Dimarts 19 març 2024

Dimarts 19 març 2024

Compartir

Ngozi Okonjo-Iweala, primera dona en la direcció de l’WTO

 

“Sóc la candidata més adequada per aquest càrrec”, va declarar recentment Ngozi Okonjo-Iweala. Llegir-ho per poder creure-ho.

A punt de ser nomenada directora de l’WTO, per primera vegada, una economista de gran experiència, considerada per Fortune el 2015 una de les 50 grans líders al món, i per Forbes en 2012, una de les 3 dones més poderoses a l’Àfrica. 

Ngozi Okonjo-Iweala, de 66 anys, ha ocupat durant 25 anys alts càrrecs al Banc Mundial, i successivament, com a ministra de Finances a Nigèria en dues oportunitats, ha realitzat importants reformes. Al llarg de la seva carrera s’ha ocupat de molts temes, des del desenvolupament econòmic d’Àfrica, a finances i deute extern, salut i educació globals, i recentment de la Covid-19, no només a nivell institucional, sinó també des de l’empresa privada (com Danone , Twitter, Lizard etc.) i les Ong (Women ‘s World Banking, Nelson Mandela Institution etc.). Val la pena conèixer una mica més de la seva història i els seus èxits.

En una entrevista amb “The Guardian” el 2015 Ngozi Okonjo-Iweala es defineix una “lluitadora, més dura que el meu pare, un home meravellós i amable. Doncs si algú posa traves en el meu camí, haurà de rebre puntades de peu”, fa broma. No obstant això no és exactament amb la força bruta que aquesta dona s’ha tornat una líder mundial. Ser filla d’un Obi (rei local a l’estat de Delta del Níger), professor de sociologia i economia, òbviament li va ser de gran estímul en la infantesa, però durant l’adolescència tot es va enfonsar, amb la guerra de Biafra, quan la família va arribar a passar gana.

Un episodi d’aquest període dóna mostra de la seva personalitat. Mentre la seva mare estava malalta, i el seu pare lluny, combatent en l’exèrcit de Biafra, una germaneta seva de 3 anys es va emmalaltir greument de malària: ella se la va carregar a l’esquena, i va caminar per 3 km per arribar a el metge, que en aquest moment havia d’atendre 600 persones en espera. Sabent que la nena podia morir d’un moment a l’altre, Ngozi es va obrir camí entre la gentada, va pujar a la finestra, i va fer que el metge salvés la vida a la nena amb una injecció. Un exemple de com va aprendre a tractar les coses, amb gran determinació, focalitzant-se en l’objectiu. I “si algú parla malament de tu mentre estàs treballant, no importa, posa l’ego a la cartera. Endavant, sense distreure’s “. Aquests són punts ferms en la vida de Ngozi Okonjo-Iweala, la “lluitadora”, que no obstant això apareix segons els periodistes de Guardian també com a una persona càlida i carismàtica.

 

 

800px-Ngozi Okonjo-Iweala

 

 

 

Seguim amb la seva història. Després de la graduació a Harvard i el doctorat al MIT en economia, es va casar amb l’amor de la seva infantesa,  esdevingut un neurocirurgià, va tenir quatre fills, i ja era vicedirectora del Banc Mundial a Washington quan el primer president democràtic nigerià, Olusegun Obasanjo, el 2003 la va cridar per enfrontar des de la cartera d’Economia els greus problemes del país, segon en el món per índexs de corrupció, i aclaparat pel deute extern, i la pobresa.

Ngozi Okonjo-Iweala va acceptar el desafiament, va deixar la família a Washington i se’n va anar a Abuja treballant de les 6 del matí fins a les 11 de la nit, pel seu país, al qual sentia com un fill descarrilat, amb moltes potencialitats que calia reorientar. “Les dones podem fer això, som multitasques, capaces d’ocupar-se diversos temes i amb diverses persones alhora”, ha afirmat en entrevistes.  En aquell moment Nigèria tenia 137 milions de caòtics habitants, molts vivint amb menys d’un dòlar a el dia, i sense comptar amb llum, altres dedicant-se a trampes informàtiques o robant petroli dels oleoductes, en fi, “un país per no avorrir-se”, com ella va dir. Però ple també de joves genials i dones determinades i creatives a qui valia la pena donar suport. 

El primer objectiu, era donar un cop fort contra la corrupció, que portava a fora d’Àfrica el doble de l’ajuda que rebia. A Nigèria ho va fer creant una plataforma electrònica per gestionar els ingressos del petroli de forma transparent, reorganitzant l’ocupació pública, inflada amb 62.000 funcionaris fantasmes, negociant el deute extern amb el Club de París, i afavorint una revolució en les telecomunicacions, que va augmentar exponencialment el nombre de mòbils al país. Tot això va portar a una millora substantiva del pressupost de l’estat, i va ser possible, entre altres accions, crear milers de llocs de treball per a dones (a través del programa Gwin) i joves (YouWIN), recolzant les seves empreses innovadores.

Òbviament, afectar privilegis de polítics corruptes no va ser sense conseqüències: com va explicar en el llibre “Fighting the corruption is dangerous” el 2018, li va costar amenaces i el rapte de la seva mare (que es va salvar feliçment) però la va consolidar com a líder de gran abast, capaç d’aglutinar 32 països al voltant de la iniciativa “Africa Risk Capacity”, una forma d’assegurança enfront dels desastres naturals, enfrontant-los de forma autònoma, sense esperar ajuda externa. Tot un canvi també en la manera d’encarar els problemes, canviant la imatge d’una Àfrica eterna víctima de desastres, a protagonista del seu propi destí.

Aquest és un concepte del qual Ngozi Okonjo-Iweala està profundament convençuda i repeteix en diverses entrevistes. Massa vegades es presenta l’Àfrica només com a terra de malalties, conflictes i pobresa, (que certament n’hi ha), afirma, però és sobretot terra d’oportunitats que mereixen ser conegudes i valorades, millorant la governança. “Tenim en l’última dècada una taxa de desenvolupament més alta que la mitjana OCDE, recursos miners per explorar amb noves regles de parteneriat, per beneficiar més la població local, oportunitats d’un turisme menys elitista que l’actual, possibilitats de diversificar la producció superant el model d’exportació de pures matèries primeres, i l’energia més enllà del petroli. Més pobles estan farts dels polítics corruptes, i una vegada que s’estabilitzin les finances i els bancs, es poden atreure inversions (les de la Xina no són suficient), millorar la productivitat en agricultura i valorar més els nostres recursos humans. Tenim dones a Rwanda capaces de produir i vendre flors fins a Amsterdam, i altres a Tanzània capaces de vendre peces creatives fins Wal Mart … “.

És a dir, menys caritat i més suport a la creativitat i al treball de joves i dones, aquesta la filosofia de la flamant futura directora de l’Organització Mundial del Comerç: justament els sectors més afectats per la pèrdua de treball durant la pandèmia, també a Europa. Per a una distribució més equitativa entre països rics i pobres i derrotar el virus serà necessari, a més, d’abolir els brevetes de les vacunes, va afirmar Ngozi Okonjo-Iweala. 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Gisella Evangelisti

Gisella Evangelisti

Literatura en Pisa / antropología en Lima / mediación de conflictos en Barcelona. Profesora de secundaria en Italia, y por 20 años en la cooperación internacional en Amèrica Latina.
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Cantabria: La “Comisión Permanente del Consejo de la Mujer de Cantabria” presenta la dimisió

Com a conseqüència de les mesures adoptades pel Consell de Govern de Cantàbria en data...

COMUNICAT: Per una Democràcia Real Ja! .Primera acció.

Ja tenim preparada la primera acció no violenta de lluita massiva i conjunta. Ajuda’ns a...

El Fòrum Hipàtia reivindica la interseccionalitat i la transversalitat

  Els drets humans i la interseccionalitat han estat el focus de la tercera sessió...