OPINIÓ
Per Mireia Regàs, periodista. Món Comunicació
Portem vint-i-sis dies confinades a casa a causa del COVID-19, algunes persones són les afortunades que poden teletreballar, 620.000 formen part de les dades d’un ERTE global que mareja i altres directament som part de les 300.000 que hem perdut la feina recentment.
Entenc la confusió general i neguit que això genera però la meva recomanació és no baixar la guàrdia i sobretot no caure en un desànim que no ens portarà enlloc. Prefereixo ser positiva i pensar que aquest període de recessió ens ha ensenyat i ens ha madurat com a persones i com a professionals perquè una persona que és artista, periodista o mestre ha deixat de ser-ho pel fet d’haver d’estar a casa tot el dia?.
Tinc els mateixos anys d’experiència professional que els dies que porto confinada i he recordat que durant tota la meva carrera com a periodista, he escrit molt, des de contingut per webs corporatives, estratègies de reputació, sinopsis, centenars de notes de premsa i una enorme quantitat de mailings interns i articles però paradoxalment aquests dos últims mesos sempre havien de ser publicats sota el nom d’un superior, curiosament un home, el meu cap. Òbviament estar a l’atur és un tema preocupant i més si ets dona, amb certa edat i independent.. Aquesta feina en una agència d’esdeveniments, la vaig perdre pel famòs i maleït covid.
Diuen que trigarem a tornar a la normalitat, algunes fonts parlen que probablement serà durant el segon trimestre de 2021 altres més optimistes que serà gradual i a partir d’aquesta tardor. En qualsevol cas després d’aquests dies més el “temps afegit” que ens puguin regalar i esperem que no sigui així, ha estat un “repte” que no esperàvem i que ens ha capgirat les nostres rutines, els nostres valors i els nostres pensaments però no les ganes de continuar lluitant per ser encara millors professionals i en especial millors persones perquè al cap i a la fi aquest confinament anava d’això “entendre’ns com a persones”, ser persona salvant persones.
I el post confinament?. No crec que com a societat anem pel mal camí i crec que les persones que hem estat apartades del món professional tornarem aviat i amb força.
Si pel simple fet de ser dona hem de quedar-nos enrere voldrà dir que la societat no ha entès absolutament res perquè encara no s’han adonat que el talent, el coneixement, l’experiència i l’empatia no tenen gènere. Afortunadament moltes empreses comencen o reforcen un compromís social, inclusiu i més sostenible, potser algunes ho fan per rentar la seva imatge i no caure en el parany de ser repudiades, no dic pas que no, però això millor ho deixem per un proper article. Així que molts ànims.
