Dilluns 24 juny 2024

Dilluns 24 juny 2024

Compartir

La Passadora. Novel·la històrica

Per Montse Fernández Garrido

El dia 13 de maig passat vaig anar a la presentació de la novel·la “La Passadora”. Va ser una activitat vinculada a les “VI Jornades de Memòria Històrica Local” de Torroella de Montgrí (Girona), organitzades al Museu de la Mediterrània, en col·laboració amb la Biblioteca Municipal Pere Blasi, local on va tenir lloc la presentació.

L’autora de la novel·la és Laia Perarnau i Colomer, nascuda a Barcelona el 1972, llicenciada en Ciències de la Informació (1995) i en Història (2008), que des de fa anys treballa a Televisió de Catalunya, com a guionista i dedicada també a la ficció televisiva. La presentació, a més de l’autora, va comptar amb el periodista Abel Font Miàs, que va conduir l’acte. Es tracta d’un llibre de més de 500 pàgines, publicat el febrer del present any, per Ediciones Destino, en català i castellà.

He acudit a moltes presentacions de llibres i aquesta ocasió va ser un acte especial, ja que el periodista i l’autora, amb gran complicitat, ho van fer molt interessant i amè. La sala va estar plena d’un públic entusiasta i interessat en allò que l’autora explicava amb gran minuciositat, donant detalls de personatges i situacions que cada cop es feien més i més propers i atractius. El periodista preguntava amb sagacitat i l’autora contestava amb intel·ligència i desimboltura, amb molt de coneixement del medi en què es trobava. Un acte càlid, emotiu, amb gran empatia, solidaritat i sororitat.

La novel·la explica la història d’una dona, Sol Mentruit, que als anys quaranta va arriscar la vida contra els nazis. La situa a la II Guerra Mundial i els llocs que recorre són, entre d’altres, Andorra, França, i l’Est de la Península Ibèrica, és a dir, l’Empordà (Girona): Sol ha de fugir del seu poble, després d’haver presenciat un assassinat i es veu obligada a refugiar-se entre un grup de contrabandistes a Andorra.

Laia Perarnau barreja múltiples, interessantíssimes i moltes vegades desconegudes històries reals amb altres sorgides de la seva prodigiosa ploma. Durant dos anys, mentre va realitzar les seves investigacions, va recórrer pobles i camins on situaria els seus personatges. Es va interessar per la història dels “passadors”, que es jugaven la llibertat i en moltes ocasions, la pròpia vida, i anava sentint una vegada i una altra que no hi va haver dones que realitzessin aquesta difícil i exposada activitat clandestina al nostre país. Per contra, va descobrir, gràcies a la seva perícia en la investigació, 25 dones passadores i al llibre va col·locar els seus noms i llocs, per honrar-les. No va arribar a conèixer la magnífica història de Joaquina Dorado Pita, la meva amiga gallega, anarquista, i feminista, activista republicana i antifranquista, que juntament amb el conegudíssim maqui urbà Quico Sabater, van fer junts de “passadors” en no poques ocasions als Pirineus entre Catalunya i França. Joaquina després va patir anys a les presons franquistes i abans va ser torturada fins a rebentar-li els ronyons i haver de patir diàlisi dos dies en setmana durant anys en un hospital de Barcelona, una vegada alliberada i fins a la seva mort el 15 de març de 2017, any en què li vam fer un gran homenatge.

A Laia Perarnau li va passar com a la també escriptora feminista Montserrat Roig, que va sentir en no poques ocasions dels mateixos captius espanyols, que no hi havia hagut dones als camps de concentració i extermini nazis, fins que ella va poder provar que sí que n’hi va haver, a camps dissenyats especialment per a elles, on van patir idèntics càstigs que els homes, a més dels propis de la seva condició de dones (ser esclaves sexuals, ser violades, tenir menstruacions sense el necessari per passar-les, tenir avortaments espontanis o provocats, o que els robessin a fills després de néixer).

Perarnau ens va explicar en la presentació que les passadores eren generalment noietes joves, poc il·lustrades, camperoles que o feien aquest arriscat treball per ideals, per qüestions humanitàries, o per tenir diners amb què mantenir les seves famílies.

Passadora és una magnífica novel·la històrica que no ens haurà d’estranyar si es porta a la pantalla d’aquñi no gaire temps, ja que és d’una gran bellesa i amb interessantíssims personatges i situacions que agradaran a un gran nombre de públic. Una novel·la valenta, que posa blanc sobre negre l’absència de personatges femenins a la descripció de la Memòria Històrica del nostre país. I així ho fa en recollir frases de la historiadora granadina, l’anarquista, Antonina Rodrigo i de la que combatent comunista, presonera a Ravensbrüc, Neus Catalá. Elles han protagonitzat la història, han lluitat i han patit, però la seva aportació no es reflecteix encara als llibres, ni s’ensenya prou a les escoles, instituts i universitats, com si els seus sacrificis valguessin poc, o menys que els dels homes.

El llibre consta també d’una important bibliografia, que ajudarà a lectors i lectores a conèixer o recordar altres magnífics treballs.

No és aquesta la primera gran novel·la de Laia Perearnau. El juny del 2022, l’autora va publicar la seva novel·la “Francesca de Barcelona” guanyant el premi Nèstor Lujan. Es tracta d’un llibre que explica una història del segle XIV, quan una noia cristiana de 15 anys, ajuda la seva àvia llevadora en els parts. Aprèn l’ofici i també a conèixer plantes medicinals. La noia, de condició humil, té un somni: convertir-se en metgessa i cirurgiana, encara que ella sap bé que hi ha un gran obstacle, perquè aquesta és una professió reservada als homes. Com a la novel·la anterior, també aquí hi ha una història d’amor. Laia Perernau es basa en una història real i desenvolupa una trama enlluernadora, que té lloc en un temps, el segle XIV en què les malalties causen estralls. Com a La Passadora, el personatge principal és una fèmina extraordinària que lluita infatigablement. Dones que, com la meva mare i la meva àvia, són tot fortalesa, que escriuen la història, encara que hagin estat invisibles. Subjectes que transformen la societat i van canviar el relat, escrivint pàgines de lluita i dignitat, que ni tan sols són conscients del seu feminisme actiu i militant, amb escàs reconeixement que la societat en general els ha brindat.

Dues novel·les excepcionals que val la pena llegir i recomanar.

*Montse Fernández Garrido és advocada i escriptora

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Catalunya: Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán a Leila Guerriero / La Independent Notícies gènere

Aquest premi li ha estat atorgat a Leila Guerriero perquè a través dels seus articles,...

L’educació és el camí de la llibertat i el límit de les dones és el cel

Educació i cultura per al desenvolupament en la I Trobada de Dones Asiàtiques i Espanyoles...

Tere Molla buena

Temors i dubtes

OPINIÓ Avui més que una reflexió exposaré els meus dubtes i les meves pors...