Montse Gatell, prop de dos anys a la presidència de l'ICD

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

 La presidenta de l'Institut Català de les Dones, Montse Gatell*, quan fa prop de dos anys del seu càrrec, respon a diverses qüestions sobre la seva tasca. Per l'ubicació de l'entrevista al Fòrum Dones i Menopausa, Gatell ens dona també la seva opinió sobre aquest tema que ens afecta a totes durant un
període de les nostres vides.

 

entrevista-montserrat-gatell-550x314

   

Marina Torné: Gairebé dos anys al capdavant de la presidència de l'Institut Català de les Dones...  

Montse Gatell: El nomenament va ser un gran honor i també que se'm considerés capacitada per dur a terme una tasca tan important. Pel que fa al dia a dia, els obstacles i els problemes amb els què anem topant en el moment històric que estem vivint i en un marc econòmic tan difícil, estar al capdavant de l'Institut és sense cap mena de dubte una experiència molt enriquidora, tant des del punt de vista polític, així com personalment. Aquest és un país molt viu en general i també en relació a l'acció social per a les dones; acció social feta des de les dones i des dels homes també, perquè hi ha molta gent implicada en un moment econòmic molt difícil i que no obstant això, segueixen endavant.

En aquest sentit el balanç d'aquests dos anys com a presidenta de l'Institut Català de les Dones és molt positiu.  

M.T.: La perspectiva des del seu càrrec és potser més dramàtica?  

M.G.: No partim del càrrec sinó de l'Institut. En aquests moments, la dona és la que pateix de forma més aferrissada els efectes de la crisi i de qualsevol situació que vagi en detriment dels drets de les persones. El punt de partida de les dones ja és pitjor que el dels homes, per això pateixen de forma més violenta els efectes de la crisi: condicions laborals pitjors, salaris pitjors, pitjor situació en l'exercici dels drets… En un context on tot això trontolla i es qüestionen valors i fins i tot drets, la situació de vulnerabilitat de les dones és molt pitjor que la dels seus companys.  

M.T.: Fòrum de la Menopausa. Creu que és una bona iniciativa?  

M.G.:Sorprèn. No estem acostumats ni acostumades a parlar d'una manera pública i oberta d'aquesta etapa. Tenim una imatge molt estereotipada, de victimització cap a les dones que estan en aquest procés de la seva vida. Fins i tot s'incita al riure fàcil; termes en relació a la menopausa que s'utilitzen sovint per fer broma o frivolitzar. Jo no dic que estigui malament o bé, per això hi ha el debat públic. Per la meva banda, valoro molt positivament que hi hagi algú que vulgui col·locar el tema en el debat seriós i en l'intercanvi de reflexions i d'experiències, que és el que suposo que persegueix aquest Fòrum.

Espero que serveixi per desmuntar tòpics i per aportar solucions. Les solucions sempre són parcials. La menopausa té uns efectes determinats i diferents en cada dona, perquè no totes les dones són iguals. No només en la part fisiològica, els entorns són també diferents. Em sembla interessant que el tema s'abordi des d'una perspectiva seriosa i des de la tranquil·litat. Des de la reflexió i l'aportació de les expertes i experts, confio que es pugui donar una mica de llum. Tinc l'esperança que aquest Fòrum sigui l'embrió d'alguna cosa més important, que creixi.  

M.T.: Seria desitjable que no existís un Institut Català de les Dones?  

M.G.: Evidentment si no calgués seria desitjable que no existís. Avui mateix m'han preguntat fent broma: "¿Per què no hi ha un Institut Català dels Homes?" Jo sempre responc també amb cert humor: "Si teniu necessitat de tenir un institut o institució que defensi els vostres drets i que promogui la vostra visibilitat, cosa que a mi no em sembla necessària, si ho creieu, vosaltres que sou homes, ¡creeu-lo!".

En tot cas, en un moment de la història d'aquest país, hi va haver algú que va pensar que l'Institut era necessari, promogut per dones que creien en la conveniència de col·locar en l'agenda política també les necessitats i la perspectiva de la vida des del punt de vista de les dones. Quan tot això estigui superat, si és que passa algun dia, el dia en què les dones puguem exercir els nostres drets en igualtat de condicions i sense els obstacles que tampoc tenen els homes, llavors l'Institut no serà necessari. L'Institut s'ocupa bàsicament de fer polítiques de dones perquè prevalguin els seus drets, per l'exercici real d'aquests drets. Òbviament, els drets tots els tenim adquirits en els textos legals, una altra cosa és que puguem exercir-los.

Malauradament el 2012, el camí que ens queda encara per recórrer es tan llarg com el que portem recorregut en tres mil anys d'història.


*Montserrat Gatell Pérez (Sabadell, 1971), llicenciada en Filologia Semítica per la Universitat de Barcelona (UB). Diputada provincial a la diputació de Barcelona per Convergència i Unió (CiU). Alcaldessa de Castellar del Vallès (2004-2007). Presidenta de l'Institut Català de les dones des del 20 de gener de 2011. Fora de l'àmbit polític, Montse Gatell és membre de l'Esbart Teatral de Castellar. En aquesta entitat ha desenvolupat diverses activitats com ara participar en nombrosos espectacles com a actriu i formant part de la Junta Directiva. En l'àmbit professional, ha estat professora de secundària i redactora en una empresa de jocs educatius. Membre de la Comissió Pedagògica de SOS Racisme. Ha publicat un conte infantil a la col·lecció de contes la Xarxa, així com un conte per a adults que va quedar finalista en el concurs literari Mercè Rodoreda.