Entrevista realitzada pèr Nuño Domínguez. Sin Permiso
Durant la major part de la seva carrera, la fisiòloga Carmen Estrada (Sevilla, 74 anys) es va dedicar a la investigació científica, especialitzada en el reg sanguini del cervell i la seva capacitat per formar neurones noves durant tota la vida.
“Com més exercitem una funció, més neurones es recluten, així que podem modelar el nostre cervell”, assegura. Després de jubilar-se va fer un bon gir de guió a la seva vida: va estudiar i es va llicenciar en filologia grega. Després de publicar un primer llibre sobre les peripècies del seu pare, José Estrada —jove socialista que era tinent d’alcalde de Sevilla quan va esclatar la Guerra Civil, que va fugir dels revoltats amb l’ajuda d’un amic falangista i donava a la ràdio les rèpliques al feixista Queipo de Llano—; i Odiseicas, sobre el paper de la dona a l’obra d’Homer, acaba de publicar La Herencia de Eva (Taurus), un llibre on recorre la història de la ciència, la seva influència en la cultura i el seu paper actual.
Molta gent arriba a les humanitats fugint de les ciències, però gairebé ningú arriba a les ciències fugint de les humanitats, per què?
Per una idea incorrecta del que és la ciència. Jo intento transmetre una visió més oberta, que no se centra només en matemàtiques i física, per a les quals, jo crec, cal tenir una ment especial. La ciència té un àmbit molt més ampli. És observar el món i intentar explicar-ho per causes naturals. Això es pot fer en moltes matèries. Tot i això, quan els xavals en batxillerat han de triar entre ciències i lletres no se’ls ofereix aquesta altra cara de la ciència. Si la majoria de la gent veiés aquest ventall de possibilitats, potser tindria una actitud més científica i es deixaria embaucar menys per la pseudociència.
Som més o menys crèduls que en temps passats?
La credulitat humana es manté igual. El que passa és que ara tenim un bombardeig a mida a través del mòbil. La informació que estem donant és utilitzada pels algorismes, que t’enviaran els continguts als quals creuen que ets més vulnerable per convèncer-te que consumeixis, que en definitiva és l’objectiu final.
Hi ha un costat bo de la tecnologia que compensa aquest problema?
Internet és meravellós. No podria haver escrit aquest llibre sense ell. Però, què estem donant a canvi? Caldria tenir un control ètic de la tecnologia. Però com que el dominant no és l’ètica, sinó el negoci, estem perduts.
Vostè alerta contra la fe a la ciència.
És una contradicció. Ciència i fe són antagòniques. Però hi ha gent, sobretot en el món empresarial i tecnològic, que hi creu cegament, com la solució a tots els nostres problemes, mentre la gent segueixi consumint. I després hi ha l’altre extrem
Quin?
El que sostenen alguns ecologistes. El missatge és: si t’expliquen que ho diu la ciència, desconfia. Hi ha llibres que arriben a dir que Descartes té la culpa de l’escalfament global. Perquè va ser al segle XVII quan neix el pensament que la ciència ha d’estar al servei dels humans, que som els amos del planeta. I a partir d’aquí ja estem perduts. Aleshores cauen ells mateixos en la pseudociència. No et compris els fàrmacs, diguem-ne ortodoxos, perquè les companyies farmacèutiques el que volen és fer negoci, cosa que és veritat. Però compra’t, en canvi, aquest altre que m’ha dit la meva cosina i que el ven un herbolari. Desconfiar de la ciència en general o pensar que aquesta resoldrà per si sola el problema del planeta són dues postures igualment cegues.
Tot i així, al seu llibre manté que la ciència és l’única que ens pot treure de l’atzucac.
La ciència ha de servir la comunitat humana. Però, qui la representa? Els interessos econòmics estan al comandament, caigui qui caigui, la desigualtat és cada vegada més gran. Són unes contradiccions tan bàsiques que exigiria parar-nos a pensar, però aquest exercici no està gaire valorat a la nostra societat. Tot va molt ràpid i cal dir una cosa enginyosa i posar-la al mòbil. La joventut ja està creixent en això i no té cap altre punt de referència. Em genera molta inquietud. Jo veig el meu nét molt desarmat davant del món d’avui, tot i tenir una família que s’esforça a donar-li eines, però la influència exterior és més forta.
No creu que tot es corregirà, que la següent generació és sempre la més ben preparada?
No. La generació actual de joves sí que estarà molt preparada, però estan desmotivats, desesperats, frustrats. És una mala època per ser jove.
Quina és l’herència d’Eva que defensa?
Si llegiu el mite d’Eva lliurement, he utilitzat una traducció de la Bíblia directa de l’hebreu que no està tan contaminada per l’Església, el que diu és que, guiada pel seu instint de curiositat, que és l’instint que inicia la ciència, Eva menja la fruita del coneixement i després ho transmet a altres perquè el continuïn. La ciència és una tasca col·laborativa i col·lectiva. Aleshores Eva representa la ciència, l’instint de curiositat, l’adquisició i la transmissió del coneixement. La interpretació misògina que ha dominat fins ara manté que la fruita estava prohibida, de manera que la curiositat només porta a la transgressió. I per això tota aquesta idea de la culpa de la tradició judeocristiana, que ha fet molt de mal.
Ciència i Deu són incompatibles?
Sí, no poden coexistir. Hi ha científics que diuen que són creients, però no són creients o no són científics. Una veritat que no estigui demostrada no és una veritat científica. Déu pot existir com a hipòtesi, però no s’ha fet ni es podrà fer mai una demostració de la seva existència. Per això són incompatibles.
*Carmen Estrada és científica y fisióloga
