Les dones criden a la unitat davant les ciberviolències

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Media - ICT - Digitals

There are no translations available.

Ciberacoso 7

A la jornada "Ciberviolències i participació política de les dones", realitzada en el marc d'actes del 8M 2019, les feministes van compartir experiències i estratègies per fer front a una creixent forma de violència masclista.

"El seu xicot va difondre a Internet un vídeo sexual seu. Ella es va acabar suïcidant. Aquest vídeo continua circulant per les xarxes". Així va ser com la jurista feminista Laia Serra va fer aterrar a l'audiència que l'escoltava sobre el fet que la violència de gènere a Internet és una cosa real i, a més, que les seves conseqüències es traslladen al pla físic. Tal com va dir Leila Nachawati: les ciberviolencias formen part d'un cotinuum de violència patriarcal "i així cal abordar-les". I, per això, els Estats les han de reconèixer com violència i aplicar els instruments internacionals de drets humans.

 

Ciberacoso 5

Participació en la segona taula.

 

Ciberacoso 2

Laia Serra i Núria Vergés, primera taula.

 

Així, i amb molta assistència, va començar la jornada "Ciberviolències i participació política de les dones", realitzada al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) el 5 de març, en motiu dels actes del 8M 2019, on van participar, en una primera taula: Laia Serra de Dones Juristes i Núria Vergés de Donestech; i en la segona taula: l'alcaldessa Ada Colau, l'escriptora i periodista Cristina Fallarás, l'activista feminista Alicia Murillo, l'activista gitana Silvia Agüero i la comunicadora i activista feminista Miriam Hatibi, amb Andrea Momoitio, de Pikara Magazine, moderant la taula. A banda de la conferència inaugural realitzada per Leila Nachawati, de l'Associació per al progrés de les comunicacions, la presentació d'aquesta jornada fou a càrrec de María Palomares, directora de la Fundació Calala Fons de Dones.

 

La inacció de l'Estat

Aquesta jornada del 8M 2019 va començar denunciant la inacció del govern de l'Estat espanyol davant les ciberviolèncias i assenyalant el gran buit jurídic que existeix al respecte. No és fins al 2015 que es comença a qüestionar si una situació de violència digital realment afecta la vida quotidiana d'una dona.

Des de la perspectiva internacional, la protecció en línia va començar el 2006. S'ha trigat bastants anys a vincular els Drets Humans a l'esfera digital, actualitzant aquesta legislació fa molt poc. Per la seva banda, Amèrica Llatina ja s'està obrint camí a nivell legislatiu, on hi ha lleis de protecció a les dones en línia.

Per tot això, el 4 de desembre, Laia Serra i la revista Pikara Magazine, amb el suport de Calala Fons de Dones i Front Line Defenders, van registrar al Congrés, un informe sobre les violències de gènere en línia en el qual s'inclouen una sèrie de recomanacions al Govern. Per exemple, es demana l'elaboració d'una legislació específica, així com la reformulació de la ja existent relacionada amb les violències, a més d'adoptar mesures dirigides a les plataformes intermediàries d'internet, com les empreses propietàries de les xarxes socials més utilitzades.

A la jornada es va dir que les empreses que gestionen xarxes socials també són responsables de les violències. Facebook, Twitter, Gmail són grans corporacions del nord global amb interessos lucratius i privatius que reprodueixen dinàmiques neoliberals de colonització, així com el sistema heteropatriarcal que expulsa la diversitat i constreny la llibertat d'expressió de les dones.

 

 

Ciberacoso 1

Laura Pérez, Ada Colau y Marta Cruells de l' Ajuntament.

 

Traient el potencial de les xarxes

Com a resultat d'aquest control privat de les xarxes, des dels inicis d'Internet, sempre hi ha hagut feministes que han volgut treure el major potencial a les possibilitats de comunicació i organització horitzontal que oferien les xarxes.

Com bé va explicar Cristina Fallarás, els mitjans tradicionals sempre han funcionat amb una inversió de capital, unes jerarquies i unes verticalitats només disponibles per als homes. I de cop i volta, amb les xarxes socials apareix una horitzontalitat comuna construïda des del testimoni i no des de l'abstracció i sense necessitat de capital.

Així, la violència ja no és abstracta, sinó que s'identifica als agressors (les pròpies parelles i exparelles i machitrolls que semblen tenir molt més temps lliure que les dones per  ajuntar-se i crear discursos comuns) i es crea una memòria col·lectiva. I quan aquesta existeix, és una arma que no té fi.

 

Estratègies?

Per construir estratègies col·lectives, es necessiten identificar experiències individuals d'aquelles dones que pateixen aquestes ciberviolèncias. Les polítiques, les periodistes, les YouTubers, les activistes feministes destacades, són un clar objectiu.

Per això des de l'organització de la jornada Ciberviolències i participació política de les dones, 8M 2019,  es va convidar a dones destacades, com Ada Colau, Miriam Hatibi, Silvia Agüero, Alicia Murillo i Cristina Fallaràs, perquè compartissin les seves experiències.

Totes elles van coincidir en el fet que denunciar no és una opció vàlida, ni eficaç, ni eficient i que, per tant, cal crear altres estratègies.

Referent a això, Ada Colau va ressaltar la necessitat que des del moviment feminista s'assoleixi un consens sobre un protocol de mínims per actuar davant les ciberviolèncias. Cristina Fallarás, per la seva banda, recalcava que les "estratègies les creen ells per atacar-nos i que nosaltres comptem amb la veritat dels testimonis".

Ignorar, contestar, aprofitar l'estirada per viralitzar continguts rellevants?, o potser ironia i bon humor? Què fer?

 

Ciberacoso 6

 

Ciberacoso 4

Assistentes atentes al debat.

 

Unió, sí; abstinència, no

En alló que sí van estar d'acord és en que els espais segurs i d'afinitat, tant dins com fora de l'activisme, són claus per poder compartir aquestes emocions. Referent a això, Miriam Hatibi recalca la importància de dir que aquestes situacions afecten les dones per, després, poder reflexionar individualment i col·lectivament i fer-los front.

Per la seva banda, Sílvia Agüero insta gitanizar el feminisme: "Que quan ens toquin a una, sortim les quatre-centes cosines", perquè no tornin a dir que estem dividint la lluita feminista. "El que estem fent és identificar el nostre únic agressor i és el sistema patriarcal, en forma de mascle-paio-blanc-antigitano-lesbófobo-homòfob, cis, etc.".

Agüero parla de les seves estratègies partint que el poble gitano porta 600 anys resistint a un Estat espanyol que ha fet més de 200 lleis antigitanes. D'aquesta manera, utilitza la ironia i l'humor per fer-los front, al mateix temps que destaca la manca d'originalitat dels atacs que rep; però, no pot després sentir por quan rep missatges que afirmen que "L'Holocaust es va quedar curt".

Finalment, Alícia Murillo afirma que la seva tasca no és discutir, ni educar per les xarxes, que per això "bastant té amb els fills", i que, si volen educar-se, que li paguin per això.

I és que, autocensurarte, tancar-te el compte i callar no acaba amb aquestes violències, sinó que acaba reproduint el silenci en què el sistema patriarcal vol a les dones. Les xarxes han de ser feministes.

Les ciberviolències a les xarxes, un tema d'actualitat en aquest 8M 2019 que cal aturar cada dia de l'any.