alt

Reflexions d’una dona en atur: Les persones per davant de tot

 

 

OPINIÓ
Portem vint-i-sis dies confinades a casa a causa del COVID-19, algunes persones són les afortunades que poden teletreballar, 620.000 formen part de les dades d’un ERTE global que mareja i altres directament som part de les 300.000 que hem perdut la feina recentment.

Entenc la confusió general i neguit que això genera però la meva recomanació és no baixar la guàrdia i sobretot no caure en un desànim que no ens portarà enlloc. Prefereixo ser positiva i pensar que aquest període de recessió ens ha ensenyat i ens ha madurat com a persones i com a professionals perquè una persona que és artista, periodista o mestre ha deixat de ser-ho pel fet d’haver d’estar a casa tot el dia?. 

 

alt

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  

Tinc els mateixos anys d’experiència professional que els dies que porto confinada  i he recordat que durant tota la meva carrera com a periodista, he escrit molt, des de contingut per webs corporatives, estratègies de reputació, sinopsis, centenars de notes de premsa i una enorme quantitat de mailings interns i articles però paradoxalment aquests dos últims mesos sempre havien de ser publicats sota el nom d’un superior, curiosament un home, el meu cap. Òbviament estar a l’atur és un tema preocupant i més si ets dona, amb certa edat i independent.. Aquesta feina en una agència d’esdeveniments, la vaig perdre pel famòs i maleït covid.

Diuen que trigarem a tornar a la normalitat, algunes fonts parlen que probablement serà durant el segon trimestre de 2021 altres més optimistes que serà gradual i a partir d’aquesta tardor. En qualsevol cas després d’aquests dies més el “temps afegit” que ens puguin regalar i esperem que no sigui així, ha estat un “repte” que no esperàvem i que ens ha capgirat les nostres rutines, els nostres valors i els nostres pensaments però no les ganes de continuar lluitant per ser encara millors professionals i en especial millors persones perquè al cap i a la fi aquest confinament anava d’això “entendre’ns com a persones”, ser persona salvant persones.

I el post confinament?. No crec que com a societat anem pel mal camí i crec que les persones que hem estat apartades del món professional tornarem aviat i amb força.

Si pel simple fet de ser dona hem de quedar-nos enrere voldrà dir que la societat no ha entès absolutament res perquè encara no s’han adonat que el talent, el coneixement, l’experiència i l’empatia no tenen gènere. Afortunadament moltes empreses comencen o reforcen un compromís social,  inclusiu i més sostenible, potser algunes ho fan per rentar la seva imatge i no caure en el parany de ser repudiades, no dic pas que no, però això millor ho deixem per un proper article.  Així que molts ànims. 

 

 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Julia López

Julia López

Periodista, amb més 40 anys d’experiència en el món de la comunicació i com a redactora de mitjans. Co-fundadora i coordinadora de l’Associació Món Comunicació (AMC).

També et pot interessar