Dimarts 23 abril 2024

Dimarts 23 abril 2024

Compartir

Ser periodista, jove i amb perspectiva de gènere a l’Argentina

Paula Rey és una jove periodista argentina, nascuda a Buenos Aires. Ha fet el seus estudis en aquesta ciutat i als 24 anys està treballant en l’àrea de Comunicació de l’ONG ELA (Equipo Latinoamericano de Justícia y Género). És a dir que la seva feina porta implícit l’exercici del periodisme amb visió de gènere.


Com a integrat de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (XIPVG) i de la xarxa Periodistas de Argentina en Red (PAR), Paula Rey ha passat uns dies d’aquest mes de juny a Barcelona estrenyent relacions personals i professionals amb les periodistes i comunicadores de la xarxa catalana, la  XIDPIC.CAT-XIPVG.

 

Per què vares dedicir fer periodisme? 

Des de molt petita que m’agrada escriure, quan era adolescent el periodisme em semblava un bon mitjà. Sempre em va semblar, des de la meva ingenuïtat, que treballant de periodista podria informar a la gent d’allò que de veritat estava passant al món. És a dir era una manera per apoderar les persones.

 

Dius des de la teva ingenuïtat, creies en el periodisme de la veritat?

És clar! dic des de la ingenuïtat perquè aleshores no tenia en compte les empreses editorials, les línies poliítiques… ni que tots els mitjans tenen interessos econòmics i o polítics.

 

Amb la realitat t’hi vas topar ja a la faculat? Com t’has format?

M’hi vaig topar en formar-me no només a la facultat sinó també a través del contacte amb periodistes, és a dir a l’apropar-me al món periodístic vaig anar coneixent el funcionament real del món del periodisme.

Acabat “el Secundario” vaig fer “un Terciario” de periodisme a TEA (Taller Escuela Agencia) i després vaig continuar els estudis en comunicació audiovisual a la UNSAM (Universidad Nacional de San Martin). Vaig matricular-me a TEA ja que no volia estudiar comunicació en general i TEA té una formació molt pràctica i així aprens l’ofici. Després vaig continuar a UNSAM per incorpar teoria. Crec que va ser una bona decisió.

 

Hi ha hagut una formació de gènere específica en els teus estudis?

A TEA en una classe d’una de les assignatures, fou quan per primera vegada vaig escoltar parlar sobre el periodisme amb perspectiva de gènere i el llenguatge no sexista, però no era cap assignatura curricular.

Llavors amb un grup d’amigues, que també estaven interessades pel tema ens varem organitzar i li varem demanar en una reunió al Rector que s’inclogués el tema de manera optativa. Varem pensar que una bona opció i un primer pas fora realitzar un seminari sobre periodisme i perpsectiva de gènere en la classe d’ Introducción al periodismo y la información que és en el primer any de la carrera. Va dir que si i en varem fer un el 2009 i des de llavors ja se n’organitza un cada any.

Per una altra banda en una activitat que haviem fet entre periodistes i ONG’s sobre violència de gènere varem conèixer a periodistes com Luis Otero que havia estat un dels fundadors de la Red PAR (Periodistas de Argentina en Red, por una comunicación no sexista ( xarxa integrada a la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visio de Gènere). Ell ens va ajudar a muntar el seminari on les i els panelistes eren íntegrement membres de la Xarxa. En la preparació d’aquell mateix seminari jo i la resta de companyes de TEA ja varen entrar a PAR.

A la UNSAM teniem nómés una matèria opcional el segon any, era l’assignatura Género, juventud y culturas populares. Si bé era bo sentir parlar sovint de patriarcat, masclisme, sexisme, androcentrisme…en la pràctica no era una bona assignatura, era un pupurri. A mi mateixa que ja estava ficada en la materia no em va aportar gairebé res.


A la carrera quin tant per cent de noies i nois estudien? I el professorat i carrecs universitaris són paritaris?

En el Terciario, les dones erem majoria i a la universitat estavem més igualades. 

Pel que fa al professorat he de dir que ells són majoria però també hi ha moltes professores que estan a càrrec de matèries, i qui hi ha al davant de l’Escuela de Humanidades de la UNSAM és una dona, Ana Maria Vara, la directora. 

 

Abans m’explicaves la teva coneixença amb els nostres companys i les nostres companyes de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere a l’Argentina, les i els professionals del periodisme que conformen PAR. I deies que tant tu com les teves companyes en formeu ja part. Què me’n destacaries?

Per a mi, personalment, la xarxa és un lloc d’aprenentage continuat i gràcies a ella he pogut conèixer a professionals de gran talla com Liliana Hendel, Luis Otero (mort malhauradament fa 2 anys), Silvina Molina, etc. que fa molt de temps que treballen aquests temes i de fet són del “grup de mares i  pares”, de fundadors i fundadores de la xarxa.


 

Dia_del_periodista_2012_-_LOV 

D’esquerra a dreta algunes periodistes de PAR: Pamela Querejeta Leiva, Miriam Bobadilla, Nadia Ferrari, Paula Rey, Liliana Hendel i Silvina Molina

 

Valoro com a molt important l’impuls que es fa des de la xarxa per formar a periodistes i editors i editores amb visió de gènere. Ja tenim dos decàlegs, un sobre el tractament periodístic de la violència contra les dones que ja ha estat editat en diversos idiomes i un altre més recent sobre com cal tractar  periodísticament la trata de persones.  Per altra banda hi ha el seguit de denuncies que fem sobre els casos relacionats amb els Drets de les Dones. Aquest any 2013, el 7 de juny fou el Dia del Periodista a l’Argentina i es el segon any que propulsem la campanya “El periodismo le dice basta a la violencia de género”. Vam passar de treballar només als i vers els mitjans a ser al carrer. Aquest va ser un pas molt important!

 

Les i els joves periodistes de PAR en quins àmbits de la professió treballeu més?

Estem repartits entre mitjans de comunicació (gràfics, ràdios, tv, etc), comunicació d’ONG i a organismes.

 

Quines tasques fas en la teva feina?

Elaborem els plans de comunicació, que ara inclouen webs i xarxes socials. No només de l’ONG com a tal sinó també de cada un dels projectes que s’estan realitzant. 

He treballat també en dos projectes d’observatori sobre com tracten els mitjans de comunicació els temes vinculats amb els Drets de les dones que tenien eixos temàtics com: la violencia, la salut i els drets sexuals i reproductius, la participació política de les dones i el treball productiu i reproductiu.

 

Per acabar, quins temes creus que desperten més l’interès de la gent jove de la societat argentina d’aquest moment?

El país està molt polaritzat políticament i d’altra banda no podem generalitzar.  Que les feministes tinguem com a un objectiu el dret a l’avortament, no vol dir que la gent jove opini que és una prioritat. 

La precarització laboral si que és un tema general per als i les joves i també en l’àmbit del periodisme. Aquest és un tema recurrent en la Xarxa i actualment en la professió periodística hi ha un gran moviment al voltant de “las paritarias de premsa”, que té a veure amb la millora general de les condicions laborals, augment de salaris, organització sindical, etc. 

 

Tan lluny i tan a prop…

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Rosa Navarro i el seu Mètode Holístic d’Autoconsciència

“La veritable naturalesa d’una persona resideix més enllà dels pensaments, judicis o anàlisis” Einstein deia...

Barcelona: Exposició “Identitat Esculpida” de Mar Hernández Plana / La Independent / Notícies Gènere

 L’exposició “Identitat Esculpida” de Mar Hernández Plana, versa sobre la superació del càncer de mama...

La XIPVG condemna l’assassinat de dues periodistes mexicanes

La Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere condemna l’assassinat de les periodistes mexicanes...