Divendres 29 setembre 2023

Divendres 29 setembre 2023

Compartir

Estiueig amb “Manojo de realidades” de Ma. Àngels Viladot

Aquest manant de realitats que succeeixen a algunes dones, ens l’ofereix aquesta articulista de La Independent, que és Ma. Àngels Viladot, tot apropant-nos aquest estiu a la part alta de la ciutat a l’Upper Diagonal i a diversos indrets d’estiueig de platja i muntanya com poden ser Calella de Palafrugell i Gelida, i, és clar, a ses Illes. També amb relats que succeeixen en viatges per la península ibèrica, la mediterrània i la sempre desitjada ciutat de París.

Viladot ens ofereix en aquesta ocasió una obra de narracions literàries breus en castellà, organitzats en dues parts. La primera ben bé autobiogràfica i si no, se li acosta molt (per amistats, familiars o coneixences) i la segona, que si ben segur també hi tenen a veure els pensaments, els sabers de l’autora, potser poden ser més allunyades de les seves vivències.

Històries apassionades i divertides, a voltes dures i traumàtiques, amb un final sorprenent d’un humor especial, quasi sempre. Sense moralitzar, a vegades tal com ragen i a vegades ben encoixinades.

A la primera part, hi trobareu en conseqüència l’ús de la primera persona i molts records de les distintes etapes vitals de l’escriptora, que descriu amb tanta veracitat que lectores i lectors us hi podreu sentir ben be a dins, hagueu o no viscut aquells anys i ambients. A la segona part, l’ús comú és la de la tercera persona i potser els relats són més imaginatius. Però, citant el pròleg de Jaume Ribera sempre estareu llegint “la veu d’una escriptora compromesa amb les causes de la igualtat, de gènere i social, i les idees progressistes”.

Començant la primera part de relats ens trobem amb La Carbonera, amb aventuras i malifetes de la mainada quan es queda sola, i que ens situa en aquelles cases de la burgesia catalana en ple franquisme, on hi vivia també el servei. El relat descriu la vida familiar i del servei embolcallada en la realitat mediatica del Consultorio de Elena Francis i del Diario hablado de Radio Nacional de España.

Raquel ens porta directament a les morts infantils de la poliomielitis, que com les de la meningitis s’emportaren germanetes i germanets.

Olor a paja mojada con orines de vaca, ens descriu el poble de Gelida d’antuvi, el seu funicular, les vinyes de l’Alt Penedès, la vida al poble, l’estiueig barceloní a casa de familiars i amistats. El goig de les vacances i també el primer ensurt de noieta pre adolescent amb la violència sexual grupal del nois. O al mateix indret, la topada amb la primera mort brutal, d’accident de camp, la vida que es talla, l’església que arriba tot arreu, que s’escola per les vides, els costums i les ments, el cementiri que ja no s’oblida a El armatoste.

A Demasiado inocente, anirem al cinema a veure Ben-Hur, escoltarem la música del Duo dinámico i menjarem xocolatines Nestlé. Però també viurem allò que malauradament ha passat a tantes noies, l’exhibicionisme i la persecució sexual a la plaça, al carrer o a l’escala. L’alleugiment de la que troba socors i la tristor de qui imagines victima.

La vida familiar amb el apats nostrats, la gran nevada, les celebracions de la Fira de Santa Llucia, la Misa del Gall, els dinars de Nadal i Sant Esteve i els Reis Mags. Les tradicions, els concerts i les nadales i cançons populars que porten a una història antiga, del temps de la guerra, quan hi havia families que amagaven capellans. Una aventura en una casa amb habitació amagada rera una parte falsa a Cómo los siete de Blyton.

El record de la primera sensació de desig d’adolescència mitjançant la fotografia antiga d’en Miguel. I la concreció amb El detonante, on la colla del poble ho és tot i s’inicien els balls delerosos, el pols accelerat, les mans que es toquen, la por i la felicitat alhora a les boites, als parcs i als camins foscos.

La preciosa geografia de Calella de Mar, l’impacte del mar, la llibertat, els dies de somni d’aigua i música tallats de cop per la vida que s’escapa d’un noi veí negat, ofegat al mar en La barca de Caronte.

A El Pelirrojo, anirem a la Catalunya Nord, a Perpinyà a veure les pel·lícules prohibides pel franquisme i farem també un viatge quasi iniciàtic d’aventures travessant la península i el Marroc i arribant a Algèria. El desig d’un altre, diferent al teu company, l’atracció i els millors records que sempre resten a la memòria.

L’enamorament consolidat, el company, la parella i el primer viatge important, La madriguera ens conduirà cap a la sorprenent Istanbul, l’Anatòlia i la Capadòcia amb tot el pes de la història, de les persones que habitaren les seves ciutats formiguers.

Saber de la mort d’un fill d’una dona estimada, que li canvia la vida i se li emporta l’alegria a El desgarro, on descriu un accident al mas.

La sempre eterna ciutat de París, un cop més a Y las llamas bailaban y bailaban, que amb Notre Dame en flames et porta a Quasimodo, a Victor Hugo a Pablo Picasso, Robert Doisneau i Christo embolcallant el que resta de la catedral.

Tornarem a la família, ara a un germà, amb Mi esquizo. La crueltat de la malaltia, els calvaris de deliris, les descàrregues d’elèctrodes. El sofriment dels qui l’envolten que, malgrat tot, els fa ser millors persones.

I per acabar aquesta primera part dels relats, saber enfotre’t de tu mateixa a El desproposito, de la teva aparença i de la teva manca d’habilitats.

A la segona part, també hi trobem situacions de violència masclista a La sacudida decisiva, una narració renovada d’un relat ja publicat en un altre llibre de l’autora, que aquí pren més rellevància i profunditat. El saber i poder dir No i ja n’hi ha prou. L’ajut de l’amistat i de la bellesa oportuna de Menorca. Ens acompanyaran en aquesta estada al’illa, La Donna é Mobile, en George Moustaki, na Joan Baez, i hippies de la Cala Coves.

El monstre de la gelosia, del masclisme i de la violència de gènere a La escopeta de caza, que per una vegada, en el relat, permet deslliurar la víctima i que es matí el culpable.

Problemes relacionals a El espejo amb un secret familiar que com les nines russes encara n’amaga un altre, l’uix! d’algunes relacions mare-filla. A Lucifer, narra un succés esgarrifós real ocorregut fa molts anys a l’altra punta del món, on la maldat d’una filla vers la mare que no sent ni escrúpols ni penediment, et deixa garratibada. I relacions també difícils en l’amistat entre dones a Mi amiga Roma. Les veritats mai dites, les paraules falses.

En un relat llarg, el trauma de la guerra, l’exili forcat, l’orfandat i el sentiment d’impostor per sobreviure a La guerra en La Rosaleda. El xoc entre la bellesa, la calma, el bon viure d’alguna gent i la no vida de qui ho ha perdut tot i no sap com fer-ho per sobreviure.

La reproducció del masclisme en algunes dones que ostenten poder, però també la sororitat entre d’altres, en la narració Y ahora que hago?. Podria passar a qualsevulla àrea d’un cap de servei de qualsevol Direcció general d’un Departament de la Generalitat de Catalunya, per exemple. I ja jugant-s’hi la vida la sororitat una altra volta que permet marxar de casa, deixar al monstre masclista, aconseguir l’ordre d’allunyament i el primer sospir de descans. El calvari del divorci i arribar al moment on oblides que sempre et volies llençar al buit, però sempre et quedarà al pensament El cuchillo imaginario, que penses que podries haver usat en veritat la primera vegada que et va humiliar o pegar.

El desconsol i la solitud de la viudetat a El Duelo. Les converses que esdevenen diàlegs imaginats o simplement monòlegs. També la buidor i la solitud a La soledad en el parque, que potser es veurà bonament trencada per un affaire especial?. Vídua i viure sola i el riure per no plorar a La risa. Les sorpreses que et porten els amors acabats però no finiquitats a El salto, i de passada esquiarem pels Alps suïssos.

Els paratges que en un parell d’hores pot ser desbastada per una tromba d’aigua, tal i com ha succeït amb les riuades i lleres de rius anegades al nostre país, emportant-se a centenars de persones de barris humils, en el relat Al otro lado del Club de golf. La bellesa perduda.

I l’humor i el canvi com a protagonista a Qué, chiquitín, ¡echándote una siesta?, a Me aburro, Por fin el silencio o al El sofrito.

Tancant aquesta segona part i el llibre, Viladot hi ha col·locat la narració Hogueras de amor en Chicago, on certament farem un recorregut pels llocs més vius i els personatges d’aquesta ciutat, plena també de cites literàries, musicals, teatrals i d’arts plàstiques. Una narració en clau cinematogràfica de local de moda en flamarades, atracció a primer cop d’ull, emocions i sentiments, l’amor o no.

Llegiu articles relacionats:

Un conte de Maria Àngels Viladot
Memòria de dones joves als anys seixanta en disset narracions per Tona Gusi

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Les dones no volen ser reines

Les dones no volen ser reines, ni princeses, ni sirenes, ni dames de ferro, ni...

tere moll

El 2014, amb les factures pendents, ja és aquí

OPINIÓ Si, per fi va arribar el nou any. Però no ha arribat en blanc...

Barcelona: Federació de dones xinesses fa intercanvi d’experiències a la Cambra de Barcelona / La Independent / Notícies gènere

  El proper 10 de juliol a les Oficines de la Cambra hi haurà un...