Divendres 29 març 2024

Divendres 29 març 2024

Compartir

Sobre el projectat tancament de la Biblioteca i Centre de Documentació de la Dona de València o la demagògia de la falsa igualtat

El desinterès i la desídia del Govern Valencià per les polítiques d’igualtat és fàcil de demostrar.

Per exemple, amb la falta de recursos econòmics per a prevenció i assistència de violència masclista, el tancament de l’emblemàtic Centre Reina Sofia per a l’Estudi de la Violència o la proliferació descarada de dones i nenes explotades sexualment i la permissivitat que manté l’executiu valencià amb aquesta esclavitud, que a més s’anuncia en ciutats, carreteres i fins i tot en transport de concessió pública.

 Aquests dies a més estem assistint a l’intent de tancament de la Biblioteca i Centre de Documentació de la Dona per part de la Conselleria de Benestar Social. Una biblioteca especialitzada en temàtica de dona i gènere i que porta funcionant 25 anys amb independència dels canvis polítics operats i que és un centre documental de referència amb una orientació general i pluralista, oberta a qualsevol persona o institució i amb una base documental important en temes de dona i gènere.

 

La Biblioteca –amb més d’onze mil volums que arrepleguen quasi totes les publicaciones realitzades sobre dona i gènere des dels anys 80 fins al 2010- ha contribuit a visibilitzar l’aportació de les dones a la literatura i la història, base per a la implantació i desenvolupament de les polítiques d’igualtat en totes les administracions públiques.

 Professorat i alumnat universitari de totes les universitats, professorat d’infantil, primària i secundària i personal particular han acudit al llarg dels anys a la biblioteca, els fons de la qual han servit per a informes o tesis, per a ensenyar en coeducació, tot constituint-se en una referència també per a personal professional dels àmbits jurídic, sanitari o assistencial que treballen en la lluita contra el maltractament i violència contra les dones. Referent també per a organitzacions diferents i agents socials: sindicats, ajuntaments, fundacions, ONGs o mitjans de comunicació.

La política del Partit Popular sempre ha estat el deteriorament dels serveis públics per a poder després privatitzar-los amb l’excusa del seu mal funcionament, de la seua falta de rendibilitat (com si un servei públic hagués de ser rendible). Així ho ha fet amb el Reina Sofia, el personal del qual duia mesos sense cobrar i treballant de forma altruista. El centre ha funcionat sense cap assignació pressupostària durant gairebé un any. Fa uns mesos es va tancar per no ser operatiu. Cap altre centre, ni a nivell autonòmic ni estatal, suplirà la valuosa tasca que realitzaba.

 Ara li ha tocat el torn a la biblioteca. Si a Castelló es va amortitzar la plaça de bibliotecària el 2008, fa poc li ha tocat a la de València. La Direcció general de Família i Dona amortitza la plaça i comunica a la persona que l’està ocupant des de fa cinc anys que el 31 de desembre finalitza el seu contracte. El malestar del moviment feminista valencià i de diverses branques professionals és enorme i es mobilitzat ràpidament per crear una xarxa per a recollida de signatures de suport, escrits, comunicats i actes diversos que provoquen una reacció de la Directora General –Celia Ortega– desmentint el projectat tancament de la biblioteca.

Malgrat aquestes declaracions, el moviment de suport continua amb les accions. El dimarts 13 de desembre es convoca a una acció en els locals de la Biblioteca, on gairebé dues-centes persones fan cua pacientment mentre esperen ser ateses per a fer-se sòcies o treure algun llibre. En suma, per a fer veure la necessitat que continue amb les seues portes obertes. Celia Ortega acudeix i davant aquest públic manifesta que “L’actual encarregada serà substituïda per una professional amb dedicació exclusiva, documentalista acreditada i no es donarà ni un pas enrere”. Al·legar a no donar passos enrere és -com a mínim- una forma demagoga de copiar les reivindicacions feministes en uns moments en què el Partit Popular arreu del territori de l’Estat Espanyol està desmantellant els serveis públics assitencials per a les dones i carregant-se les polítiques d’igualtat.

 Però a més, el que no explica la senyora Ortega és perquè se substituïx una persona que ja és documentalista acreditada, ni com es pot contractar una bibliotecària si la plaça ja està amortitzada.

 Moltes preguntes que li fem i que arreplega el Manifest conjunt que llegirem en la propera concentració a les portes de la biblioteca. Que, per cert, ha tancat des del dia 21 de desembre fins al 15 de gener, i ha deixat sense servei a totes les persones usuàries. Què passarà a partir d’eixe dia de reapertura és un misteri. Però el que està clar és que el moviment feminista continuarà defensant que la Biblioteca funcione amb la mateixa qualitat que fins ara, la qual cosa comporta que puga ser atesa pel suficient personal qualificat.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

La memòria de la nostra revolta feminista és una anticipació de la nostra llibertat

    OPINIÓ Amb aquestes contundents, aclaridores i activistes paraules, va concloure Mireia Bofill l’acte...

3 de maig Dia mundial de la llibertat de premsa

  El Dia mundial de la llibertat de premsa va ser instaurat per l’Assemblea general...

El govern espanyol incompleix els acords amb la Cedaw

      Aquest propers mesos, al 50 per cent de les 23 expertes que...