Chile 1

Nova Constitució a Xile: un avenç en el dret a l’alimentació digna

Després de molts obstacles, es va aprovar el Dret a la Sobirania i Seguretat Alimentària i el Dret a l’Alimentació a la Convenció Constituent de Xile.

Un èxit que arriba a l’esborrany de la nova Constitució gràcies a la incansable lluita de les organitzacions camperoles

La Convenció Constituent paritària i plurinacional de Xile fa gairebé un any que defineix els articles i les bases de la nova convivència. L’actual procés de creació d’una nova constitució és el fruit de mesos de rebel·lió popular per la vida digna, des de l’octubre del 2019. S’espera que posi fi a la Constitució creada pel dictador Augusto Pinochet el 1980 i que acabi amb el sistema polític neoliberal i extractor que va fer
estralls al país andí.

Aquest procés va començar després de l’aprovació del Plebiscit Nacional, a través del referèndum realitzat el 15 d’octubre del 2020. L’any següent, al mes de maig, el vot popular va triar les i els 155 representants que sintetitzaran les principals demandes de la població per a la reformulació d’un Estat que garanteixi drets. Des de llavors, les expectatives són altes i a l’alçada del moment històric: la nova Constitució ha de ser plurinacional, feminista i ecologista.

Chile 2

Darrere de cada article abordat per la nova Constitució bateguen les lluites històriques i es mantenen fermes les exigències a l’accés als drets bàsics de manera gratuïta, integral i igualitària, perquè així ho demanen els carrers: “Amb tot, sinó pa´que! “. Alhora, s’espera que la Constitució no només reconegui i garanteixi els drets de les persones que habiten el territori plurinacional, sinó que també s’hi incorporin els drets de la naturalesa, animals i els béns comuns. Una base ambiciosa que pretén modificar d’arrel el model extractiu de producció i que anhela un futur amb més salut, drets i dignitat per a tot Wallmapu.

El proper 4 de juliol es lliurarà la proposta de la nova Constitució perquè s’aprovi o rebutgi a través del vot popular el plebiscit de sortida, durant el segon semestre d’aquest any. Per això, les propostes que van ser presentades haurien d’abordar-se prèviament en comissions i després obtenir dos terços de la votació al ple que defineix l’esborrany. Així, per exemple, es va definir l’article 1, que estableix Xile com un Estat social i democràtic de dret que és plurinacional, intercultural i ecològic.

Després de molts obstacles, es va aprovar el Dret a la Sobirania i Seguretat Alimentària i el Dret a l’Alimentació a la Convenció Constituent de Xile. Un èxit que arriba a l’esborrany de la nova Constitució gràcies a la incansable lluita de les organitzacions camperoles NAMURI 

Constituent i confusió: Què s’entén per drets de la natura?

Fins aquí, tot molt bonic, no? Certament, com dèiem, aquest procés és històric i és triomf de la lluita popular, però “els perdedors” encara no són vençuts. La pressió política de les dretes i el lobby empresarial no són aliens a l’esdeveniment. I, mentre avança amb l’aprovació d’articles que reconeixen els drets de la naturalesa per integrar la nova carta magna del país, se’n rebutgen i frenen molts altres que són complementaris per entendre el procés des d’una perspectiva integral i dels pobles. Al moment, es van aprovar els articles sobre crisi climàtica i ecològica, deures de l’Estat amb la Natura, drets dels animals no humans, dret de participació ambiental, dret d’accés a la informació ambiental, gestió de residus, principis ambientals, democràcia ambiental, principi del Bon Viure i declaració de l’aigua com un bé no apropiable.

Tots aquests punts representen un avenç important respecte a la Constitució anterior.

Hi ha una preocupació al voltant de la cura de la Mare Terra i la contradicció que generen propostes com, per exemple, les dels articles 6, 11, 12 i l’incís segon de l’article 2, inclosos al segon informe de la comissió 7 de la Convenció Constitucional, on s’estableix que es patenten els coneixements, les llavors i els medicaments, entre altres. És possible parlar dels drets de la natura amb lleis que s’estableixin a partir d’allò que s’ha patentat i la privatització de les llavors?

Alhora, el rebuig en comissions d’alguns articles marquen un to i evidencien una mirada banal del que s’entén per Drets de la Natura. Si bé els articles rebutjats encara poden ser discutits i presentats novament per ser votats de manera general al ple de la Convenció Constitucional, el fet que no hagin estat acompanyats per la seva pròpia comissió dona indicis d’una presa de posició.

Ens referim al rebuig de l’article 4, referit al Reconeixement i Protecció dels Drets de la Natura, per exemple, que planteja la preexistència a l’Estat d’una diversitat de concepcions sobre la Natura. O el rebuig de l’article 26 sobre els principis ambientals, que plantegen la interdependència entre tots els components de la naturalesa, inclòs l’humà. Tampoc no es van aprovar tots els articles referits a Medi Ambient i Béns Comuns Naturals, que van del 12 al 19. I se suma el rebuig de l’article 22, referit a la Biodiversitat, segons el qual l’Estat es compromet a protegir, restaurar i conservar els seus vincles ecosistèmics (una iniciativa que, si fos aprovada, tancaria la porta als negocis forestal, miner, agroalimentari i energètic).

Sense dret a la Sobirania Alimentària no hi ha nova Constitució

Però no només això. El 20 de gener d’aquest any, l’Associació Nacional de Dones Rurals i Indígenes (ANAMURI), recolzada per la constituent Alejandra Flores Carlos, va presentar una proposta perquè el Dret a l’Alimentació sigui incorporat com un dret fonamental a la nova Constitució xilena. La iniciativa va rebre el suport popular de més de 16.500 signatures virtuals.

Al seu torn, van donar suport a una altra iniciativa que impulsa la presència del món rural a la nova Constitució. No obstant això, durant les darreres setmanes els articles van ser inicialment rebutjats per la Comissió Nº5 de la Convenció Constituent.

Chile 3

Per què és important parlar del dret a l’alimentació i de la sobirania alimentaria en una constitució? En què es relaciona la Sobirania Alimentària amb els Drets de la Natura? Segons l’últim informe sobre l’estat de la seguretat alimentària i la nutrició de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO, per les sigles en anglès), durant l’any 2021 a Xile almenys 600 mil persones, sobre una població de 19.4 milions, van patir gana. Això significa un augment de 57 mil persones en comparació amb les dades registrades entre el 2004 i el 2006. Alhora, es va establir que 3.4 milions d’habitants d’aquest país van tenir  dificultats per accedir a aliments saludables i nutritius. I que tan sols el 15% de les persones més grans de 15 anys consumeix més de 5 porcions de fruites i/o verdures per dia. En termes del propi organisme, aquesta situació es relaciona directament amb la desigualtat existent a Xile.

Aquest escenari ha d’analitzar-se des de la implementació i aprofundiment de receptes neoliberals durant els darrers anys i el desafiament de l’actual govern de Gabriel Boric per desaccelerar la importació de productes com sucre, olis, lleguminoses i blat i potenciar els mercats locals i la comercialització de la producció agrícola camperola.

A Xile, l’agricultura camperola i indígena, la pesca i la recol·lecció artesanal proveeixen la major part dels aliments que es consumeixen al país. Malgrat els desplaçaments i la criminalització dels camperols, el poc accés a la terra, a l’aigua, al mar i als espais comuns de recol·lecció i la manca de polítiques de suport i foment adequades a les seves necessitats i realitats socials, econòmiques i territorials, la ruralitat sosté la vida. Alhora, els sistemes camperols, indígenes i artesanals són els que poden lliurar una producció diversa i no contaminada, sent la base fonamental d’una alimentació adequada.

A la iniciativa popular presentada, ANAMURI explica que “Xile ha aconseguit reduir la desnutrició infantil, però experimenta nivells creixents i alarmants de malnutrició (…) S’ha fet cada cop més dependent de la importació d’aliments i insums agrícoles, deixant-nos subjectes a les inseguretats i vaivens del comerç internacional, malgrat comptar amb la terra i els recursos necessaris per alimentar plenament la població del país”.

Alhora, sostenen que amb la pandèmia de COVID 19 s’ha demostrat que “l’accés a l’alimentació és inadequat, fràgil i insuficient per a amplis sectors de la població i especialment per a les dones. També va fer visible el la manca de proveïment de llavors per a la producció d’aliments bàsics”. I denuncien que la vida rural enfronta “problemes creixents per accedir a l’aigua, la terra i les llavors, incloses les llavors camperoles, que estan sent sotmeses a restriccions cada vegada més grans d’ús i circulació”.

En aquest marc, proposen que totes les persones que habiten el país tinguin “una alimentació saludable, diversa, suficient, sense contaminants i culturalment adequada, que garanteixi una vida lliure de gana i permeti un desenvolupament mental, físic i espiritual digne i satisfactori”. 
Per això, la Constitució ha de reconèixer a la Sobirania Alimentària com “un principi fonamental que sustenta el dret a l’alimentació i determina les polítiques agrícoles” i cal assegurar l’alimentació “a través de la producció i processament agroecològic, diversificat i desconcentrat, important només allò que no sigui possible produir al país”, prioritzant els comerços locals i la producció camperola, indígena, pesquera i ramadera.

En una de les seves intervencions, la constituent Alejandra Flores Carlos, que va impulsar les propostes d’ANAMURI a la convenció, va sostenir que cal incorporar a la mirada de la ciutat el valor que té la ruralitat “com a espai de vida i producció”, ja que es troba íntimament relacionat “amb l’equilibri salut i la integritat dels ecosistemes, complint un paper fonamental per al benestar de totes i tots”. En aquest sentit, va explicar que “el dret a l’alimentació és un dret absolut, un dret que tot Estat ha de garantir pel sistema polític i de desenvolupament”.
Flores va afegir que “incorporar el dret a l’alimentació a la Constitució és un pas clau per al benestar, ja que aquest dret requereix la plena llibertat dels pobles per assegurar els aliments d’acord amb sabers, costums i ecosistemes, per treure’n el màxim profit” però també tenir cura de la naturalesa que ens envolta”. Per a la constituent, aquesta és la definició de la Sobirania Alimentària i per això s’ha de consagrar a l’article 42 de la nova Constitució.

Les iniciatives populars presentades per les organitzacions socials, feministes, camperoles i de Drets Humans a la Convenció Constituent evidencien la important participació popular i el compromís de la societat civil a l’armat de la nova Constitució. Pel que fa particularment a les propostes portades per ANAMURI, a través de la incorporació dels articles 35 i 45 a la Constitució, va explicar la constituent, “és possible un Xile sa, saludable, sense risc de gana, amb una ruralitat i agricultura amb més possibilitats: que es comenci a construir el bon viure dels pobles”.

¡Mediambient i territori amb Sobirania Alimentària!

El 5 de maig passat, la Comissió N° 3 de la Convenció Constituent que aborda la Forma d’Estat va rebutjar la proposta de Sobirania Alimentària impulsada per un ampli i divers col·lectiu d’organitzacions camperoles. Tot i això, es va aprovar l’article de “Ruralitat” proposat pels mateixos col·lectius. En aquest context, les organitzacions van comunicar la importància d’assumir el moment històric i assegurar l’estabilitat de l’agricultura a tot Xile, a través de la producció d’aliments sans, el suport als pobles del camp i una producció que tingui cura de la natura, ja que parlar del dret a la ruralitat sense Sobirania Alimentaria ni llavors lliures seria una veritable contradicció.

“No demanem privilegis ni drets especials, demanem llibertat per continuar produint per al benefici de tots i totes, demanem mantenir el dret a les llavors perquè ha estat per més de 10 mil anys el dret inqüestionable que va permetre l’expansió, diversificació i millorament de la agricultura i perquè sense llavors a les mans dels pobles del camp no hi haurà agricultura”, van sostenir les organitzacions camperoles en un comunicat conjunt pel dret a l’alimentació.

Després de dos intensos dies de lluita en defensa de la Sobirania Alimentaria, la Comissió N° 5 de “Media ambient, Drets de la Naturalesa, Béns Comuns i Model Econòmic” va aprovar l’article 17, que estableix que “és dret de l’Estat assegurar la Sobirania i Seguretat Alimentària”, promovent “la producció, distribució i consum d’aliments que garanteixin el dret a l’alimentació sana i adequada, el comerç just i els sistemes alimentaris ecològicament responsables”. Ignorant, però, l’incís que consagrava el dret a l’ús i l’intercanvi de llavors.
Aquest article es podrà tornar a presentar demà, dissabte 14 de maig, com a darrera oportunitat.

Alhora, el dia dimecres 11 de maig es va aprovar el Dret a l’alimentació adequada al ple, és a dir que va passar a l’esborrany de la Constitució. S’estableix que “tota persona té dret a una alimentació saludable, suficient, a gaudir d’una nutrició completa pertinent culturalment i adequada. Aquest dret comprèn la garantia d’aliments especials per als qui ho requereixin per motius de salut.”. I compta amb una indicació que sosté que “l’Estat garantirà de manera contínua i permanent la disponibilitat i l’accés als aliments que satisfacin aquest dret, especialment a zones aïllades geogràficament”. Addicionalment, es fomentarà des d’una perspectiva ecològicament sustentable “l’agricultura camperola, la pesca artesanal i promourà
el patrimoni culinari i gastronòmic del país”.

Després de molts mesos de lluita incansable pel dret a la Sobirania Alimentària per a tot el poble xilè, se celebra el triomf. I s’espera que sigui votat a l’aprovació de sortida per a la seva real implementació. Des d’ANAMURI i les organitzacions camperoles germanes asseguren que aquest és el primer pas dins del procés constituent, i que la lluita pels Drets Camperols i les llavors lliures continuarà fins que la dignitat es faci costum. Durant els darrers mesos van aconseguir guanyar espai dins de la Constituent i disputar contra les polítiques hegemòniques d’agricultura i medi ambient. Ara, el proper pas és aconseguir que aquests drets siguin aprovats pel poble xilè davant de l’ofensiva de les dretes perquè no s’aprovi.

Fotos: Cedides per ANAMURI.


Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Amada Santos

Amada Santos

Fotoperiodista i Socióloga. Activista Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG

També et pot interessar