Diumenge 16 juny 2024

Diumenge 16 juny 2024

Periodista y escritora

Nosaltres, les no-trans

OPINIÓ

Com que ja no crec en la raó, tendeixo a pensar que s’ha expandit a l’atmosfera un virus, pols, essència o fragància que afecta les neurones impedint pensar.

De cap altra manera es pot entendre que universalment s’ha instal·lat en menys de 5 anys la idea que el sexe biològic no existeix, o si existeix és irrellevant, o directament un invent del llenguatge (Butler dixit). Que cadascú pugui decidir què ésser, si home, dona o alienígena. Que el cos material no tingui res a dir sobre el lloc que ocupem a la societat, i que tot s’hagi traslladat a l’essència interior, des d’on es projecta la llum de l’autèntic jo. Que la realitat es fabriqui segons els desitjos de cadascú, i que a més aquests desitjos no puguin ser qüestionats per ningú sota pena d’exclusió herètica o de quantiosa multa. No sé què és pitjor.

Que els transactivistes defensin els seus deliris a capa i espasa ho puc fins i tot entendre; em costa una mica més comprendre com tantes periodistes de lluerna, tant intel·lectual xerraire, tant polític ven fum i tant alt funcionariat pegasegells hagi acceptat veritats revelades, totalment allunyades de la ciència o l’empirisme més elemental.

Però el que ja em deixa totalment estupefacta, atònica i ojiplàtica és que fins i tot el Consell General del Poder Judicial hagi comprat el discurs trans i ara divideixi les dones entre les trans i les no trans. Segons la sàvia reflexió del nostre més alt organisme de la judicatura (bé, no sé si és el més alt o el mitjà, en tot cas alt és a la piràmide judicial), i segons he pogut llegir al seu Informe sobre l’avantprojecte de Llei Trans, no només no qüestiona l’autodeterminació de sexe, sinó que s’abona a la idea que ja no hi ha homes o dones, aquest binarisme tan arcaic, sinó que ara ha estat substituït pel binarisme trans, no-trans. Sí, és veritat que posa en relleu que el projecte de llei té “alguns aspectes foscos”, i destaca la preocupació per la insuficient protecció dels menors a qui s’aboca a l’hormonació, o la injustícia que podria representar la participació de les dones trans a l’esport femení davant de les no trans. Però arribar a aquestes conclusions ho pot fer fins i tot una criatura de primària, no cal ser jutge.

Que les universitats, judicatura, col·legis mèdics i professionals, partits polítics, sindicats, multinacionals i l’administració en ple hagi comprat aquest discurs sense sotmetre’l a l’anàlisi racional més mínima és, com diria Tirant lo Blanch, digne d’admirar. Una de dues: o la majoria de les persones que formen part de les elits socials creuen que aquest debat és un tema menor que només preocupa quatre feministes trasnuitades o realment han respirat el virus de la ignorància i la desraó.

O pitjor encara, han albirat el poder subversiu del feminisme real i la seva capacitat per transformar el món i estan fent tot el possible per dinamitar-ho. Recolzant una ideologia obscurantista i retrògrada disfressada de transgressió acabarem amb aquest moviment que pretén que les dones se surtin amb la seva imposant les lleis de la sensatesa i de la raó. Mori la intel·ligència! Visca el pensament medieval!

Repetim tots a cor: No es neix ni home ni dona, però sí que es neix trans.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Picture of Juana Gallego

Juana Gallego

Juana Gallego Ayala (Arriate, Málaga) es profesora titular de la Universidad Autónoma de Barcelona desde 1989. El 2001 recibió el Primer Premio del Consell Audiovisual de Catalunya por el trabajo que había dirigido con su equipo de investigación, que se publicó con el título de La prensa por dentro (2002). Entre sus publicaciones destacan Periodismo social (2014); De reinas a ciudadanas. Medios de comunicación ¿motor o rémora para la igualdad (2013); Putas de película. Cien años de prostitución en el cine (2012); Eva devuelve la costilla, (2010); Si te vas te mato. Mujeres que murieron por su libertad, (2009); El sexo de la noticia (2000) o el pionero Mujeres de papel. La prensa femenina en la actualidad (1990). “Many Women, Little Power” en Handbook of Women and Journalism (2013).
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

El CNDC prioritza l’apoderament econòmic en la seva declaració

CNDC Un any més, el Grup de Treball de Participació Internacional del Consell Nacional...

Les polítiques locals d’igualtat avancen a la periferia de Buenos Aires

Sandra Chaher e scriu al conegut diari argentí Página 12. És també la presidenta...

Internacional: Òrfanes d’Akerman / La Independent / Notícies gènere

La veritat es que avui estem una mica més soles. vam rebre la notícia de...