Dijous 28 març 2024

Dijous 28 març 2024

#LaBonneNoEsToca

Darrerament, des de 2017 fins el 2019, data en què s’havia de renovar el conveni de cessió d’espais per part de la Diputació, la Bonne es veu amenaçada en un intent de no renovar el conveni, i aconseguir que la Bonne es tanqui per fer un ús de l’edifici amb objectius que es contraposen als motius pel que va ser construïda i pensada per les seves fundadores.

Segons les companyes que gestionen la Bonne, “La Diputació de Barcelona ha iniciat un intent total de privatització dels espais de l’Edifici Bonnemaison, com són els teatres i el pati, de manera que per interessos de lucre els lloguen per realitzar esdeveniments que res tenen a veure ni amb les dones ni amb els feminismes”.

Cal recordar que fa més de 20 anys, ja el moviment feminista exigia a les diferents institucions, espais de dones i per a dones. Va ser en una manifestació d’un 8 de Març, baixant per Via Layetana amb la pancarta de capçalera d’aquesta manifestació al crit de “Volem Espais per a les Dones”, quan entrant pel carrer de Sant Pere mes Baix, s’arribà al número 7 i s’ocupà en aquell moment la Bonnemaison. Es pretenia aconseguir una habitació pròpia per a totes les dones, on juntes poguessin crear en cultura i pensament, amb les eines necessàries per aconseguir la llibertat i la pau.

És per això que el març de 2019, la Bonne es va plantar i va iniciar la campanya de denuncia #LaBonneNoEsToca #LaBonnePerLesDones. En aquesta campanya i en un breu termini, es van recollir més de 5000 signatures i el suport de més de 96 entitats, amb l’intent d’impedir aquesta progressiva privatització dels espais que pertanyen legítimament a les dones. A dia d´avui, la Bonne segueix pendent d´una proposta formal per part de la Diputació per a la renovació del conveni, i segueix fent una mala praxi dels espais. Segons les gestores ha estat i continua sent una política perversa d’intentar axfisiar la continuïtat de la Bonne. La Diputació està creant un assetjament econòmic, de producció cultural, creant angoixa i inseguretat en les dones i els grups, que es reflecteix a l’hora de pensar i crear projectes per a qualsevol futur, a curt o llarg termini, afirmen.

Un dels arguments que exposen els i les que estan gestionant aquest conveni des de la Diputació és que la Bonne no té interès públic. Les dones de La Bonne opinen a La Independent, que potser els hi manca imaginació i perspectiva política, ja que si la tinguessin observarien, que no només té interès públic, sinó planetari, ja que a la Bonne s’estan compartint tots els sabers que han anat aportant les dones que hi han anat passant i que son en aquesta habitació compartida.

Hi ha dones de moltíssims països i continents, més enllà de mars i oceans i han aconseguit crear uns llaços sorors que seran difícils de trencar. La Diputació es trobarà davant, durant tot aquest procés, moltes dones que estaran donant suport a la Bonne, i que resistiran fins que calgui. Al mateix temps afirmen que esperen i desitgen que tot aquest tema no tingui una connotació misogena (amb tot el seu contingut) o racista i colonial (també amb tot allò que comporta).

Es vol que la signatura del conveni no trigui a dur-se a terme, i totes les dones puguin celebrar-ho.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Amada Santos

Amada Santos

Fotoperiodista i Socióloga. Activista Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Cafè, política i bescuits als Estats Units

No és un moment, aquest, per adormir-se en els llorers, ni al cor dels Estats...

OAXACA -MÉXIC: ONG i habitants de comunitat mixe-zapoteca exigeixen justícia / La Independent / Notícies gènere

Per Soledad Jarquín Edgar. SemMexico Familiars, integrants de la vila de Guienagati i de Nizavigana,...

Barcelona: LLIBRE Adriana Cavarero i Judith Butler en diàleg: Cos, memòria, representació / La Independent / Notícies gènere

        Begonya Saez Tajafuerce ha editat el volum Cuerpo, memoria y representación. Adriana...