Foto Pilar Sentis

Dona I Canvi Climatic

 OPINIÓ

 Quan se’m va sol·licitar escriure un article en relació amb l’impacte del canvi climàtic en la dona, se’m varen plantejar diversos interrogants.

Podia parlar dels efectes sobre la salut, de la contaminació química i radioactiva en els éssers vius en general i en les dones en particular; de les migracions degudes al canvi climàtic i de les noves malalties, tant físiques com psíquiques, provocades per la pol·lució. També hauria pogut parlar de les causes de l’escalfament global i a qui hauriem de demanar responsabilitats.

Si ens centrem en els devastadors efectes del canvi climàtic, veiem que les dones són les més afectades. Segons les xifres aportades per l’ONU un 80% de tota la població mundial que pateix la perversitat dels efectes climàtics són dones.

L’acord de la Cimera de Paris de 2015, en el reconeixement de que les dones són afectades desproporcionadament, va establir una disposició específica en el tractament d’aquest fet.

Hi ha un problema existent en els òrgans de gestió i negociació climàtica nacional i internacional: la representació de les dones és inferior al 30% i, per tant, tenen poc poder de decisió.

Un dels efectes més greus del canvi climàtic són les migracions obligades que produeix. Si volem aportar dades concretes no tenim més remei que citar dades oficials que ho corroborin: l’ONU diu que cap a l’any 2050 hi haurà entre 150 i 700 milions de migrants ambientals. Veiem que la forquilla és molt àmplia però és que encara no se sap quina serà la resposta del clima a la degradació ambiental. Sigui com sigui, hi ha milions de refugiades ignorades pels governs.

Esmento algun exemple:

El 90% del llac Txad, a l’Àfrica central, ha desaparegut i la supervivència dels grups indígenes nòmades de la regió està en perill. A mesura que la riba del llac retrocedeix les dones han de caminar molt més per recollir l’aigua. Amb les estacions seques que s’allarguen, les dones treballen més per alimentar i cuidar les seves famílies sense cap mena de suport.

No només les dones de les zones rurals es veuen afectades. A nivell mundial les dones tenen més probabilitats de patir pobresa i de tenir menys poder socioeconòmic que els homes.

El canvi climàtic tant accelerat que patim és degut al model econòmic extractiu perpetrat per les grans empreses energètiques, mineres i forestals. Però, vet aquí, no afecta a totes les persones per igual. Quan hi ha un desastre climàtic, el homes supervivents superen el nombre de dones, ja que aquestes es dediquen a la cura dels nens i dels familiars. Quan es produeixen inundacions i sequeres, que cada cop són més freqüents i violentes, les tasques dedicades a proporcionar alimentació i subministraments col·loquen les dones en situacions de vulnerabilitat.

A més de les xifres reconegudes en les què es veu clarament l’afectació desproporcionada que, en relació amb els homes, recau damunt les dones, en els desastres climàtics també s’hauria de parlar de les conseqüències que comporta els desplaçaments de la població cap a altres regions i/o països; a més a més, de les dificultats d’adaptació i els problemes psicològics que se’n deriven.

Una qüestió d’allò més important és el concepte de “refugiada climàtica”. Se n’hauria de parlar més freqüentment, tant en els mitjans de comunicació com en les reunions sobre el canvi climàtic. Si el concepte “refugiada” és utilitzat i reconegut per la Convenció sobre l´Estatut dels Refugiats de l’any 1951, el concepte de “refugiada climàtica” no ho és. 

Osigui que les dones afectades pels desastres del canvi climàtic no poden sol·licitar el reconeixement com a tals, excepte quan es combina amb la violència i el conflicte armat.

“Refugiades” i/o “Refugiades climàtiques”

Les guerres que contribueixen a la lluita pel poder de les energies fòssils (últimament Ucraïna) són crims contra la Humanitat provocats per aquesta “lluita pel poder”. Qui són la majoria de desplaçats? Dones, nens i vells. Aquestes dades no seran comptabilitzades com a “refugiats climàtics” sinó simplement com a “refugiats”.

El dimarts 5 d’abril, a Luhansk, a l’est d’Ucraïna, es va produir un atac rus contra un dipòsit ple d’àcid nítric .L’àcid nítric s’utilitza per produir explosius com la nitroglicerina i el trinitrotoluè (TNT). Aquest àcid és altament corrosiu quan entra en contacte amb la pell. La vida vegetal, la vida salvatge i les aigües subterrànies queden greument afectades, i allibera a l’atmosfera òxid nitrós, un gas d’efecte hivernacle que incideix sobre l’ozó i que és altament nociu pel clima. Els russos també han bombardejat la població indefensa amb urani empobrit i gasos altament tòxics.

Aquest atac ambiental és un exemple que vaticina què ens quedarà per saber sobre l’impacte ecològic de la guerra d’Ucraïna, i sobre el que ja s’ha produït en les guerres passades, i els seus efectes genètics.

Ja vàrem ser advertits

Les conclusions de l’informe “Els límits del creixement”, encarregat pel Club de Roma el 1972, coordinat per la biofísica Donella H. Meadows i redactat per 16 joves científics del M.I.T, ho deien ben clar : “Calen enfocs radicalment nous per reorientar la societat cap a objectius més d’equilibri que de creixement. Aquesta reorganització implicarà un esforç suprem de comprensió, imaginació i resolució política i moral”.

Quants informes i reunions s’han realitzat per acceptar que el creixement il·limitat comporta gravissims problemes a la humanitat?

Les dones seran les més afectades. Mig món potser té la clau per aturar el model patriarcal dominant que ens aboca al col·lapse.

Françoise d’Eaubonne autora de “L’ecofeminisme”, va escriure:

”Dona i medi ambient han estat explotats i sobre-fecundats des de l’albada del patriarcat, al mateix temps la dona i la natura han inspirat sempre por i desconfiança, barrejada de fascinació, al seu explotador comú”.*

*Françoised’Eaubonne, ”Dona i medi ambient després de Rio”, Simposi Una Sola Terra, Ass. Una Sola Terra i Diputació de Barcelona, 1998).

Pilar Sentís Zuazola-Cigorraga
Llicenciada en Psicologia
Cofundadora del grup feminista LAMAR
(Lucha Antipatriarcal de Mujeres Antiautoritarias y Revolucionarias)

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Amada Santos

Amada Santos

Fotoperiodista i Socióloga. Activista Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG

També et pot interessar