Transformar les economies per poder assolir els drets de les dones

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Apoderament i Lideratge - Social organizations

There are no translations available.

 

14eflacLogo

 

Crítiques insistents contra els presidents del Brasil i l’Argentina

Fora Témer’, Fuera Macri’ van ser algunes de les consignes que més vegades es van sentir al 14 EFLAC de Montevideo, perquè les crisis polítiques i socials van tenir el seu reflex en moltes taules on es van analitzar els efectes del neoliberalisme en persones i territoris. Conclusió general: ‘Repensar el capitalisme per poder assolir els drets per a les dones’.

 

2017 14EFLAC.2Ec LidiaVilalta

El president argenti Mauricio Macri va ser molt criticat per les seves politiques neolliberals

 

Des del primer dia de la 14 EFLAC (Encuentro Feminista de Latinoamérica y el Caribe), i sota l’Eix: Desafiaments i perspectives de l’economia feminista, militants, expertes i representants de molts dels 31 països presents però, sobretot argentines i brasileres, es van plantejar en diferents taules i debats com aprofitar els compromisos dels governs respecte a l’Agenda 2030 de l’ONU per impulsar una economia més incloent per a les dones. Sense oblidar que han de sumar-s’hi les aportacions ecologistes i de cura, accions afirmatives i de remuneració justa per a les migrants i l’aplicació de la interseccionalitat per evitar brots racistes i classistes.

Les Dones de Negre (DdN) van demandar Igualtat i Justícia per a totes les dones i es preguntaven si es requeria un nou plantejament de desenvolupament que superi, d’una banda, els models colonialistes que perviuen sota els quals mengem i produïm i ens mercantilizem i també, una redistribució de rols per transcendir el poder i l’empobriment. Per a les DdN cal transformar ‘la colonialitat’ i el capitalisme i plantejar-se fites a curt, mitjà i llarg termini, més enllà del 2030, assumint la reproducció de la vida i la sostenibilitat i amb la negativa al extraccionisme.

 

 

 

2017 14EFLAC.3Ec LidiaVilalta

Un dels espais de debat amb molta diversitat de dones on es va reivindicar la interseccionalitat

 

 

Tasques més emancipadores i no micro projectes

“L’economia feminista està entrampada en conceptes i cal que sigui més transformadora”, va mantenir l’argentina Corina Rodríguez. Ella va rescatar el concepte de interseccionalitats -no només bretxes de gènere i identitats sexuals sinó de pobresa-, i va plantejar dir “no als micro projectes” i exigir “tasques més emancipadores” per a les dones. “Hi ha d’haver més diàleg entre l’Acadèmia i els territoris i discussions sobre estratègies”, proposava, a més de “plantejar-nos a quins espais ens interessa intervenir dels Fòrums econòmics”.

Una brasilera va ressaltar que hi ha un “retrocés en els drets laborals en tota Amèrica Llatina, especialment per a les dones” que, al Brasil, va afirmar, “som més nombroses que els homes”. Patricia, dirigent del sector tèxtil de Xile, va recordar que “en el mercat de treball, les empreses d’abans ja no existeixen ara i que les dones que treballen a casa són invisibles”. Per això, va plantejar, “esmentar el model econòmic perquè la dreta avança a Xile i a l’Argentina i quins treballs tenim les dones en aquest món laboral?” Per això, va assenyalar que "a més de feminisme, cal parlar de sindicalisme i de la força de treball.

La mexicana Marcilla, va explicar que les Polítiques Públiques, en la realitat, no assumeixen el gènere i, per a ella, “el bon viure té a veure amb el que puguem aconseguir en els nostres propis països” perquè “la política pública és només política de govern”. Va afirmar que hi ha “economistes ‘generistes’ versus economistes feministes” i, en aquest punt, va recordar que a la UNAM (Universitat Nacional Autònoma de Mèxic) hi ha càtedres feministes especialitzades. La uruguaiana Alma Espino va assenyalar que “cal inserir-se en el poder per impulsar canvis” perquè “el treball remunerat és fonamental, però no qualsevol serveix per apoderar” les dones; “Hi ha pobresa d’ingressos i de gènere”, va afirmar.

 

 

2017 14EFLAC.4.Ec LidiaVilalta

Un dels multiples reclams per una educacio publica laica i no sexista

 

 

Es necessita una formació i educació integral

Una mestra argentina va plantejar que “es necessita una educació integral, -que ara s’està desarticulant, com tot- perquè, si no tens una ‘lectura violeta’ dels procesos”, no entendés nada. I va posar l’exemple de la salutació a l’inici de les classes: “es dóna la benvinguda als nois i s' invisibilitza les nenes; cal una formació i educació integral”, va subratllar.

Una dirigent sindical de la UGT (União Geral dos Trabalhadoresdel Brasil va exigir més accions de l’OIT (Organització Internacional del Treball) i de l’ONU per “protegir alguns treballs, perquè hi ha dones que treballen en llocs insalubres”. Una altra brasilera va recordar que “hi ha una dinàmica de mercat en la què hi ha diferents treballs i clases” i va reclamar el dret al treball i la sobirania per als nostres països” i va exigir la marxa del president: ‘Fora Témer’.

Pel que fa als treballs de cura que hauria d’assumir l’Estat, Minguez, una mexicana que viu a Suècia, va plantejar que cal incloure i explicar les estructures econòmiques des de les bases de l’educació i va informar que algunes investigadores britàniques ja produeixen models de comptabilitat domèstica i es pot aprendre d’elles.

 

 

 

2017 14EFLAC.5Ec LidiaVilalta

En l' espai 'Rojas' es van recordar les primeres revolucionaries que ja parlaven de la divisio sexual del treball

   

 

Qüestionar els valors del capitalisme i les lògiques de consum

Fabiana de Montevideo va recordar que “les negres que serveixen a les dones blanques estan en precarietat” perquè “la Llei d’Acció Afirmativa no s’aplica i les feministes li haurien de donar support” i va demanar “guarderies a temps complet i revisar tots els privilegis”. Nadia de Xile va reclamar “marcs teòric-ètics i estratègies per qüestionar el sistema de valors del capitalisme i les lògiques de consum que ens travessen”. Per a ella, cal atendre les necessitats reals, no les imposades pel mercat i saber què valorem nosaltres”. D'altra banda, per elaborar les estratègies pensa que “s'ha de reconèixer que el sindicalisme d’avui és una forma organitzativa insuficient” perquè “no cobreix els treballs precaritzats”.

Claria de la Central de Treballadors de l’Argentina , va recordar que en cap dels temes que es tractaven constava “el terme treball en l’economia feminista; cal redefinir el concepte de treball dins del feminisme perquè les dones treballem des de petites”, va afirmar. També va assumir la interseccionalitat, per incloure “ classe, gènere i ètnia o raça, a més de les organitzacions socials i comunitàries” en totes les perspectives.

 

 

 

2017 14EFLAC.6Ec Sindicalistas LidiaVilalta

Algunes de les nombroses sindicalistes brasileres, en la sessio del Plenari


En el resum van quedar els ítems de saber: com sumar les condicions de treball i els sindicats en la igualtat; com concretar les interseccionalitats necessàries (raça, gènere i classe) a les bretxes econòmiques; vincular l’Acadèmia amb totes les dones per transformar l’economia i col·locar la discussió del gènere a les escoles.

 

‘Al Brasil, en un any vam tenir un retrocés de 100’

Noves aportacions al debat van recordar, en paraules d’una mexicana, que "des de Beijing les feministes els hem fet la feina als governs” i va afirmar que “res es va complir perquè no era vinculant; tampoc en els Objectius del Mil·lenni” i es va qüestionar, per tant, “per què diem ‘aprofitar’ els compromisos adquirits” quan no es cumpleixen. Lucía del Paranà brasiler, va destacar que “en un any vam tenir un retrocés de 100 en privatitzacions, a la feina i a les terres” i va lamentar que “les meves tres nétes trobaran el país pitjor que jo quan vaig començar la meva militancia” fa anys.

Una argentina, mentre anunciava un taller sobre l’OMC (Organització Mundial del Comerç) i una altra taula econòmica posteriors, va expressar que “cal una economia més crítica” que esmenti “la despulla, la migració, la precarització i flexibilització laboral, a més de la nova avançada del lliure comerç i les seves polítiques amb les llavors i les patents sanitàries”.

 

 

 

2017 14EFLAC.7.Ec LidiaVilalta

En els espais oberts del Recinte del Prado, tambe es van formar grups de discussió 

 

 

Tania Sánchez de Bolívia va afegir que s'hi havien d’incloure també “els temes tributaris i la fiscalitat a l’economia feminista en aquestes aliances amb l’Acadèmia” perquè, en “aquesta escomesa neoliberal que tenim en els nostres països, hem de saber com esmicolem els temes econòmics en salut, educació i sostenibilitat”. Una uruguaiana va indicar que “cal avançar com en una escala sense fi per sumar al feminisme”, a més de la interseccionalitat “als homes i als sindicats perquè l’enemic és el patriarcat dominant en els seus caps”. En definitiva, repensar l’economia de mercat per a la inclusió de tothom.

 

‘Interseccionalitat’ per vincular gènere, raça, desigualtat i classe

El terme interseccionalitat, universalitzat pels moviments negres nord-americans i per l’activista i professora Angela Davis , va sorgir de nou en d’altres taules, en especial el de la presentació de l’Informe de ONU Mujeres: El progreso de las mujeres en América Latina y el Caribe 2017. Transformar las economías para realizar los derechos. La interseccionalitat es va vincular a les bretxes de gènere i raça, però també de desigualtat i classe; es va assenyalar que cal evitar retrocessos en l’apoderament econòmic, en Drets Sexuals i Reproductius (DSR) i en violència, sense oblidar la dimensió ambiental i ecològica.

 

 


2017 14EFLAC.8Ec.LidiaVilalta

 Declaracions a la premsa local poc abans de la manifestacio contra la Violencia vers les Dones

 

 

El debat va ser a càrrec d’Alma Espino (CIEDUR), Corina Rodríguez (CIEPP) i la brasilera Graciela Rodríguez, de la Red Internacional de Género y Comercio , Capítulo Latinoamericano (IGTN-LAC).  A la taula, aquesta última va recordar que cal traçar “estratègies generals i especifiques”, és a dir, “plantejar idees per a estratègies integrades des del macroeconòmic al més específic”.

 

6 estratègies per evitar retrocessos en l'apoderament

Per aconseguir-ho, l’experta va suggerir llegir atentament les 6 estratègies plantejades en les Recomanacions de l’Informe de l’ ONU Mujeres que són: 1. Reconèixer, reduir i redistribuir el treball domèstic i de cura no remunerat; 2. Avançar en la construcció de sistemes de protecció social universal amb perspectiva de gènere; 3. Crear més i millors llocs de treball i transformar el treball a favor dels drets de les dones; 4. Fomentar relacions de família igualitàries que reconeguin la diversitat de les llars a la regió i els drets i deures de les parts; 5. Crear les condicions per al gaudi efectiu de la salut i els drets sexuals i reproductius de les dones: la maternitat com a opció i 6. Contenir els efectes adversos de la desacceleració econòmica en la igualtat de gènere.

Graciela Rodríguez va considerar que “són una aportació fantàstica per al moviment feminista per la quantitat de dades” que inclouen i per poder “fer front a l’ona neolliberal, per a les nacions sense Estat i per als Estats sota control de les empreses transnacionals (ETN)”. En la seva opinió, “les estratègies 1 i 4 -les que afecten al treball domèstic i les relacions familiars- són les més importants perquè les altres són Polítiques Públiques” i poden diluir-se amb les actuals retallades socials.

 

 

2017 14EFLAC.9Ec LidiaVilalta

La taula que va presentar l'Informe de ONU-Mujeres El progreso de las mujeres en America Latina y el Caribe 2017  

 

 

Alerta davant la ‘ideología de gènere’ i els fonamentalismes

És en “aquestes qüestions subjectives de l’apoderament” -el punt 1 i 4- on Rodríguez considera que “hem perdut terreny”. Per això, “s’ha de repensar la forma en què hem actuat perquè només hem incidit en polítiques publiques” i cal “encarar les famílies, els homes i les lògiques d'empoderament de les dones”. I, sobretot, va ressaltar que “hem de fer front a la ‘ideologia de gènere’ i llançar un avís perquè les dones són captades pels fonamentalistes”.

Per recolzar la seva explicació Graciela Rodríguez va afegir “dades del Brasil: el 47% de les famílies no conviuen amb els pares; el 10% de nenes i nens no tenen cognom patern i això té un gran efecte en la societat” va afirmar. Tampoc cal oblidar, va assenyalar, els impactes que suposen els terratrèmols, el canvi climàtic i les privatitzacions i va posar l'exemple de “la ciutat de Manaus, perquè afecta els serveis públics com l’aigua i, de retruc, a la feina de les dones. I això no es veu, si les feministes no ens aixequem, va afegir; presentar estratègies és una necessitat”.

En el debat, una enginyera metal·lúrgica de la Central de Treballadores i Treballadors de Brasil (CTB) va afegir que al seu país “les privatitzacions afecten al petroli, l'electricitat i l’aigua, i va recordar que “als 100 anys de la Revolució Russa, els drets que havien nascut llavors s’estan perdent”; Ja “estem en la 4a Revolució va indicar, i al Brasil les discussions estan més avançades que les que tenim aquí”, va lamentar.

Una mexicana va insistir que per a l’apoderament econòmic “cal treballar els termes monetaris i els diners per a modificar-ne l'ús que en fan els homes i les dones” perquè “ells es dediquen a les propietats i els valors i elles a les necessitats bàsiques i les coses de noies”. Una altra brasilera va explicar com van haver de “pensar les seves pròpies alternatives, en no tenir transport col·lectiu ni d’altres serveis, quan l’aigua es va acabar per culpa de la construcció de la carretera Transamazònica”.

 

 

2017 14EFLAC 1Ec.L.V

 

 

 

 

 

 

2017 14EFLAC 3.Ec.L.V2017 14EFLAC 2.Ec.L.V

 

 

2017 14EFLAC 7Ec.L.V

 

2017 14EFLAC 6Ec.L.V

 

 

 

 

2017 14EFLAC 5Ec.L.V2017 14EFLAC 4Ec.L.V