"Planeta indignado. Ocupando el futuro" o la indignació esperançada

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Apoderament i Lideratge - Moviments Socials

Planeta_indignado 

Esther Vivas i Josep Maria Antentas, exposen en aquest llibre, editat per Sequitur, com els darrers aconteixements mundials han portat a una indignació no desesperada, no comparable amb un cop d'ira frustrada sense perspectiva de sortida, sinó  que es tracta d'una indignació esperançada que empeny a la mobilització i a les ganes de vèncer, basada en la confiança col·lectiva en un nosaltres disposat en la construcció d'un altre futur.

La Independent ha parlat amb la coautora del llibre Esther Vivas, activista i autora d'un bloc i de diversos llibres sobre moviments socials i consum responsable.

A Planeta indignado. Ocupando el futuro, autora i autor afirmen que la indignació expressada a les places de Tahrir, Syntagma, Zuccotti o a Catalunya no és "només còlera davant la injustícia, sinó passió constituent, que va en sentit contrari a l'atomització que ens imposa el neoliberalisme". Tenen clar que no es pot fer una lectura despolititzada del moviment i d'aquestes lluites contemporànies que es quedi només en la dimensió moral de la indignació. 

 

Podries fer una valoració breu del llibre?



 

Amb aquest llibre volem analitzar les causes que generen l'eclosió d'aquest moviment de la indignació col·lectiva: la situació de crisi social, econòmica i política que enfrontem, qui perd i qui guanya amb la crisi, etc. També analitzem els principals elements que han caracteritzat el moviment del 15M, les seves demandes, alternatives que es proposen, el paper de la joventut, les xarxes socials, les interseccions amb el feminisme, l'ecologisme i la lluita contra el pagament del deute públic, la relació amb els sindicats, el significat de l'ocupació de l'espai públic i les places. Hem volgut donar al llibre, també, una perspectiva global, perquè aquesta onada d'indignació només s'entén des d'una òptica internacionalista. Hem vist com la revolta s'ha estès des de la Primavera àrab, fins els indignats i les indignades d'aquí, donant nou aire a les protestes a Grècia fins al moviment Occupy Wall Street als Estats Units. I acabem amb les perspectives de futur, el retorn de l'anticapitalisme i d'una estratègia de ruptura amb el sistema que ens permeti avançar cap un altre futur possible.


En referència a aquest futur possible, opineu, opines que la indignació ha propiciat una rebel·lió política favorable a la justícia social, en el camí cap a una societat més igualitaria i democràtica. Aquesta és la idea o conclussió més interessant que en podem extreure, segons el teu parer?

Aquest nou cicle de protesta, del qual el 15M i el moviment 'occupier' podríem dir que tan sols en són el pròleg, dibuixa un horitzó de ruptura amb el sistema actual i posa, clarament, en evidència els límits del sistema capitalista per satisfer les necessitats de la major part de la població a escala mundial i com la seva lògica depredadora, de cerca del màxim benefici costi el que costi, xoca de ple amb els límits del planeta i del ecosistema. El nou cicle indignat apunta a l'urgència d'un canvi de model davant al precipici al qual ens condueix el capitalisme. I la profunditat tan brutal de la crisi, que té un cost cada dia més gran en la vida de les persones, empeny més gent al carrer, a la lluita, a la indignació i a la mobilització. I aquesta és la gran esperança. La presa de consciència de que som molts i moltes les que diem "prou" davant un ordre insostenible de coses. I que jo crec que sintetiza molt bé, i simbòlicament, aquest lema d'Occupy Wall Street que diu: "som el 99%".

 

Planeta indignado. Ocupando el futuro

El llibre està estructurat en 6 capítols. Els quatre primers més generals tracten sobre: la crisis de la política, el paper de la socialdemocràcia i els avatars del neoliberalsime; la rebel·lió d'indignades i indignats i la seva protesta global amb èmfasi vers polítics i banquers, la joventut i que representen les eines 2.0; la dignitat de considerar-se indignada o indignat; l'internacionalisme d'aquest moviment i del seu pensament.

Els capítols V, i VII tracten més específicament la qüestió del deute i la crisi ecològica ( la crisi alimentària, la justícia climàtica, etc.).

Els moviment de les feministes i indignades conforma el capítol VI de Planeta Indignado:  el treball que han desenvolupat dins de les places;  en la primavera àrab; en l'ocupació en femení de Vall Street; i el NO al deute d'aquest moviment de dones indignades a Grècia.

El capítol VIII i darrer és on Esther Vivas i Josep Maria Antentas resumeixen les seves conclusions i apostes de futur: ¿Revolution Reloaded?...(Sin) Futuros posibles