Diumenge 25 febrer 2024

Diumenge 25 febrer 2024

Compartir

Una dona Wayú representarà al Congrés els colombians que resideixen a l’exterior

Per Liza Roncancio, periodista

Va sortir de la seva comunitat wayú fa més d’11 anys, perquè un suec la va conquistar i es van casar, després de passar tot el protocol que exigeix la seva comunitat per poder casar-se amb un Arijuna (així es denomina a qui no pertany a la tribu).

Karmen és una dona Wayú, comunitat ancestral, assentada a l’extrem nord de Colòmbia a la península de La Guajira, que, malgrat viure en una zona desèrtica, en condicions difícils a causa de l’escassetat  d’aigua i allunyada de la mà de l’Estat s’ha mantingut amb les pràctiques originals. Encara recorda tot el que va haver de passar el seu marit per aconseguir que la tribu li concedís el permís per contraure matrimoni amb ella: portar el dot, sotmetre’s al ritual de la comunitat i prometre fidelitat.

Per a Karmen arribar a Suïssa va ser com salvar la vida. A causa de la tasca que va assumir com a defensora dels drets de la seva comunitat per les constants pressions que grups armats il·legals amb presència a la zona realitzen per guanyar-se el domini del territori ateses les seves fortaleses: riques en minerals, especialment de carbó (allà queda la mina de carbó a cel obert més gran del món, però també la més contaminant) i el privilegi de ser una península en el mar Carib, la qual cosa permet arribar fàcilment a qualsevol lloc de Centre i Amèrica del Nord, sortides que utilitzen els narcotraficants i altres comerciants il·legals, les amenaces damunt la seva vida eren reiteratives.

Aquesta incidència, va fer que Karmen s’enfrontés diverses vegades amb aquests grupsil·legals que tenen com a pràctica assassinar a qui s’interposi en els seus propòsits de tenir el domini sobre el territori. Aquestes circumstàncies van fer que se l’inclogués en el programa de protecció que té el govern colombià per protegir la vida de líders, lídereses i defensors i defensores de Drets Humans. I ella ho diu “jo sóc exiliada per amor”, però això li va salvar la vida, ja que cada cop eren més fortes les amenaces a la seva integritat.

Ja a Suïssa, no va cessar la seva tasca de defensar els drets de la comunitat, ja que coincidentment allà hi ha la seu de Glencore, la multinacional que opera en El Cerrejón, el complex des d’on s’explota el carbó de la Guajira, cosa que fa que permanentment estiguin intimidant i desposseint la comunitat del seu territori. D’aquesta circumstància va néixer La força de Dones Wayú i el Cabildo Wayuna de Campament, ambl’objecte de neutralitzar l’arremesa paramilitar i els impactes de l’explotació minera.

Liza

Fent aquesta tasca, es va trobar amb altres lluites reivindicatives a favor de comunitats excloses a les quals es va sumar: lluites pels migrants, per les dones, per les comunitats racialitzades, una tasca que va emprendre decididament en adonar-se que encara hi ha moltes poblacions discriminades. Mai no havia pensat que acabaría entrant en la política, mai no havia fet política electoral “ni m’interessava, diu, perquè a Colòmbia és un entramat corrupte i reprotxable, i especialment a La Guajira on es cometen tota mena de delictes electorals que s’hanconvertit en una cosa habitual, que, si no n’hi ha, se’ls inventen per detenir i romandre al poder”.

Però avui, i amb poc temps de treball polític, ha acabat sent elegida per ocupar la cadira designada per ser la portaveu de la ciutadania de Colòmbia resident a l’exterior, un càrrec d’elecció popular que porta pocs anys i que, fins ara, sempre havia estat en poder de l’extrema dreta. I hi ha arribat superant les dificultats que comporta captar vots d’aquesta ciutadania dispersa pel món, que és molta gent; perquè cada dia en surt més  a la recerca d’oportunitats ja que al país no hi ha garanties per a una vida digna, diu, no és només el tema de la violència, a Colòmbia no hi ha alternatives per a la població d’estrats mitjans i baixos, no es garanteixen els seus drets fonamentals, no hi ha condicions de vida dignes, en aquest aspecte considera que Colòmbia és un Estat inhumà.

I mentre arriba el 20 de juliol, dia en què es possessionarà com a Representant a la Cambra, recorda tota la lluita que ha lliurat per la seva comunitat. Diu que encara hi ha molt a fer per a ells i elles, moltes criatures petites segueixen morint de gana i de set, però també, hi ha molt a fer pels colombians i colombianes a l’exterior, dispersos pel món sense una representació consular eficaç, que sigui un veritable cop de mà per donar-lis suport a la consecució dels somnis que al país és impossible aconseguir.

Aleshores parla de la proposta que va ser el seu principal argument de campanya  anomenada “El pacte per la pau i el bon viure de la colombianitat a l’exterior”, conformat per quatre eixos fonamentals: el 1r. El Pacte per garantir els drets de la migració colombiana, el 2n, un Pacte per les dones, les diversitats, les poblacions vulnerables i la població LGTBI, el 3r. El Pacte per la pau del país i el 4t. un Pacte per la mare terra; tots formen part dels propòsits del Pacte Històric amb enfocament migratori, feminista i ambientalista, tenint al centre la vida, que a Colòmbia ha perdut valor.

WhatsApp Image 2022-04-13 at 8.13.45 PM

Karmen és una dona senzilla, guerrera com les de la seva comunitat, no va ser teixidora, encara que ho hagués volgut, però si que porta amb orgull els símbols que identifiquen la seva cultura; la manta guajira i la motxilla, productes reconeguts a nivell internacional i de gran valor cultural, perquè són pràctiques que reflecteixen el pensament del poble Wayú. Amb aquesta senzillesa es va guanyar les voluntats -i el vot- de la ciutadania colombiana a l’exterior; amb la senzillesa de ser ella mateixa qui enganxava els cartells als carrers de Barcelona i altres pobles de l’Estat espanyol que la rebien amb afecte; amb la mateixa fraternitat que es prenia un sancocho colombià en els llocs solidaris que la van rebre. D’aquestes reunions i trobades van sorgir les propostes que seran la seva bandera al Congrés, per beneficiar aquesta diàspora colombiana errant pel món a la recerca dels somnis que el seu país no li garanteix.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

AGENDA CIRD: Diverses Jornades i Conferències al voltant del 8 de març

Dijous, 8 de març De 9:30 a 12 h.Seminari: L’assetjament sexual i per raó de...

CCOO de Catalunya: MANIFEST 8 de març de 2013: DONA REACCIONA I ACTUA

Manifest 8 de març 2013:   CCOO de Catalunya, davant de la celebració del Dia...

María Teresa Vera rep el premi Desayuno en Urano 2012

La investigadora del Centre Dona i Literatura María Teresa Vera Rojas ha estat guardonada amb...