Nou president per a la República Dominicana en uns comicis conflictius

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Apoderament i Lideratge - Partits Polítics

Tres dones aspiren a vicepresidentes: Margarita CedeñoChiqui Vicioso i Luz Maria Abreu

bandera-republica-dominicana

Els experts l'anomenen "democràcia en negatiu" i consisteix en que qualsevol pot dir el que vulgui sobre qualsevol perquè "això és democràcia". Aquesta pràctica és la que ha abundat a República Dominicana des de fa mesos, en una etapa preelectoral que culminarà el diumenge 20 amb l'elecció d'un nou president de la República.

Sis partits són els contendents, tots amb homes al capdavant, encara que aquesta vegada tres dones aspiren a vicepresidentes. Un dels dos partits majoritaris que està actualment en el poder, el Partido de la Liberación Dominicana(PLD), postula a l'advocada Margarita Cedeño, dona de l'actual president.

 

Des del Despatx de la Primera Dama, Cedeño ha actuat com a ministra en presència i essència, ignorant o suplantant molt freqüentment al Ministeri de la Dona, entitat amenaçada per aquesta força política amb fer-la desaparèixer per subsumirla en un Ministeri de la Família, amb la qual cosa òbviament els interessos de gènere quedarien incrustats en el rol tradicional.

L'altra candidata és una intel·lectual, Scherezada-Chiqui-Vicioso, que acompanya a la candidatura a Guillermo Moreno, pel Partit Aliança País, prestigiós col·lectiu que, però, no té ni els diners ni els cabals propagandístics necessaris per aspirar a alguna cosa més que una tercera posició en els resultats finals.

I la tercera, una dona economista que ha treballat en la cooperació internacional i com a activista d'obstinacions civils i de drets humans, en particular en el sector camperol: Luz María Abreu. Ella completa la fórmula electoral del Partido Alianza por la Democracia, encapçalat per Max Puig, un ambientalista reconegut en diversos àmbits.

Tres partits més: el Revolucionario Dominicano (PRD) és el competidor d'oposició més pugnaç, Dominicanos por el Cambio i el Frente Amplio completen la nòmina dels enfrontats, entre els quals només el PRD i el PLD tenen reals possibilitats d'aconseguir la victòria, que es pronostica pot ser molt tancada i potser necessiten una segona volta.

La cort de les discòrdies

El procés, que es va iniciar fa uns tres mesos, s'ha caracteritzat per insults i acusacions entre els dos partits principals: PLD i PRD, amb diatribes de continguts gens fàcils de comprovar, si bé han predisposat els ànims i sembrat dubtes.

Les qüestions més rellevants es concentren en un comunicador, Marcos Martínez, que va assegurar disposar de documents probatoris que la candidata a la vicepresidència i Primera Dama té un compte de 43 milions d'euros en un banc de Ginebra. L'assumpte es ventila ara als tribunals.

Amb aspecte de ser cert s'ha aixecat reiteradament l'assumpte què Félix Baptista, senador del Partit de govern i amic del president Leonel Fernández, hauria negociat a l'ombra i amb el favor d'aquest, obres de construcció per molts milions a Haití i a Panamà . L'home no ho nega de pla, sinó que afirma que fer negocis és el seu dret.

Contra el Partit opositor i el seu candidat, Hipólito Mejía, que ja va governar del 2000 al 2004, s'aixequen igualment acusacions de dilapidació de recursos públics i de complicitats nefastes amb un segment del sector bancari que el 2003 va col·locar el país en una crisi molt seriosa, va provocar un crac bancari i la pèrdua de milions, mentre l'Estat ho va empenyorar gairebé tot per "salvar" els bancs, i malgrat això tres prominents banquers són a la presó.

Mentre que el candidat oficialista, Danilo Medina, és un home discret i una mica sec, li falta el carisma que exalta multituds que sí posseeix l'opositor Hipólito Mejía. En bona mesura, el president Leonel Fernández ha fet campanya al costat de Medina tractant d'atenuar la percepció de distanciament.

La candidata vicepresidencial Margarida Cedeño, en canvi, té públic entre persones que s'han beneficiat de projectes de rellevància social i fins i tot de comunicació comunitària, en posar en marxa una xarxa de ràdios municipals que són a la vegada, centres de capacitació.

Però el Taló d'Aquil·les del candidat opositor és la seva verborrea desenfrenada i sovint erràtica que li fa acumular un bon inventari d'afirmacions poc encertades i també impopulars. Els seus assessors, que coneixen aquesta debilitat erosiva, l'han allunyat de debats i enfrontaments on hauria hagut de fer gala de prudència.

Mejía no ha volgut discutir en públic amb Medina, no va acudir a una convocatòria del moviment de dones, i es va negar a participar d'un fòrum-debat que organitzava CNN en espanyol. Un assessor espanyol de Mejía -que no va autoritzar a ser identificat- li va confiar a SEMLac que el problema és que Mejía "no té verb".

Populista en essència, del qual els seus amics ponderen qualitats de sensibilitat i preocupació pels altres, Mejía es fa acompanyar d'un polític jove: Luis Abinader, qui sovint el treu de dificultats i el representa. La seva fusta de gran patriarca s'expressa clarament en el seu lema de campanya: "Llegó Papá". Aquest lema, que a les feministes els -hi  sona tan malament, té però arrelament entre la gent.

Però Mejía està en contra de les interrupcions d'embaràs, segueix els criteris eclesials en aquesta matèria com també pel que fa al dret a les preferències sexuals. I quan ha de intervenir en temes d'actualitat, sol excedir-se.

Les vicepresidentes

En aquest context breguen les aspirants a la Vicepresidència les quals, amb l'excepció de Margarita Cedeño, tenen nul·les possibilitats de triomf. No obstant això, el coratge i la decisió d'elles són vàlids per fer avançar el dret femení a gaudir dels espais guanyats en la política.

En un article a propòsit de la conjuntura electoral l'especialista Zobeida Cepeda recorda que la Constitució dominicana ofereix un marc legal per a l'establiment de la paritat a nivell social i polític, no com accions afirmatives temporals, sinó com regles permanents amb principis basats en justícia per la igualtat entre els sexes.

D'acord al Barómetro Latinoamericano 2010, el 60 per cent de les dones té la mateixa capacitat que els homes per governar, el 58 considera que les candidates inspiren més confiança que els candidats, el 57 va manifestar estar en desacord amb que la política és cosa de homes, el 78 va estar d'acord que les dones han de participar més en la política i el 76 es va manifestar d'acord que les dones han de participar igual que els homes.

Un altre element destacable per a aquestes eleccions és que el 50,6 per cent de la població hàbil per votar inscrita en el padró electoral són dones.

Així, tant Margarita Cedeño des de la seva posició de poder, com Chiqui Vicioso i Luz Maria Abreu, que no necessitarien des d'un punt de vista estrictament personal sotmetre a aquest escrutini públic, competiran en aquesta lid electoral per elles i per totes les altres dones dominicanes.