Periodistas Ameco

Compartir

Impacte de la pandèmia a la tasca quotidiana de les periodistes

Informe realitzat per la investigadora Nora Ligia Rugama González, el treball adverteix que la crisi sociosanitària ha exacerbat desigualtats existents.

L’associació de dones professionals dels mitjans de comunicació (AMECO) ha presentat un informe en què analitza l’impacte i la repercussió de la pandèmia de la Covid 19 en la tasca quotidiana de les periodistes a Espanya. El treball, realitzat per la investigadora Nora Ligia Rugama González, mostra com les mesures de confinament i distanciament social imposades per la crisi sanitària han modificat les rutines periodístiques a tots els mitjans, amb serioses conseqüències per a la vida d’aquestes professionals.

L’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (ACNUDH), a les seves orientacions sobre COVID 19, sobre la informació indica que és important que arribi a totes les persones i per tant que les i els “periodistes i els mitjans de comunicació haurien de poder informar sobre la pandèmia, inclosa la cobertura que sigui crítica de les respostes del govern, sense por ni censura. S’han de fer esforços concertats a nivell internacional i nacional per contrarestar la informació falsa o enganyosa que alimenta la por i els prejudicis”.

En contrast, un Informe de la UNESCO sobre Periodisme, llibertat de premsa i COVID-19 (2020) ressalta que certes prohibicions preses per la pandèmia restringeixen el dret d’accés a la informació i la facultat dels mitjans de comunicació per combatre les mentides. Particularment la llibertat de premsa i expressió s’han vist restringides amb la intenció de contrarestar les falsedats, però això podria tenir com a efecte la criminalització de les i els periodistes; un altre element de la llibertat de premsa que s’ha vist coartat ha estat la suspensió en alguns casos del dret públic a sol·licitar informació. A més, la llibertat de premsa s’enfronta a la crisi econòmica que està generant el tancament de moltes organitzacions de mitjans, es parla d’una recessió comparada amb la dels anys 30, segons el fons monetari internacional i d’altes taxes de pèrdues d’ocupació a contrast amb l’augment de l’audiència i la baixa d’ingressos publicitaris que sumen un 70%, segons el Fòrum Mundial sobre el Desenvolupament de Mitjans. “Qui sobreviurà? Quins són els riscos? La menor sobrevivència la tindran els mitjans locals i/o comunitaris que tenen menys recursos en comparació amb les organitzacions mediàtiques, mentre que el greu risc que la desinfodèmia ompli el buit de l’absència de mitjans”.

Velles desigualtats que s’exacerben

Si bé és cert, la pandèmia té efectes generalitzats que evidencien les greus conseqüències d’aquesta a nivell mundial, les velles desigualtats s?exacerben i en el cas de les dones periodistes, que és el focus d’atenció informe, la situació és més complexa.

El periodisme va ser qualificat com una activitat essencial a tot el món i les i els periodistes estan considerades com a “treballadors essencials”. Aquesta identificació del periodisme com a servei públic és molt important de cara al futur i la rellevància que tindran els mitjans de comunicació en un món urgit de comptar amb informació científica i veritable.

Sent llavors el periodisme una activitat essencial durant la pandèmia i malgrat la paralització de l’activitat laboral generalitzada a Espanya que va suposar la crisi sanitària, hi ha una realitat que avui tindrà serioses conseqüències, perquè aquest temps va originar un ampli augment del consum periodístic. Particularment a la televisió va suposar un rècord històric per als mesos de març i d’abril de l’any 2020 perquè va significar un augment del 37 i 40% respectivament. No obstant això, aquest augment del consum del periodisme va ser una realitat tot i que les dades indiquen que, en plena pandèmia va augmentar l’atur de les i els periodistes, va créixer un 25 per cent el 2020 respecte al mateix mes del 2019 (Associació de la Premsa de Madrid, 2021). Particularment s’observa que la desocupació de les periodistes es manté per sobre del 60% amb projeccions properes al 65%. (Cano i Ruiz 2021).

Asunción Bernárdez assenyala que els estudis sobre dones, mitjans i Covid giren entorn del tema de la conciliació, es repeteixen els mateixos principis i anàlisis per mitjà dels quals es veu les dones als mitjans, amb els mateixos biaixos de classe, gènere i raça que es donen quan es treballen aquests problemes, i apunta que hi ha una tendència a veure els problemes de manera molt local.

La catedràtica, que va intervenir al Congrés Internacional Reptes de l’era COVID des d’una perspectiva feminista, organitzat per l’Institut d’Investigacions Feministes de la UCM, qüestiona per què les dones a l’àmbit periodístic han de suportar llargues jornades de treball i considera que,en el fons, igual que abans de l’arribada de la pandèmia, hi ha la precarització del treball i la segregació horitzontal i vertical.

Conclusions

L´informe d´AMECO incorpora algunes conclusions i recomanacions. Durant la pandèmia, les periodistes han treballat en un context financer, físic i psicològic desgastant, conclou l’informe: és un període que es caracteritza pel desgast, a la qual cosa s’hi afegeix un entorn social complaent amb la “desinfodèmia”.

Trobar maneres d’apropar a la societat aquesta realitat amb perspectiva de gènere ha estat un dels reptes que han hagut d’enfrontar els mitjans i, en concret, les periodistes. És fonamental atendre les necessitats en la salut mental, física i l’establiment de mesures per afrontar l’atur, l’assetjament i les dificultats en la conciliació per evitar que s’agreugin els impactes perjudicials de la COVID-19 al periodisme.

En aquest sentit, l’informe adverteix que les conseqüències de la pandèmia en les dones periodistes “convoca tots els sectors socials” que assumeixin un “compromís sostenible” per treballar per la promoció de relacions de respecte, equitat, participació, és a dir ” mantenir sostenible un ritme de coordinació i articulació d’esforços, de sabers, de totes i tots, de manera que en la sistematicitat estratègica del treball es mantingui en una dinàmica que garanteix processos de formació, multiplicació, divulgació, actuació”.

L’estudi recomana abordar la situació de les dones periodistes en anàlisis futures a partir de l’enfortiment dels compromisos i pactes internacionals subscrits per l’estat, perquè en la mesura que aquests compromisos es compleixin s’estarà contribuint a la disminució de les bretxes de gènere. Això implica l’obligatorietat de procurar estudis específics sobre la situació de les periodistes a Espanya que analitzin els factors protectors i factors de risc a què s’enfronten, vistos amb perspectiva de gènere.

Un altre repte que enfronten les dones periodistes és el teixir estratègies d’afrontament al discurs patriarcal present que apel·la constantment a una naturalesa dicotòmica dels sexes pròpia dels mandats sexistes del patriarcat, perquè és una realitat que es presenta i cal analitzar per la seva repercussió en les propostes de mesures de conciliació de la vida laboral i personal.

És important en aquest sentit prioritzar les mesures, tenint en compte el context i el grup de població, és a dir, compartir i planificar les accions a realitzar, unint esforços per aportar execució de propostes que garanteixen la salut mental, la conciliació laboral i personal, i la prevenció de la violència en totes les formes. Amb aquest objectiu i per aprofundir les característiques de les circumstàncies és important generar dades amb perspectiva de gènere, que apuntin a una anàlisi més àmplia de les circumstàncies que travessen les dones periodistes arran de la Covid 19.

La pandèmia evidencia la bretxa de gènere i amb això els reptes de les empreses de comunicació necessàries per implementar la fiscalització laboral perquè les dones puguin continuar treballant en un context de crisi i que no segueixin obstaculitzant els avenços cap a la igualtat de gènere ni deteriorin la autonomia de les dones.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Amada Santos

Amada Santos

Fotoperiodista i Socióloga. Activista Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG

També et pot interessar