Dilluns 24 juny 2024

Dilluns 24 juny 2024

Objectiu: Igualtat

Per Carolina Pecharromán. @SemMexic

Falta poc per a les eleccions al Parlament Europeu, que se celebraran entre el 6 i el 9 de juny als 27 països que formen la Unió Europea.

La legislatura acabada d’acabar ha estat especialment fructífera en iniciatives legislatives a favor de la igualtat entre dones i homes. Potser la més important és la Directiva sobre violència contra les dones, aprovada dimecres 24 d’abril a l’última sessió plenària de l’Eurocambra. Les quatre eurodiputades de l’Estat espanyol coincideixen que la gran notícia és precisament l’existència d’aquesta Directiva i que, gràcies a ella, totes les dones i les nenes de la Unió Europea, independentment del país on visquin, estaran més protegides.

En línia del Conveni d’Istanbul… i a més els delictes online

Es tracta, en efecte, d’una norma pionera a la UE. «A la Unió Europea només teníem dues lleis de violència de gènere a Espanya i a Suècia, deu països que parlaven de violència domèstica i la resta subsumia la violència de les dones en tipus penals convencionals», recorda María Eugenia Rodríguez Palop, de Izquierda/Sumar. El text s’inspira en el Conveni d’Istanbul del Consell d’Europa, que ha estat ratificat per la Unió Europea com a tal i per la majoria dels països membres. Només cinc no l’han ratificat encara: Bulgària, Txèquia, Lituània, Eslovàquia i Hongria.

“És el primer instrument internacional que regularà la violència en línia contra les dones“

D’aquesta manera, la Directiva recull com a delictes la mutilació genital femenina i el matrimoni forçós, ja reconeguts al Conveni d’Istanbul com a violències masclistes, però va més enllà i inclou un ampli espectre de delictes en línia, que no existien quan es va signar el Conveni el 2011. Així, es declara delicte el compartir imatges íntimes sense consentiment, el ciberassetjament, el ciberflashing (rebre fotos indesitjades d’algú nu amb especial incidència als genitals) o la incitació a la violència en línia. És un text molt avançat: «Té un gran valor a nivell internacional. Serà el primer instrument internacional que realment reguli i tipifiqui aquesta nova manera d’utilitzar les xarxes i les plataformes digitals per agredir les dones», valora Soraya Rodríguez, de Renovar Europa/Ciutadans.

“Hi ha unes penes mínimes que tots els Estats hauran de posar i no poden anar mai per sota, amb uns terminis de prescripció, amb uns agreujants”

Però, a més, la Directiva determina uns paràmetres per aplicar penes. «Establix que per a tots delictes hi hagi unes penes mínimes que tots els Estats hauran de posar i no poden anar mai per sota, amb uns terminis de prescripció, amb uns agreujants que hauran d’aplicar: si la víctima és una menor, una persona vulnerable, una persona amb discapacitat, etc.», explica Rosa Estarás, del Partido Popular Europeo/PP.

Manca la violació

No obstant, una de les agressions més freqüents que pateixen les dones, la violació, no figura en aquest text, cosa que ha disgustat i escandalitzat les eurodiputades. La versió que va sortir el març del 2022 de la Comissió Europea preveia a l’article 5 una definició de violació fundada en l’absència de consentiment, similar a la del Conveni d’Istanbul. L’Eurocambra és en la mateixa línia. En canvi, el Consell Europeu va ser el mur on es va estavellar, per l’oposició de diversos països, entre ells principalment Hongria, França i Alemanya.

“La posició de França i Alemanya en oposar-se a introduir la violació és una incoherència política”

Per a les eurodiputades espanyoles de la Comissió d’Igualtat, la violació definida com a absència de consentiment hauria d’haver estat inclosa a la Directiva. Assenyalen els grups d’extrema dreta (Hongria), liberals (França) o liberal i socialista (Alemanya) per oposar-s’hi. La posició d’aquests dos darrers és una incoherència política, segons María Eugenia Rodríguez Palop: «Ells tenen tipificada penalment la violació, però sempre que hi hagi amenaça i intimidació, amb violència. No volien incorporar la qüestió del consentiment i això malgrat que França i Alemanya han ratificat el Conveni d’Istanbul. També Hongria s’hi ha oposat, però Hongria no ha ratificat el Conveni d’Istanbul». “La posició de França i Alemanya en oposar-se a introduir la violació és una incoherència política”.

“Hi ha una revisió obligatòria d’aquí a cinc anys per veure si els països han introduït la violació sense consentiment als codis penals”

Tot i això, no llencen la tovallola i es destacable que a la bateria de mesures preventives s’emplaça els Estats a realitzar campanyes de conscienciació contra la violència sexual basades precisament en l’absència de consentiment. «Hem inclòs una revisió obligatòria d’aquesta llei els cinc anys vinents per veure si en aquest temps els Estats membres van adaptant els seus codis penals per, finalment, poder complir el mandat del Parlament. Aquest mandat és que el sexe sense consentiment, per tant la violació, sigui inclòs com a delicte de violència de gènere per a totes les europees», explica Lina Gálvez, del PSOE.

Una Directiva reforçada contra la trata, el tràfic de persones

També és molt ben valorada la reforma de la Directiva contra el tràfic d’éssers humans, que es va aprovar pràcticament per unanimitat i que amplia el que preveu la primera versió de 2011. Comprèn tots els tipus de trànsit de persones, també amb finalitats d’explotació laboral, en què són majoria els homes com a víctimes. En el cas de l’explotació sexual, presenta novetats importants i inclou el matrimoni forçat, l’adopció il·legal i la gestació per substitució amb fins de trata es converteixen en eurodelictes.

A més, és nova per incloure la figura de l’usuari o el client que es beneficia d’aquest comerç d’éssers humans. En el cas de l’explotació sexual, el puter. Serà delicte fer ús de serveis sexuals si es té coneixement que els presten persones en trata. Com es demostra això? «Hem donat unes pistes als jutges als «considerants» per saber si aquest client té coneixement que es trata. Per exemple, si ofereix el servei una nena, o si és una persona indocumentada, o si no sap ni on és…», enumera María Eugenia Rodríguez Palop.

«El tràfic és un triangle. Hi ha les xarxes criminals, hi ha la persona vulnerable de la qual s’aprofiten… Però si no hi hagués un demandant, si no hi hagués un usuari, no hi hauria negoci, no hi podria haver delicte de trata d’éssers humans», afegeix Soraya Rodríguez.

Cap a la igualtat entre dones i homes

Una Directiva és una llei que els Estats membres han d’adaptar i incloure als seus propis ordenaments. Per això, el missatge que llancen aquestes normes és important. “Europa és pionera en una legislació d’aquesta mena i enviem un missatge al món de tolerància zero envers la violència contra la dona, que la volem combatre i ho farem amb tots els instruments que tinguem al nostre abast”, conclou Rosa Estarás.

Aquesta legislatura també s’ha avançat en altres problemes com el sostre de vidre. El novembre de 2022 es va aprovar una Directiva que obliga les empreses a una paritat més gran en els seus Consells d’Administració. Almenys el 40% dels llocs de direcció no executiva o el 33% dels de direcció han d’estar ocupats per persones del gènere menys representat. La norma empeny a implantar processos de contractació transparents i haurà de ser aplicada abans de finals de juny del 2026.

Pel que fa a la bretxa salarial de gènere, l’abril del 2023 es va adoptar la Directiva de Transparència Retributiva. Estableix l’obligació de les empreses de la UE de facilitar informació sobre els salaris i prendre mesures si la seva bretxa retributiva de gènere supera el 5%. És un element molt important per detectar aquestes diferències. Però a més, la Directiva contempla la indemnització a les víctimes de discriminació retributiva i estableix sancions, incloses multes, els ocupadors que infringeixin les normes.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

L’Hospitalet de Llobregat: Festival Aquí canten dones: noves veus en femení / La Independent / Notícies gènere

Els propers 7 i 14 de maig, a partir de les 21h, tindrà lloc el...

Barcelona: LECTURA DE TESI DOCTORAL Saber/poder en el discurs psi sobre la cura materna / La Independent / Notícies gènere

La doctoranda Claudia Calquín Donoso, becària CONYCIT (Xile) i investigadora en formació del Seminari...

Catalunya – Mèxic: Ofrena a Barcelona per Lilia Alejandra García Andrade / La Independent / Notícia gènere

En el marc de les activitats mexicanes celebrades a Barcelona pel “Dia dels morts”, s’ha...