Haití: No hi pot haver reconstrucció o reconciliació

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Violence - Sexual violence

There are no translations available.

 A una sola veu, organitzacions feministes i sindicals van marxar pels carrers de Puerto Príncipe el 8 de març, sota la consigna de la justícia i contra la impunitat pels crims de la dictadura de Baby Doc Duvalier entre 1971 y1986. Van declarar que amb la impunitat dels seus crims no hi pot haver reconstrucció ni reconciliació al país.

La marxa, convocada per l'organització sense ànim de lucre Solidaritat Feminista Haitiana (SOFA per les seves sigles en crioll) i una organització sindical, Batay Ouvriye (Lluita Obrera), va recórrer llocs clau des de les 10 del matí. Va sortir del carrer Villemenay / Bois Verna a la capital i va tenir una parada davant del Ministeri de la Condició de la Dona i Drets de la Dona.

Alli, Carole Pierre Paul Jacob, del SOFA, va dir que Haití necessita "un moviment social, la lluita contra el sistema d'impunitat que el president Martelly vol que es mantingui". Va denunciar els excessos del nou règim, a qui va acusar d'ajudar a mantenir la impunitat, sobretot en el cas de Jean Claude Duvalier.

El passat 30 de gener, a la Fiscalia del Tribunal Civil de Port-au-Prince, una ordenança del jutge d'instrucció Jean Carves diu que l'ex dictador que ha de ser jutjat només pels casos de corrupció i malversació de fons públics que se li imputen , però no pels crims de lesa humanitat.

El president Martelly ha dit que no se l'ha de jutjar per aquests crims perquè per sobre d'ells hi ha el procés de reconciliació.

Pierre Paul Jacob va destacar en el seu discurs, durant la marxa, que les autoritats estatals han obligat a acceptar que algunes persones no hagin de respondre davant la justícia ni a la nació pels abusos i crims. "Amb el pretext de la reconciliació, s'advoca per oblidar els innombrables crims de lesa humanitat comesos pel seu règim", ha denunciat.

Per la seva banda, el Col·lectiu contra la Impunitat, una articulació d'organitzacions haitianes de drets humans, va emetre un comunicat el qual destaquen que "amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, tenim el record especial de totes les dones i les nenes víctimes de la dictadura de Duvalier que van ser torturades, violades, assassinades, desaparegudes. "

Van assenyalar que no hi pot haver reconciliació ni reconstrucció en impunitat. "Les persones que van lluitar contra la dictadura no actuaven per ressentiment, sinó per la democràcia i els drets humans", va dir la feminista Danielle Magloire, coordinadora del Col·lectiu, en llegir el comunicat durant la marxa.

Quan van passar davant de la seu de la Missió de les Nacions Unides per l'Estabilització d'Haití (MINUSTAH), Maglorie va demandar que aquesta es retiri del país i que indemnitzi les persones afectades per l'epidèmia de còlera portada a Haití pels soldats de pau de la missió.

La marxa va culminar a la seu del Parlament, exigint als diputats i senadors que impedeixin la renovació de la Missió i que demanen que els "cascos blaus" (soldats de la Missió) siguin jutjats a Haití per la seva responsabilitat en l'epidèmia del còlera i per denúncies d'abusos contra la població.

La Missió va arribar a Haití el 2004 i no té data de sortida. El Consell de Seguretat de les Nacions Unides és l'òrgan responsable de definir els termes del mandat, que es renova cada sis mesos.

La relació entre l'actuació de la MINUSTAH i els drets humans de les dones té les mateixes connexions que les que les feministes han fet entre la Dictadura Duvalier i les violacions sexuals i els abusos contra les dones, segons el parer de molts observadors.

El 2007, les feministes van portar un cas legal que van guanyar en les corts haitianes, en què van acusar a més de 100 cascos blaus per forçar nenes fins de 13 anys per tenir sexe amb ells a canvi d'un dòlar. Una de les feministes que va morir en el terratrèmol, Magalie Marcelin de Kay Fanm (Casa de la Dona), va ser l'advocada que va portar el cas.

Aquest fet vergonyós persisteix encara en la memòria de moltes haitianes i ara es confirma com una pràctica més comú del que es pensava. Les evidències tornen a sorgir més recentment i encara que es refereixen a la violació d'un nen, aquest fet documentat en vídeo ha propiciat que més víctimes parlin sobre el que els passa a les dones en els campaments i altres llocs on opera la MINUSTAH. Actualment es realitza una investigació a major profunditat sobre els casos.

La representant d'ONU Dona a Haití, Kathy Mangones, va declarar el 8 de març que "aquesta societat seguirà sent desigual i discriminatòria sempre que s'aïlli a les dones impedint la seva participació en el procés de presa de decisions, així com en el de la reconstrucció després del terratrèmol o com a part de la refundació democràtica de la societat i l'exercici dels seus drets. "