitat en el desenvolupament d’aquest treball.

La coeducació com a base per a la construcció d’una societat més lliure i un desenvolupament social, polític, econòmic, cultural... amb una real igualtat d’oportunitats no es recull a tots els programes, només 3 candidatures ho recullen. De fet, l’educació no és un àmbit de propostes comú en els diferents programes analitzats.

En l’àmbit de salut no es recullen qüestions fonamentals com el dret al propi cos en la majoria de programes. Massa vegades es limita el tema de salut d eles dones a l’àmbit sexual i reproductiu però en aquest cas, a banda de no contemplar una salut més global, ni tan sols es parla de salut sexual exceptuant 3 candidatures que clarament aposten per programes de prevenció i el lliure dret a decidir sobre el propi cos de les dones.

El pressupost és la base de les polítiques públiques, la majoria de les propostes programàtiques no recullen la perspectiva de gènere en els pressupostos, fet que dificulta l’execució real de la transversalitat.

La participació de les dones en les polítiques públiques segueix sent un àmbit tancat a propostes molt genèriques en l’àmbit d’una participació àmplia i democràtica de la ciutadania però sense tenir, en la majoria de programes, propostes i anàlisi que facilitin la incorporació de les dones a espais de participació política, econòmica, social, educativa, cultural...

En gairebé tots els programes s’obvia la necessitat d’avaluació de les polítiques transversals de gènere, sent aquesta una peça fonamental de l’avenç de les polítiques públiques.


(1). La Transversalitat de Gènere va ser assumida per Nacions Unides el 1995 en el marc de la IV Conferència Mundial sobre les dones i pel Consell d’Europa el 1999